El monument de Tortosa (català)

El meu pare (QEPD) m’explicava que, en els anys durs de la dictadura, a Andalusia i segur que a altres indrets de la pell de brau, l’església repartia llet en pols entre els parroquians que participaven de la litúrgia i resaven el parenostre.

M’assegurava que ell no hi va anar mai i que sempre va preferir venir a treballar al Nord, com es deia llavors, abans que acceptar la caritat d’una institució col·laboradora en el cop d’estat i que era un instrument cabdal de la submissió del poble.

Però la “llet del capellà”, com sempre li havia sentit dir, va ser subministrada a moltes persones de bona fe que no hi van veure aquestes connotacions. Son opcions individuals que es prenen segons cada persona, moment i indret..

De la mateixa manera molts ajuntaments van decidir, de bona fe, aixecar monuments als caiguts d’un sol bàndol de la guerra civil o fer a Franco alcalde honorífic i perpetu de la localitat. Opcions de gent adulta i responsable.

   

Una vegada arribada la democràcia, els ajuntaments més implicats amb els valors de la llibertat, i en contra del que representava el feixisme, van canviar els monuments, els van convertir en homenatges a tots els caiguts a la infame guerra civil i van derogar els honors perpetus al dictador.

Dic això perquè estic tip de sentir parlar del monument franquista de Tortosa, que també va fer a Franco alcalde perpetu. Han tingut dècades per canviar-lo, per fer caure un dia la creu, un altre l’àguila i convertir-lo en una altra cosa, i no ho han fet, perquè voluntàriament no han volgut.

No m’importa que no l’hagin canviat, els seus motius tindran però, si us plau, que no ens atabalin més amb tertúlies, suposadament serioses, per un tema local intern del municipi, que podrien haver resolt fa 30 anys i no ho han fet ves a saber perquè.