Gracies Sr. Wert (Català)

Sr. Ministre, com independentista català fet a cop de polítiques estatals, vull agrair-li la seva contribució impagable a la causa de la independència de Catalunya, molt superior a la de qualsevol altre polític espanyo des de la recobrada democràcia.

Gracies per mostrar-li al món la manera de fer política que tenim a Espanya.

Gracies per fer servir la majoria absoluta no amb generositat per consensuar i millorar l’educació d’aquest país,  sinó amb total prepotència, passant el rodet i fent una llei en solitari que serà derogada quan marxi.   

Gracies per mostrar-li al món el seu concepte del consens, que és intentar arribar a un acord una vegada la llei ja està aprovada.

Gracies per intentar enganyar i manipular a Europa, amb les beques Erasmus, tal com fa amb nosaltres, perquè de no ser així resultaria molt difícil aconseguir que els europeus entenguessin els nostres arguments sense considerar-nos exagerats.

 

Sr. Wert, tothom pretén transcendir a la vida i no tinc cap mena de dubte de que vostè ho ha aconseguit. No sols ha fet una llei que no servirà per a res, com ja van fer altres abans, sinó que ni siquiera serà capaç d’implantar-la, amb la qual cosa ens ha fet perdre uns anys preciosos. Es per això que s’ha guanyat un lloc a la historia d’aquest país com el pitjor ministre d’Educació de la recent història d’Espanya.

Tampoc tinc cap mena de dubte de que la seva gestió serà estudiada a les escoles  de gestió i en els partits polítics com el que no s’ha de fer mai en política sota cap concepte.  Segur que serà considerat un Hernández Mancha de l’Educació.   

Li queda el consol d’haver assolit el major consens entre els espanyols des del final de la dictadura ja que s’ha posat en contra no sols als docents sinó també als alumnes i als seus pares, a la ciutadania i a la societat en general, a tots els partits polítics excepte el seu, a Europa sencera i fins i tot a aquells a qui des del seu Ministeri vostè mateix pretén premiar. Bravo Sr. Wert!

Per la meva part, com independentista, dubto entre dos sentiments: el de demanar-li que continuï de ministre en la mateixa línia pel bé de la independència de Catalunya, o el de demanar-li que dimiteixi pel bé de tot el país. Difícil dilema el meu...