Ara resulta que els cromosomes, els òrgans sexuals, les hormones, la capacitat d’engendrar vida i alletar, tenen menys rellevància que el caprici més o menys efímer de sentir-se en cos aliè.
Estic d’acord en que cadascú ha d’intentar ser el que vulgui a la vida, però també sé que de bones intencions l’infern està ple, com diu la saviesa popular.
Que hi hagi algun nen que se senti incòmode amb el seu sexe és normal, però que en una mateixa escola hi hagi més de 20 nens en aquesta situació, indica que alguna cosa no va bé.
Que un senyor amb barba digui que se sent dona i se li permeti competir amb aquestes en qualsevol esport, emportant-se les medalles que no pot guanyar contra altres homes, indica clarament que ens hem passat de rosca.
Però es que ja no es tracta sols del sexe, sinó que cada cop hi ha més gent que se senten gats, gossos o cavalls. ¿Per aquesta mateixa regla de tres, cal tractar-los, alimentar-los i cuidar-los com a tals animals?
Si aquest és el rumb que han pres els nous temps, i de res serveix oposar-se, en la meva propera renovació del DNI em canviaré el sexe burocràtic ateses les avantatges actuals de ser dona.
Però el que més em preocupa son els nens, perquè el meu net diu que vol ser pirata, però, malgrat els “progres” m’acusin de coaccionar-lo, ni li tallaré una cama ni li treure un ull, sols esperaré a que vulgui ser bomber o astronauta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario