Els manquen arguments

Ara que estic de vacances i he voltat per la meva estimada Espanya, he vist part dels debats de les TV estatals sobre la independència i estic sorprès en veure que, a part d’insults, desqualificacions i amenaces, ni comprenen el que passa ni tenen res a dir.

Es trist que polítics de primer ordre i periodistes que presumeixen de grans analistes, diguin que els motius pels quals l’independentisme ha passat del 8 o 10% dels catalans a casi un 50%, és que tenim el cervell rentat pel Sr. Mas i es quedin tan amples.

El més curiós és que tots assenteixen, malgrat uns arguments propis de barra de bar o d’una classe de P-5, i marxen convençuts de ser els factòtums de la política i el periodisme. O tenen por a la veritat; o són tant miops que no hi veuen; o defensen als que ens van fer marxar de les nostres terres per venir a Catalunya i a altres indrets.

Com en aquells cacics, els importa poc els motius. Des de les seves torres d’ivori, aspiren a que tot segueixi igual, el que significa perpetuar una incompetència inaguantable, perquè suposa: l’emigració per a molts, en no saber què fer ni amb la generació millor formada de nostra historia ni amb els casi 5 milions d’aturats; canviar la industrialització i el progres per les festes subvencionades; governar sols per a corruptes i comissionistes; i avergonyir-nos pels incompliments de normes internacionals.

No sé per què s’estranyen de que vulguem la independència, si és l’única cosa que es pot fer veient l’escàs futur dels nostres fills: 60% d’atur juvenil a mig país.  Si hi ha quelcom estrany, és que els catalans siguem els únics que ho volem, i que tanta gent es conformi a costa de l’esdevenir dels seus fills. Però una cosa ha de quedar clara: no marxem d’Espanya, marxem d’aquesta política indecent que ells representen.