Que ve el llop (català)

Tamara i Adrià Carrasco

 Que ve el llop!, havia cridat el nen tantes vegades que al final no el van creure, precisament quan va venir de veritat i se’l va menjar sense que ningú hi anés per ajudar-lo.

A l’estat li està passant el mateix que al nen del conte, perquè ha tibat tantes vegades de l’argument del terrorisme (el PP el segueix emprant electoralment) que està a un pas de que no els cregui ningú.

Les últimes han estat els casos d’Adrià i Tamara Carrasco, acusats de terroristes, alguns mitjans de comunicació els van comparar amb les SA nazis i part de la caverna mediàtica anunciaven vincles amb partits independentistes per il·legalitzar-los.

Al final tot ha estat una altra campanya fictícia mes, orquestrada per la Guardia Civil i alguns jutges, que ho retorcen tot perquè creuen que Espanya es defensa prostituint-la i robant-li la dignitat.

I clar, al final un ja dubte de tot, perquè si aquests son els mètodes i maneres suposadament en democràcia, com serien en plena dictadura?

El GAL, terrorisme d'estat

Ja no es tracta només de les tortures de la caserna d’Intxaurrondo, ni del GAL o l’assassinat de Lasa i Zabala, que es va perpetrar per vergonya de tots els espanyols de be, sinó d’unes actuacions judicials que destrossen vides amb la mateixa contundència.

Per això ja no es pot creure a un estat que acusa de terrorisme, de sedició o de trencar Espanya, amb la mateixa alegria que qualsevol es pren una cervesa al bar.

El debat d’idees sempre enriqueix i proporciona noves solucions a problemes comunes, i només un estat autoritari el rebutja, criminalitza a qui pensa diferent i el reprimeix.

Les urnes sempre son positives en aclarir el que prefereix la majoria i només un estat histèric rebutja que es voti i munta un circ per un referèndum com l’1-O.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

Que viene el lobo

Tamara i Adrià Carrasco

 ¡Que viene el lobo!, había gritado el niño tantas veces que al final no le creyeron, precisamente cuando vino de verdad y acabó comiéndoselo sin que nadie acudiera en su ayuda.

Al estado le está pasando lo mismo que al niño del cuento, porque ha tirado tantas veces del argumento del terrorismo (el PP sigue usándolo electoralmente) que está a un paso de que no les crea nadie.

Las últimas han sido los casos de Adrià y Tamara Carrasco, acusados de terroristas, algunos medios de comunicación les compararon con las SA nazis y parte de la caverna mediática anunciaban vínculos con partidos independentistas para ilegalizarlos.

Al final todo ha sido otra campaña ficticia más, orquestada por la Guardia Civil y algunos jueces, que lo retuercen todo porque creen que España se defiende prostituyéndola y robándole la dignidad.

Y claro, al final uno ya duda de todo, porque si esos son los métodos y maneras supuestamente en democracia, ¿cómo serían en plena dictadura?

El GAL, terrorismo de estado 

Ya no se trata solo de las torturas del cuartel de Intxaurrondo, ni del GAL o el asesinato de Lasa y Zabala, que se perpetraron para vergüenza de todos los españoles de bien, sino de unas actuaciones judiciales que destrozan vidas con la misma contundencia.  

Por eso ya no se puede creer a un estado que acusa de terrorismo, de sedición o de romper España, con la misma alegría que cualquiera se toma una cerveza en el bar.

El debate de ideas siempre enriquece y proporciona nuevas soluciones a problemas comunes, y solo un estado autoritario lo rechaza, criminaliza al que piensa distinto y le reprime. 

Las urnas siempre son positivas al aclarar lo que prefiere la mayoría y solo un estado histérico rechaza que se vote y monta un circo por un referéndum como el 1-O.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Militars nerviosos

Alguns militars estan nerviosos i per calmar-se proposen afusellar 26 milions d’espanyols, per això li envien cartes a Felip VI, a Donald Trump i probablement als Reis Mags i al Pare Noel, ¿però per què estan així?

Diuen voler salvar Espanya però ningú els ha demanat que la salvin, i menys assassinant gent. Reneguen de l’actual govern, però obliden que és el que van votar els espanyols  lliurement.

Els horroritza que es trenqui la unitat nacional, però adoren als últims que la van trencar: el general Franco (Guinea Equatorial i Sidi Ifni) i Juan Carlos I (el Sàhara Espanyol).

A veure si el que no els agrada és comparar-se amb altres exèrcits, perquè la seva mentalitat sempre va ser colonial i colpista, és a dir massacrar gent mal armada, preferentment el poble espanyol, i això casa poc amb el paper dels exèrcits moderns.

Però jo crec que estan enfadats per la seva pèrdua de protagonisme, per això volen tornar als anys 40 quan, victoriosos de la seva traïció a Espanya, el règim colpista els reservava tot tipus de càrrecs i prebendes segons els galons.

Enyoren més a Franco
o als càrrecs que els proporcionava?

Quins anys aquells en que no teníem un ministre de defensa, sinó tres pels tres exèrcits (mar, terra i aire) malgrat tots fossin ineficaces, i a més els uniformats ocupaven casi tots els càrrecs als ministeris, del titular en avall.

I no sols això, el dictador sabia que per mantenir-se havia de pagar be als seus còmplices, per això els reservava tot tipus de càrrecs, ja fos en una gerència, a l’administració, en un estanc, una loteria o d’uixer segons el nombre de galons.

No s’enganyin, la pàtria tant els fa, perquè qui l’estima no pretén assassinar a la meitat dels seus ciutadans i a més renega de qui la va atacar, arruïnar y aïllar del mon. 

******

Postdata. Tot el meu respecte als militars de veritat, els abnegats que cerquen el servei als ciutadans, però tota la meva repulsa als que, amb l'excusa de "salvar-nos", pretenen aconseguir mèrits afusellant compatriotes.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ  

Militares nerviosos

Algunos militares están nerviosos y para calmarse proponen fusilar a 26 millones de españoles, por eso le mandan cartas a Felipe VI, a Donald Trump y probablemente a los Reyes Magos y a Papá Noel, ¿pero por qué están así?

Dicen querer salvar a España pero nadie les ha pedido que la salven, y menos asesinando gente. Reniegan del actual gobierno, pero olvidan que es el que votaron los españoles libremente.

Les horroriza que se rompa la unidad nacional, pero adoran a los últimos que la rompieron: el general Franco (Guinea Ecuatorial y Sidi Ifni) y Juan Carlos I (el Sahara Español).

A ver si lo que no les gusta es compararse con otros ejércitos, porque su mentalidad siempre fue colonial y golpista, es decir masacrar gente mal armada, preferentemente el pueblo español, y eso casa poco con el papel de los ejércitos modernos.

Pero yo creo que están enfadados por su pérdida de protagonismo, por eso quieren volver a los años 40 cuando, victoriosos de su traición a España, el régimen golpista les reservaba todo tipo de cargos y prebendas.

¿Añoran más a Franco o a los cargos
que les proporcionaba?

Que años aquellos en que no teníamos un ministro de defensa, sino tres para los tres ejércitos (mar, tierra y aire) aunque todos fueran ineficaces, y además los uniformados ocupaban casi todos los cargos en los ministerios, del titular para abajo.

Y no solo eso, el dictador sabía que para mantenerse debía pagar bien a sus cómplices, por eso les reservaba todo tipo de empleos, ya fuera en una gerencia, en la administración, en un estanco, una lotería o de ujier según el número de galones.

No se engañen, la patria les trae sin cuidado, porque quien la quiere no pretende asesinar a la mitad de sus ciudadanos y además reniega de quien la atacó, la arruinó y la aisló del mundo.

******

Postdata. Todo mi respeto a los militares de verdad, los abnegados que buscan el servicio a los ciudadanos, pero toda mi repulsa a los que, con la excusa de "salvarnos", pretenden lograr méritos fusilando compatriotas.

 BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Feliz Navidad - Bon Nadal

A quina Espanya es refereixen?

 “Viva España”, “arriba España” o “unidad nacional”, són algunes de les proclames de les que es va apropiar el règim feixista de Franco a base de repetició i molta repressió, i que segueixen cridant tant els seus còmplices com ciutadans ben intencionats.

Per mi el problema és saber a quina Espanya es refereixen, perquè aquestes proclames se les mereix l’Espanya legítima, la de la República, que és la que van votar els espanyols lliurement, i per tant la que ens uneix i representa a tots.

Però no crec que se’ls mereixi la que va dissenyar el dictador, per a refugi dels seus còmplices, desprès de trair el règim legítim, assassinar a més de mig milió de compatriotes i haver de seguir matat durant 40 anys per aconseguir el seu ideal de país.

Pot semblar que són coses del passat, però cada dia comprovem que tot l’aparell de l’Estat, de la Justícia, els partits polítics o les Forces de Seguretat, segueixen en mans dels còmplices del dictador, que continuen defensant la seva obra.

Si van tolerar el joc democràtic va ser perquè no tenien cap més remei, però es van assegurar de guanyar sempre, per això van dictar les regles del joc, van nomenar un àrbitre que fos jutge i part, saltant-se al legítim hereu de la corona, i van acaparar PP i PSOE.

Les primeres conspiracions conegudes son del 1978
abans de votar la Constitució, que la dreta mai va voler.   

En realitat mai van acceptar els canvis, per això sempre han conspirat contra el país. Ara tenen l’excusa de Podemos però ja conspiraven contra la UCD de Suárez, quan només hi eren ells.

Algú dirà que això son coses ja superades, però aquesta setmana, alts militars retirats han aconsellat al Rei que per tenir aquesta Espanya ideal cal afusellar 26 milions de compatriotes. No entenc com podem estimar Espanya i odiar tant als espanyols.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

¿A qué España se refieren?

 “Viva España”, “arriba España” o “unidad nacional”, son algunas de las proclamas de las que se apropió el régimen fascista de Franco a base de repetición y mucha represión, y que siguen gritando tanto sus cómplices como ciudadanos bien intencionados.

Para mí el problema es saber a qué España se refieren, porque esas proclames se las merece la España legítima, la de la República, que es la que votaron los españoles libremente, y por lo tanto la que nos une y representa a todos.

Pero no creo que se las merezca  la que diseñó el dictador, para refugio de sus cómplices, después de traicionar el régimen legítimo, asesinar a más de medio millón de compatriotas y tener que seguir matando 40 años para lograr su ideal de país.

Pueden parecer cosas del pasado, pero cada día comprobamos que todo el aparato del Estado, de la Justicia, a los partidos políticos o las Fuerzas de Seguridad, siguen en manos de los cómplices del dictador, que continúan defendiendo su obra.

Si toleraron el juego democrático fue porque no tenían más remedio, pero se aseguraron de ganar siempre, por eso dictaron las reglas del juego, nombraron un árbitro que fuera juez y parte, saltándose al legítimo heredero de la corona, y acapararon PP y PSOE.

Las primeras conspiraciones conocidas son de 1978
antes de votar la Constitució, que la derecha nunca quiso. 

En realidad nunca aceptaron los cambios, por eso siempre han conspirado contra el país. Ahora tienen la excusa de Podemos pero ya conspiraban contra la UCD de Suárez, cuando solo estaban ellos.

Alguien dirá que eso son cosas ya superadas, pero esta semana, altos militares retirados han aconsejado al Rey que para lograr esa España ideal hay que fusilar 26 millones de compatriotas. No entiendo cómo pueden querer a España y odiar tanto a los españoles.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN