Velles solucions pel segle XXI (català)

Per més gestos que els polítics espanyols facin envers Catalunya, dient que pensen en nosaltres i ens tenen en compta, com deia Rajoy en campanya, que li agradaven els catalans perquè “fan coses”, menteixen descaradament.

Ho dic perquè un gest val més que mil paraules i els gestos son sempre els mateixos: menyspreu, indiferència, censura i repressió. En Manuel Fraga li ho va deixar clar a Jorge Verstrynge: Catalunya 

és “terra conquerida” i així cal seguir tractant-la.

Encara que a Espanya es parlin altres llengües, sentir el català genera urticària malgrat ser un idioma oficial, segons la Constitució, per això mai es veu com una part de la riquesa cultural del país sinó com desafiament que cal eradicar.

L’únic que vol Espanya de Catalunya és el que li pugui treure pel sostenir la resta del país, però sense dedicar-li ni les inversions mínimes necessàries per mantenir ben greixat i a punt un motor econòmic amb el seu potencial.

Se’ns menysprea tant que els catalans estem sempre demanant disculpes per parlar un altre idioma, per tenir un major desenvolupament econòmic e industrial o per tenir menys atur que la mitja nacional.

El general Espartero: "pel bé d'Espanya
cal bombardejar Barcelona cada 50 anys".

Però a la vegada la temen, per això van voler diluir els seus anhels d’autogovern estenent l’autonomia a la resta dels territoris, esperant que el “cafè per a tots” anul·lés qualsevol iniciativa incòmoda pel règim imposat després de la dictadura.

I sobre tot temen els desitjos catalans de separar-se d’un Estat, que és un llast pel desenvolupament de tota Espanya, per això li van aplicar l’article 155, que és com es porta a terme en el segle XXI la vella política de que “cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ