Carta oberta a Cristóbal Montoro (català)

Sr. Ministre

M’adreço a vostè perquè crec que és un incomprès, possiblement perquè s’ha avançat al seu temps i per això rep crítiques que li deuen costar d’acceptar. 

Per tal que entengui la causa de nostra incomprensió començaré per comentar-li de quina manera les seves decisions m’han afectat a mi personalment. Pertanyo a la classe mitjana i tenia un sou normal que em permetia viure còmodament malgrat tenir de desplaçar-me cada dia des del meu domicili a Manresa fins el meu lloc de treball a Barcelona (70 Km). Naturalment el desplaçament el feia en cotxe particular i els dies que tenia pressa no dubtava de pagar els tres peatges (sí, tres, ho ha llegit bé) que separen aquestes dues ciutats per l’autopista més infame i cara de l’Estat. Dinava al menjador de l’empresa o en algun dels bars i restaurants propers, em canviava el cotxe cada 4 o 5 anys i em mantenia en forma en un gimnàs. A més el sou em donava per sortir de tant en tant a sopar fora o per anar de vacances.

Desprès de les seves retallades, enguany la meva esposa i ho cobrem un 40% menys que abans de la crisis, per això fa més de tres anys que no agafo l’autopista, fa més d’un any que vaig a la feina en tren i a més m’emporto la carmanyola (com molts companys), fa  anys que vaig deixar el gimnàs, no m’he canviat el cotxe, les sortides a sopar s’han limitat a casos excepcionals i les vacances són un record. Tot i això no em queixo, sé que soc un afortunat per tenir feina, malgrat el meu títol universitari i els meus quatre màsters. Però les seves decisions han tingut altres conseqüències ja que ha tancat la cuina de l’empresa, el gimnàs, així com alguns dels bars i restaurants veïns a la feina i ara el personal forma part d’aquest fabulós rècord d’aturats que vostè ha ajudat a crear.  Mentre tant el seu ministeri ha promogut una amnistia fiscal pels defraudadors, han injectat milers de milions per salvar bancs, però s’han abstingut de perseguir les pràctiques immorals dels mateixos, perpetuant la idea de que la barroeria, l’engany i la mala gestió a Espanya tenen recompenses.

En fi Sr. Montoro, veient el resultat de les seves peculiars solucions per sortir de la crisis, les seves reiterades amenaces i les seves maneres, no ha d’estranyar-li que no l’entenguem i que molts pensem que vostè mai hauria d’haver estat ministre en un país on la població tingui un nivell cultural superior al que apareix en els programes de zapping, aquests on la gent creu que els nens tenen clorofil·la i fan la fotosíntesis. Hauria d’haver esperat a que la reforma educativa del Sr. Wert fes el seu efecte i llavors possiblement seria considerat un excel·lent ministre de qualsevol cosa, el que ens porta a la meva segona conclusió: és sense dubte un avançat al seu temps.