Quan Obama (que
era molt intel·ligent i segur de sí mateix) va guanyar les primàries davant Hilary
Clinton, la va incorporar al seu equip, després de dir que al cap i a la fi ella
representava a una bona part del partit demòcrata i que ambdós sumaven contra
els republicans.
Aquí Pablo Casado
va guanyar les primàries del PP davant De Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría,
però la seva actuació és completament diferent, perquè ja ha forçat la dimissió
de les dues, que han tingut de marxar cap a casa.
Casado no és tant
intel·ligent ni tan segur com Obama, com ho demostra el fet de que va tenir d’apuntar-se
al PP per tal que li regalessin la carrera i el màster, i ara sap que el càrrec
li va gran i que Soraya li dona milers de voltes.
Es una llàstima i
un error immens donar tant protagonisme a gent així, perquè omplirà la cúpula
del partit d’individus com ell, que no tinguin ni el valor ni la capacitat de
qüestionar-li res, evitant així tenir de liderar un equip de gent competent.
No és que m’importi
el més mínim que el PP s’enfonsi o que desaparegui, però la tendència que marca
tenir a Casado al front d’un dels grans partits em sembla una equivocació que
pagarem molt car en el futur.
Casado ha mentit
durant anys, maquinant per un currículum, que a més no necessitava, el que
indica que no té més valor moral que el seu propi interès i la seva supervivència,
i no puc creure que estiguem disposats a posar a algú així al front del país y després
queixar-nos de que els nostres líders no són seriosos, menteixen, roben o
gestionen malament.
VISCA LA REPÚBLICA!!!
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario