La riquesa es crea o sols es transfereix?

Quina visió tan restringida de la riquesa hi ha al nostre país, on el PP, com el PSOE abans que ell, estan més preocupats de transferir diner d’unes CCAA a altres, que de crear o facilitar la seva creació, ocultant així la seva incompetència al darrera d’una suposada solidaritat sostinguda amb els recursos que no han ajudat a crear.  

Pensem que la riquesa és un únic pastís del que es poden fer trossos cada vegada més petits per acontentar a més gent. Al nostre país ningú té en compta que és variada i que el pastís s’ha de fer o no hi haurà res a repartir.

La Terra sempre ha tingut els mateixos recursos: la mateixa aigua, boscos, minerals, etc., fins que un dia apareix l’home, que comença a buscar i a transformar, així que avui amb aquests mateixos recursos tenim cases, cotxes, avions, vaixells, telèfons mòbils, ordinadors, internet, satèl·lits i un pilot de coses més, con és possible?

El que va fer la diferencia va ser posar a treballar l’únic recurs inesgotable que tenim a l’abast: la ment humana, capaç de transformar les coses que sempre han existit en coses que mai  havien existit abans fins a millorar la nostra existència, creant així més riquesa com més necessitats s’atenien.  

Però els nostres polítics, i molts autoproclamats progressistes, desconeixen que la riquesa es genera en resoldre necessitats, per això la menyspreen i s’oposen a ella esperant que un estat proteccionista, del que depenen per més que diguin detestar-lo, resolgui totes les nostres necessitats.

El resultat és que qui fa el pastís està tip de que no li donin ni les gracies; els que reben una porció sense l’esforç de coure’l, cada dia n’esperen més; i no es crea riquesa perquè no es cobreixen les necessitats; amb la qual cosa els polítics i falsos progres ja no tenen arguments per a sostenir un sistema tan ineficient i que no satisfà ningú.