Orban a Hongria, Meloni a Itàlia, Milei a Argentina, Trump als EEUU més la pujada de la ultra-dreta a França, a Espanya i a tota Europa, són una onada que sembla imparable. ¿Per què?
Les esquerres, deïficades per la suposada superioritat moral de la seva ideologia, ho atribueixen a que l’electorat s’equivoca en votar, a que els ciutadans estan mal informats o abduïts pels cants de sirena del populisme.
Però ells s’han distanciat de la realitat, de les preocupacions de la ciutadania i han convertit en tabús, és a dir, en innombrables, temes que el país considera problemes greus i dels que sols parla la dreta.
El primer d’aquests tabús és la immigració il·legal, que no es pot qüestionar sense ser acusat de racista. Però fins i tot els llatins residents als EEUU veuen il·lògic l’entrada de més il·legals per la frontera sud.
El segon és el canvi climàtic, que no es pot esmentar sense ser titllat de negacionista, però ningú ha explicat per què la única temperatura bona es la que ens va be a nosaltres, en un planeta que ha tingut 6 glaciacions.
I el tercer és el feminisme radical i la violència de gènere, que no es pot criticar sense ser etiquetat de masclista, que és el pitjor que se li pot dir avui dia a qualsevol home.
Però una ideologia que no quantifica els homes assassinats per les seves esposes, ni als menors assassinats per les seves mares e indueix als alumnes de primària a no saber si son nens o nenes, algun dia caldrà suprimir-la pel be de la societat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario