¿Podem creure en la separació de poders quan s’empresona a la presidenta d’un parlamento, que és la seu de la sobirania popular, per permetre que es faci un debat que exigeixen els ciutadans?
Ara fins i tot han arribat a la persecució de la família de Pedro Sánchez, per fer caure el govern, mentre s’absol a la família del Sr. Aznar tot i que la seva esposa va vendre habitatge públic a fons voltor.
¿Podem creure en la independència judicial quan veiem com es persegueixen determinades idees polítiques (sempre les mateixes) i es toleren o s’encoratgen altres (també sempre les mateixes)?
¿Té sentit jutjar a Barcenas per repartir diner a la cúpula del PP però que no es persegueixi als que ho cobraven? ¿O que la justícia encara no sàpiga qui és M. Rajoy encara que la Policia els va indicar que era el president del govern?
¿Podem creure que és justa quan a dos manifestants que pugen a un cotxe per evitar un avalot els cauen 9 anys de presó; mentre el net de Franco és absolt desprès d’atropellar a dos guàrdies civil i donar-se a la fuga?
Suiza li ha recordat ¡per tercera vegada! al jutge García Castellón que els actes de Tsunami Democràtic no son terrorisme, y ell s’ha limitat a encongir-se d’espatlles i dir que el seu criteri li indica el contrari. Quina vergonya!
S’estranyen de que vulguem la independència, però estem tips d’actes jurídics que sempre beneficien al franquisme sociològic i tips de jutges que ens avergonyeixen cada cop que contacten amb la justícia internacional.