sábado, 1 de junio de 2024

Traïció (català)

Durant la votació de la llei d’amnistia, l’extrema dreta va dir “traïdor” al president de tots els espanyols, Pedro Sánchez, (més aviat li ho van cridar com eixelebrats en un concert de rock).

Tampoc cal amoïnar-se massa per tals acusacions, ja que l’extrema dreta considera traïdor a qui no pensa com ells. Sense anar més lluny els recordo alguns successos semblants.

1988. Durant l’enterro de la viuda del dictador, els assistents van dir traïdor al rei i van cridar visques a Tejero, perquè per ells entrar pistola en ma a segrestar el Parlament no és delicte.

1981. Juan Milans del Bosch, fill del colpista que va treure els tancs al carrer a Valencia el 23-F, va dir que el rei era “un porc i un inútil”. Se’l va condemnar a un mes i un dia de presó. Potser no ho van considerar injuries a la corona. 

1975. Quan el procurador, Fidel Carazo, va pensar que era excessiu assignar-li 12’5 milions de Pts. a la Sra. Carmen Polo (mentre el president del govern en cobrava 8), també va ser acusat de traïdor i de “no ser espanyol”.

Montejurra 1976. 
A fata l'esquerres, els feixistes
es maten entre ells. 

El 20 de novembre de 1960, Franco va assistir a una missa per l’ànima de José Antonio Primo de Rivera, quan en el silencio un falangista, Rodolfo Alonso Urdiales, li va cridar: ¡Franco, ets un traïdor!

Com veuen, l’esport preferit de l’extrema dreta és buscar traïdors. Ara tenen l’excusa de l’esquerra, però quan estaven sols es barallaven entre ells (1942, Santuari de Begoña; 1969, Matesa; 1976, Montejurra; etc.).

La llàstima és que mai se’n adonaran de que els traïdors són aquells que es van aixecar en armes contra Espanya per protagonitzar la Gran Traïció de 1936, és a dir que els traïdors son i sempre han estat ells. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario