Lliçons de la campanya

Menys  mal que s’acaba aquesta campanya electoral pesada i avorrida, que servirà de ben poc fins que ens decidim a fer canvis profunds. De tota manera, com que sempre cal aprendre de les coses que ens passen, els vull compartir el que he après jo aquests dies.

He arribat a entendre perquè molts nord americans estan disposats a votar al Sr. Donald Trump. No em mal interpretin, ni m’agrada el personatge ni el votaria en cas de viure als EEUU.

Però si puc entendre que hi hagi gent que es plantegi votar a algú que ha tingut èxit en la seva professió i en els negocis, fins arribar a fer-se multimilionari (una mesura de l’èxit per a molts),  ja que poden pensar que, per sobre de les idees racistes i misògines, la seva gestió al govern serà l’equivalent a la de les seves empreses i en conseqüència és possible que el país vagi bé.

Tot el contrari em passa amb la Sra. Susana Díaz. Em costa entendre que algú estigui disposat a donar-li la responsabilitat de governar a una persona que no s’ha destacat ni les seus estudis, va tardar 10 anys en treure’s una carrera de 5; ni en la seva feina, ja que no té cap experiència professional fora del partit.

Per si fos poc, té tanta ànsia per manar al PSOE i per ser la propera presidenta del govern, que no dubta de posar-li totes les traves possibles al seu propi candidat, Sr. Pedro Sánchez, per això ha fet unes declaracions incendiàries contra Catalunya, no fos cas que el PSC li donés 25 o més escons i ella es quedés sense arguments per fer-li en llit el 27-J.

No puc  dir si el Sr. Trump és el que els americans necessiten, encara que insisteixo en que no és sant de la meva devoció, el que sí estic segur és que ni Andalusia, ni Espanya, ni els ciutadans ens mereixem uns líders tan mediocres i mesquins.