Col·lectiu d’Advocats Cristians (català)

El Col·lectiu d’Advocats Cristians ha denunciat a l’actor Willy Toledo per blasfemar. Malgrat ho sembli, no és un titular tret d’una crònica literària del Segle d’Or espanyol, sinó quelcom tan recent que el judici es va celebrar el 17 de febrer.

El més estrany és que aquest col·lectiu, preocupat pel bon nom de Deu,  ha guardat silenci en temes com que es portés a un assassí sota pali, el que devia ofendre més a Deu que les paraules més o menys barroeres de qualsevol.

Tampoc han dit res d’exhumar els desapareguts de les voreres, molts d’ells cristians creients, i en qualsevol cas fills de Deu, però que l’Església ha oblidat vergonyantment.

Ni s’han manifestat pels més de 30.000 nens robats, la majoria en institucions dependents de l’Església, quelcom que segur que ofèn a Deu perquè és tan greu que clama al cel.

No han protestat cada cop que l’Església ha protegit un capellà pederasta canviant-lo de municipi, sense informar a les autoritats del delicte comés, i sense mostrar la més mínima compassió envers la víctima, un nen innocent de pocs anys.

Tampoc van protestar quan van veure un crucifix sobre la taula de Juan Cotino, mentre es burlava del dolor dels familiars dels 40 morts al Metro de Valencia, però segur que a Deu el va ofendre veure com s’amagava al darrera de símbols religiosos.

Si el Col·lectiu d’Advocats Cristians vol fer alguna cosa per la fe, podria practicar el perdó, i deixar que la gent digui el que vulgui, que per això Deu ens va donar el do de la paraula i ens va fer el regal de la llibertat, no per que el qüestioni cap il·luminat.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ