Sr. Ex president de la Junta d’Extremadura
Moltes gràcies per les seves darreres declaracions en les que comparava
al President de la Generalitat, Artur Mas, amb
els dictadors Hitler i Musolini, perquè per fi m’ha fet comprendre una
cosa que no he entès en els últims 30 anys: com és possible que una terra com
Extremadura, que ha rebut diners a cabassos dels fons europeus i de la resta d’Espanya,
continués amb el mateix retràs polític, econòmic
i cultural que va portar a milers dels seus ciutadans a abandonar la seva terra?
Gracies a vostè he entès que el motiu no és altre que una classe
política que, ja sigui per ignorància, negligència o mala fe, confon,
tergiversa i manipula els conceptes més elementals per mantenir-se en el poder,
suposant que la ciutadania és tan immadura que no se’n adonarà de les seves tretes.
Que vostè confongui una consulta al poble, que hauria de ser l’essència de la democràcia, amb les dictadures feixistes de mitjans del segle passat, indica clarament que no ha entès el que és la democràcia, per més que s’hagi servit de ella pels seus propis fins polítics. Podria recordar-li que li escric aquesta carta el dia en que les Illes Malvines fan un referèndum per decidir el seu futur, avalat per la Gran Bretanya, però segur que aquesta futesa d’un país que sols fa mil anys que té democràcia no l’ interessa per a res.
Suposo que també comparteix la tesis de l’actual president de la seva Comunitat en confondre
immigració amb segrest, el mateix que han confós crear llocs de treball amb fer places de funcionaris
(35% de la seva massa laboral, és a dir 90’78 funcionaris per cada 1000
habitants, mentre la mitjana espanyola és de 58’78 / 1000)
i per suposat fa anys que confon el progrés amb la subvenció. El pitjor
de tot és que ni vostè por creure’s que tals mesures són les que trauran a Extremadura del retràs
en el que es troba, per més que intenti enganyar als seus conciutadans.
Tinc clar que confon també el crear riquesa amb passar pel Ministeri d’Economia
per emportar-se els fons europeus i el que eufemísticament anomenen solidaritat
nacional (recollint aquest 17’78% que las balances fiscals de 2005 li donaven a
la seva Comunitat
per la gran gestió d’anar a parar la ma,
sense amoïnar-se de qui aporta els diners, perquè fer-ho no resulta castís.
A més sempre ha confós fer política amb llençar bilis contra propis i
estranys mentre culpava a tothom dels mals de la seva terra.
Però sense dubte sí hi ha una cosa que no ha confós i és que per mantenir-se
en el poder, necessitava tenir una població el més ignorant possible, per tal
que es creguessin les mentides i l’odi que els transmetia i no se’n adonessin: ni
del desastre que la seva gestió ha representat per Extremadura (34'06% d'atur,
segons l’Enquesta de Població Activa de desembre de 2012); ni de la manera com els
ha robat, des de fa dècades, el seu dret a un desenvolupament econòmic de veritat.
Sense dubte aquesta necessitat de perpetuar la ignorància és el motiu
pel qual Extremadura és la
cinquena CCAA que menys inverteix en educació per alumne
perquè si els formessin com és degut i com els extremenys es mereixen, vostè no
hauria tingut cap possibilitat de presidir aquella noble terra.
Per últim Sr. Rodríguez Ibarra és gracies a individus com vostè, que fins
i tot els catalans d’adopció també ens estem fent independentistes, però no es
confongui de nou, no és per trancar amb els extremenys, andalusos, gallecs o
navarresos, sinó per no tenir d’aguantar a demagogs intolerants com vostè que
en un país normal estarien a anys llum de qualsevol responsabilitat pública.
Li reitero el meu agraïment per aclarir-me aquest dubte i per reafirmar-me en la convicció de que l’únic camí sensat per a Catalunya, en benefici propi, però també en benefici d’extremenys, castellans, bascos o canaris, és separar-se d’Espanya a veure si així la societat espanyola obre els ulls, es torna una mica més exigent i neteja tota la classe política de patriotes de pa sucat amb oli que, com vostè, diuen estimar Espanya però que no estimen ni al país ni als seus ciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario