Solidaritat Dra. Carmen Cabezas.

Vull solidaritzar-me amb la directora de Salut Pública, Dra. Carmen Cabezas, davant la seva imputació per les vacunes contra la COVID a la Policia Nacional i Guardia Civil a Catalunya.

Ho faig per ser una bona companya i amiga, a més d’una excel·lent professional, com ha demostrat en tot el procés de vacunació i, a més, perquè jo hauria fet el mateix si estigués en el seu lloc.

Cal emmarcar els fets en un entorn de manca de vacunes, de canvis en els criteris d’administració, de manta d’informació dels agents implicats i d’aturades en les vacunacions a instàncies del Ministeri.

A més, les competències de la PN i la GC a Catalunya són expedir el DNI i el passaport o el control de fronteres, es a dir tasques més administratives, per importants que siguin, que mantenir l’ordre públic, reservat als Mossos.

En Sanitat les llistes d’espera sempre s’han gestionat amb criteris clínics, és a dir per la gravetat de la patologia, els riscos pel pacient, la possibilitat de recuperació i, en cas d’epidèmia, reduir la seva expansió.

Amb la imputació de la Dra. Cabezas la Justícia està enviant un missatge molt clar: que per gestionar les llistes d’espera Sanitat abandoni els criteris clínics i ho faci amb un “el seu torn” com en una peixateria.

És una possibilitat, ni millor ni pitjor, però si els jutges ens imposen aquests criteris, Sanitat hauria de passar-los tots els pacients en llista d’espera per tal que siguin els jutjats qui les prioritzin.

En tal cas, ells haurien de gestionar també els conflictes que es generin, incloses les possibles defuncions. Els sanitaris estarem encantats i agraïts.

Solidaridad Dra. Carmen Cabezas.

Quiero solidarizarme con la directora de Salud Pública, Dra. Carmen Cabezas, ante su imputación por las vacunas contra la COVID a la Policía Nacional y Guardia Civil en Cataluña.

Lo hago por ser una buena compañera y amiga, además de una excelente profesional, como ha demostrado en todo el proceso de vacunación y, además, porque yo hubiera hecho lo mismo si estuviera en su lugar.

Hay que enmarcar los hechos en un entorno de escasez de vacunas, de cambios en los criterios de administración, de falta de información de los agentes implicados y de parones en las vacunaciones a instancias del Ministerio.

Además, las competencias de la PN y la GC en Cataluña son expedir el DNI y el pasaporte o el control de fronteras, es decir tareas más administrativas, por importantes que sean, que mantener el orden público, reservado a los Mossos.

En Sanidad las listas de espera siempre se han gestionado con criterios clínicos, es decir por la gravedad de la patología, los riesgos para el paciente, la posibilidad de recuperación y, en caso de epidemia, reducir su expansión.

Con la imputación de la Dra. Cabezas la Justicia está mandando un mensaje muy claro: que para gestionar las listas de espera Sanidad abandone los criterios clínicos y lo haga con un “su turno” como en una pescadería.

Es una posibilidad, ni mejor ni peor, pero si los jueces nos imponen esos criterios, Sanidad debería pasarles todos los pacientes en lista de espera para que sean los juzgados quienes las prioricen.

En tal caso, ellos deberían gestionar también los conflictos que se generen, incluidas las posibles defunciones. Los sanitarios estaremos encantados y agradecidos.

Dictadura disfressada (català)

 

Sorprèn cóm s’interpreta la política en aquest país. Ho dic després de sentir a periodistes i polítics en les tertúlies, esquinçant-se les vestidures perquè res del que passa els sembla propi d’un país normal.

No ho entenen perquè s’han entestat en creure que som un estat de dret i una democràcia, però si ho miressin com una dictadura camuflada, veurien que tot encaixa perfectament.

A la mort del dictador, els seus còmplices sabien que no podrien seguir amb un règim descaradament feixista, ni continuar assassinant impunement, pel  que tenien de rentar-li la cara, disfressar-lo de democràcia i canviar-ho tot per que res canviés.

Les peces que van fer servir pels seus interessos van ser: un monarca disposat a trair al seu pare, una Constitució que els protegís imposada sota amenaça i una llei d’amnistia que garantís que ningú demanés responsabilitats dels crims franquistes.

El preu que van pagar, per mantenir-se en el poder i seguir el lladrocini en que la dictadura havia convertit a l’estat, va ser: donar-li impunitat al monarca i acceptar la suposada  democràcia, però amb dos partits protectors del règim alternant-se en el govern.

Els espanyols teníem tantes ganes de passar pàgina de tot el que havia suposat la dictadura, que ens vam creure que l’estat s’esmenaria sense necessitat de depurar-lo i que, per fi, ens tornarien el país que ens van robar amb la Gran Traïció del 36.

Ens podem lamentar de que el rei sigui rebutjat pel seu propi fill; de que la Constitució sigui la coartada 

per no investigar delictes flagrants; de que s’utilitzi la policia il·legalment o de que els jutges fiquin innocents a la presó a demanda, però tot era molt previsible. 

Dictadura disfrazada (castellano)

Sorprende cómo se interpreta la política en este país. Lo digo tras oír a periodistas y políticos en las tertulias, rasgándose las vestiduras porque nada de lo que ocurre les parece propio de un país normal.

No lo entienden porque se han empeñado en creer que somos un estado de derecho y una democracia, pero si lo miraran como una dictadura camuflada, verían que todo encaja perfectamente.

A la muerte del dictador, sus cómplices sabían que no podrían seguir con un régimen descaradamente fascista, ni continuar asesinando impunemente, por lo que tenían que lavarle la cara, disfrazarlo de democracia y cambiarlo todo para que nada cambiase.

Las piezas que usaron para sus intereses fueron: un monarca dispuesto a traicionar a su padre, una Constitución que les protegiera impuesta bajo amenaza y una ley de amnistía que garantizara que nadie pidiera responsabilidades de los crímenes franquistas.

El precio que pagaron, para mantenerse en el poder y seguir el ladrocínio en que la dictadura había convertido al estado fue: darle impunidad al monarca y aceptar la supuesta democracia, pero con dos partidos protectores del régimen alternándose en el gobierno.

Los españoles teníamos tantas ganas de pasar página de todo lo que había supuesto la dictadura, que creímos que el estado se enmendaría sin necesidad de depurarlo y que, por fin, nos devolverían el país que nos robaron con la Gran Traición del 36.

Podemos lamentamos de que el rey sea rechazado por su propio hijo; de que la Constitución sea la coartada para no investigar delitos flagrantes; de que se utilice la policía ilegalmente o de que los jueces metan a inocentes en prisión a demanda, pero todo era muy previsible.

Una de Mortadelo i Filemón (català)

Quan vam saber que, en comptes de a James Bond, nosaltres teníem a Villarejo, vam començar a sospitar que, en temes d’espies, Espanya probablement se semblaria més a la TIA de Mortadelo i Filemón  que al MI6.

Per això no ens va sorprendre saber que, en comptes de voler salvar el món, l’únic que volien els nostres agents, era fer tripijocs amb els recursos públics en benefici de les seves pròpies butxaques.

En saber que el CNI està polititzat pel PPSOE, s’entén que estiguin confosos sobre els enemics de l’estat, creient que son els adversaris polítics, la democràcia o tots els espanyols, sobre tot si son catalans.

Això explica la seva obsessió per les urnes de l’1 d’octubre (com la seva incompetència explica que no en trobessin ni una) i a la vegada aclareix perquè espien representants públics, mentre tenien en nòmina a l’imam de Ripoll quan preparava l’atemptat de les Rambles.

Si quan veiem a M a la pantalla, ens sentim segurs i en bones mans, al veure a la ministra Robles justificant que per defensar a la pàtria l’Estat es converteixi en una banda mafiosa com Kaos, només podem posar-nos a plorar de pena.

El més sorprenent és sentir-los dir que tot s’ha fet legalment, malgrat el món sencer està horroritzat i condemna tals pràctiques. Clar que, si tot ha estat legal, exemplar i un treball excel·lent, ¿perquè encara no ha sortit ningú atribuint-se la seva autoria?

Per últim, pels que es pregunten perquè volem la independència: ¿encara no han entès que és precisament per tot això, para allunyar-nos el més possible d’aquest Estat feixista, repressor,  incompetent e histèric?

Una de Mortadelo y Filemón (castellano)

Cuando supimos que, en vez de a James Bond, nosotros teníamos a Villarejo, empezamos a sospechar que, en temas de espías, España probablemente se parecería más a la TIA de Mortadelo y Filemón que al MI6. 

Por eso no nos sorprendió saber que, en vez de querer salvar al mundo, lo único que querían nuestros agentes, era hacer trapicheos con los recursos públicos en beneficio de sus propios bolsillos.

Al saber que el CNI está politizado por el PPSOE, se entiende que estén confundidos sobre los enemigos del estado, creyendo que son los adversarios políticos, la democracia o todos los españoles, sobre todo si son catalanes.  

 Ello explica su obsesión por las urnas del 1 de octubre (como su incompetencia explica que no hallaran ni una) y a la vez aclara porque espían a representantes públicos, mientras tenían en nómina al imán de Ripoll cuando preparaba el atentado de las Ramblas.

Si cuando vemos a M en la pantalla, nos sentimos seguros y en buenas manos, al ver a la ministra Robles justificando que para defender a la patria el Estado se convierta en una banda mafiosa como Kaos, solo podemos echamos a llorar de pena.

Lo más sorprendente es sentirles decir que todo se ha hecho legalmente, a pesar de que el mundo entero está horrorizado y condena tales prácticas. Claro que, si todo ha sido legal, ejemplar y un trabajo excelente, ¿porque aún no ha salido nadie atribuyéndose su autoría?

Por último, para los que se preguntan porque queremos la independencia: ¿aún no han entendido que es precisamente por todo esto, para alejarnos lo más posible de este Estado fascista, represor, incompetente e histérico?

Esperpent nacional (català)

No sé què em sorprèn més, si l’espionatge massiu a l’entorn independentista (polítics, familiars, advocats, etc.) o que l’estat ho justifiqui en defensa de la pàtria, suposadament amenaçada.

El primer que hauria de fer aquests “patriotes” és assegurar que el país que diuen defensar és el quin volen els espanyols, però no s’atreveixen a preguntar per por al que puguin contestar els ciutadans.

Ho dic perquè aquest és un estat hereu d’un règim feixista que, segons va dir la ONU el 1946, “va ser imposat al poble espanyol per la força amb l’ajuda de les potències de l’Eix”… i en conseqüència “no representa al poble espanyol” (resolució 39 de l’Assemblea General).

Y no ens representa perquè mai hem sigut feixistes, com ho demostra el fet de que per instaurar aquell esperpent van tenir de fer més de mig milió de morts i seguir assassinant durant 40 anys. 

L’estat actual és el fruir d’aquesta herència il·legítima, que es va consolidar amb la Constitució de 1978, feta sota amenaça de cop d’estat, per la cúpula militar, el que hauria de des-legitimar la nostra Carta Magna davant del poble i del món sencer.

Ramon del Valle Inclán

I descansa sobre una monarquia, en la família dels Borbons, a la que hem fet fora d’Espanya tres vegades “per lladres”, segons Valle Inclán, i de la que el general Prim assegurava que era el major llast pel desenvolupament del país.

Amb aquests antecedents no em crec el “patriotisme” dels que diuen defensar España, perquè ningú que l’estimi pot acceptar que segueixi il·legítima, en mans dels còmplices de la dictadura i liderada per una família que ha estar sempre un immens desastre pel país.