Les 4 ensenyances de la història (català)

En certa ocasió van preguntar a Charles A. Beard[1] quins eren els ensenyaments més importants que havia après dels seus anys d’estudi de la historia i ell respongué:

·        Primer: A qui els déus volen destruir, abans els enfolleixen amb el poder.

·        Segon: Quan és totalment fosc és quan pots veure les estrelles

·        Tercer: L’abella fertilitza la flor que xucla.

·        Quart: Les moles de Déu molen a poc a poc, però ho redueixen tot a pols.

Totes elles es poden aplicar a Espanya en aquests moments.

1.      ¿Quina classe de follia té el Govern espanyol per castigar als territoris productius i que generen riquesa, mentre premia als improductius? ¿Quina ceguesa els impedeix veure que cal demanar responsabilitats pels escàndols econòmics i no sols desnonar als que han perdut la seva feina i no poden pagar la hipoteca? ¿Es que la majoria absoluta els impedeix entendre que tractar-nos d’aquesta manera és com emplenar de sorra el dipòsit del cotxe i que el resultat sols pot ser l’aturada de tot l’Estat? 

2.      Vivim uns moments de foscor, per moltes causes; des de la limitació de l’autonomia  o l’ofec econòmic, fins a la persecució del català, però és en aquests moments quan Catalunya està començant a veure els estels de la plena sobirania, de la fi de l’opressió i de la pertinença a una Europa dels pobles. 

3.      Hem d’estar agraïts a Espanya, perquè ens ha xuclat tant i tant que ara tot els catalans estem pol·linitzats amb un sentiment independentista irreversible. Quina ironia que la vicepresidenta del Govern, Sra. Saenz de Santamaria, es congratuli de que a Catalunya es dubta sobre el “com”, però no valori que ara ja ningú qüestiona ni el “què” ni el “perquè”. 

4.     Potser les moles de Déu han tardat cinc segles però, si Espanya continua per aquest camí (27% d’atur, 350.000 nens catalans en situació de pobresa extrema, permetent que els únics que facin superàvit siguin qui reben subvencions, posant de manifest la nostra manca democràtica a cada actuació internacional), ja veurem què en deixen aquestes moles els propers anys, una vegada Catalunya assoleixi la independència i al seu darrera hi vagin bascos, navarresos, balears i altres.

---

[1] Charles Austin Beard )1874 – 1948) Historiador nord americà. Professor de la Universitat de Columbia i cofundador de la New School de Nova York.