La justícia al revés (català)

Quan els impulsors la Gran Traïció del 1936 van acabar usurpant el poder de la nació, van començar un procés de repressió que va convertir als colpistes en “els nacionals” i als lleials a la República en “els rebels”.

Va ser un canvi tant rocambolesc que Serrano Suñer, el cunyat del dictador, ho va catalogat de “justícia al revés”, que és una manera excel·lent de definir aquell sense sentit.

Per la nostra desgracia aquella “justícia” va romandre durant tota la dictadura, i va “legalitzar” la repressió de milers de persones, incloent l’execució de més de 60.000 compatriotes que sols demanaven pa i llibertat.

Encara que sembli mentida, aquesta mateixa “justícia” va continuar durant la Transició i va seguir mentint i manipulant per blanquejar la repressió, com estem veient en cas de l’execució de Salvador Puig Antich.

Aquesta “justícia” segueix avui actuant a Catalunya, contra l’independentisme, amb els mètodes de sempre: manipular i mentir, per més que el món sencer els digui que a l’octubre del 2017 no hi va haver ni violència ni cap ni delicte. 

Una “justícia” tant incompetent que ha tardat 7 anys en veure “terrorisme” en la actuació de Puigdemont i de Marta Rovira, i que acusa de delictes que no poden explicar davant la judicatura europea, sense que se’ls posin a riure. 

Els acusen jutges com García Castellón, que ha presumit públicament de burlar-se i mentir a juristes francesos…, i ara es lamenta de que a Europa ningú el creu. Increïble, però cert. 

Quan penso en tot això em faig dues preguntes: la primera es, si en temes de repressió la “justícia” espanyola ens ha dit alguna veritat des de 1936; la segona, quan ens decidirem a recuperar una JUSTICIA de veritat.

La justicia al revés (castellano)

Cuando los impulsores la Gran Traición del 1936 acabaron usurpando el poder de la nación, empezaron un proceso de represión que convirtió a los golpistas en “los nacionales” y a los leales a la República en “los rebeldes”.

Fue un cambio tan rocambolesco que Serrano Suñer, el cuñado del dictador, lo catalogó de “justicia al revés”, que es una manera excelente de definir aquel sin sentido.

Para nuestra desgracia aquella “justicia” pervivió durante toda la dictadura, y “legalizo” la represión de miles de personas, incluyendo la ejecución de más de 60.000 compatriotas que solo pedían pan y libertad.

Aunque parezca mentira, esa misma “justicia” continuó durante la Transición y siguió mintiendo y manipulando para blanquear la represión, como estamos viendo en el caso de la ejecución de Salvador Puig Antich.

Esa “justicia” sigue hoy actuando en Cataluña, contra el independentismo, con los métodos de siempre: manipular y mentir, por más que el mundo entero les diga que en octubre del 2017 no hubo ni violencia ni delito alguno.

Una “justicia” tan incompetente que ha tardado 7 años en ver “terrorismo” en la actuación de Puigdemont y de Marta Rovira, y que acusa de delitos que no pueden explicar ante la judicatura europea, sin que se les echen a reír. 

Les acusan jueces como García Castellón, que ha presumido públicamente de burlarse y mentir a juristas franceses…, y ahora se lamente de que en Europa nadie le crea. Increíble, pero cierto. 

Al pensar en todo esto me hago dos preguntas: la primera es, si en temas de represión la “justicia” española nos ha dicho alguna verdad desde 1936; la segunda, cuando nos decidiremos a recuperar una JUSTICIA de verdad.

Contra la gratuïtat universal (català)

Suposo que aquesta carta no em farà molt popular entre quins creuen que el que és progressista és gastar-se els diners dels altres, però em manifesto públicament contrari a la gratuïtat universal de productes i serveis d’ús comú.

Amancio Ortega amb el seu net
a qui els progres creuen que 
també se li han de regalar els llibres

Oh, no em mal-interpretin, no soc un ultra-lliberal, sinó tot el contrari, estic convençut que cal ajudar a la gent que no hi arriba, però crec que cal aplicar més sentit comú i menys demagògia barata.

Quan van començar a parlar de la gratuïtat dels llibres de text, el Sr. Amancio Ortega (de l’imperi INDITEX) i la baronessa Tita Cervera, havien tingut nets, ¿segur que a ells cal regalar-los també els llibres?

El 1968, per a preparar el meu accés al Batxillerat, vaig tenir de comprar un llibre que es deia “Examen”, i costava 80 pts., per fer-ho la meva mare tenia de netejar moltes cases i el meu pare fer moltes hores a la fàbrica.

Jo era conscient del sacrifici que feien, així que aquell llibre em va fer respectar-los encara més, i probablement em va ajudar a convertir-me en metge. ¿Per què aquest exemple no ha de servir també als nens d’avui?

Quan van proposar de fer les autopistes gratuïtes, em vaig preguntar per què els meus pares, que eren pensionistes i no tenien cotxe, tenien de pagar-los els desplaçaments a camioners i venedors, que es guanyen la vida viatjant.

Ara son els productes d’higiene femenina i em torno a preguntar per què amb els diners dels barris menys afavorits (Raval o Vallecas) s’ha de pagar aquests productes a les dones de Sarrià o del barri de Salamanca.

Fer que les coses siguin gratuïtes, és a dir,  que les paguem tots, fins i tot els que no les fan servir, en comptes d’ajudar a qui les necessita i no les pot pagar és, no sols injust, sinó tremendament insolidari.

Contra la gratuidad universal (castellano)

Amancio Ortega con su nieto
al que los progres creen que 
también hay que regalarle los libros

Supongo que esta carta no me hará muy popular entre quienes creen que lo progresista gastarse el dinero de los demás, pero me manifiesto públicamente contrario a la gratuidad universal de productos y servicios de uso común.

Oh, no me malinterpreten, no soy un ultraliberal, sino todo lo contrario, estoy convencido de que hay que ayudar a la gente que no llega, pero creo que deberíamos aplicar más sentido común y menos demagogia barata.

Cuando empezaron a hablar de la gratuidad de los libros de texto, el Sr. Amancio Ortega (del imperio INDITEX) y la baronesa Tita Cervera, habían tenido nietos, ¿seguro que a ellos hay que regalarles también los libros?

En 1968, para preparar mi entrada en el Bachillerato, tuve que comprar un libro que se llamaba “Examen” y costaba 80 pts., para ello mi madre tuvo que limpiar muchas casas y mi padre hacer muchas horas en la fábrica.

Yo era consciente del sacrifico que hacían, así que aquel libro me hizo respetarles aún más, y probablemente me ayudó a convertirme en médico. ¿Por qué ese ejemplo no ha de servirles también a los niños de hoy?

Cuando propusieron hacer las autopistas gratuitas me pregunté por qué mis padres, que eran pensionistas y no tenían coche, tenían que pagarles los desplazamientos a camioneros y vendedores, que se ganan la vida viajando.

Ahora son los productos de higiene femenina y me vuelvo a preguntar porque con el dinero de los barrios desfavorecidos (Raval o Vallecas) hay que pagarles tales productos a las mujeres de Sarrià o del barrio de Salamanca.

Hacer que las cosas sean gratuitas, es decir, que las paguemos todos, incluido quien no las usa, en vez de ayudar generosamente a quien las necesita y no puede pagarlo es, no solo injusto sino también tremendamente insolidario. 

L’estat profund es revela (català)

L’estat profund, aquest que es creu en la obligació de preservar el país que el general Franco els va crear en premi a la seva col·laboració a la Gran Traïció de 1936, es revela i es nega a entrar al segle XXI.

Es revelen els jutges, que creuen que tot serveix per defensar la pàtria, per això retorcen les lleis amb acusacions que ja no es creu ningú a Europa, fet que els ha convertit en la riota de tota la judicatura occidental.

Es revela la dreta rància, que creu que sols ells tenen dret a governar, per això estan rabiosos, perquè la llei d’amnistia no l’han pogut fer ells.

Es revelen els mitjans de comunicació, venuts a qui creu que com més desinformada esta la ciutadania, més fàcilment se la pot manipular, per això sempre ens tracten com a menors de edat.

Es revela la Conferencia Episcopal, que creu que España es defensa oblidant, per això ens demana que no mirem enrere, per que no veiem ni la seva complicitat amb la dictadura, ni els crims, ni la pederàstia a l’Església.

Es revelen els capellans, que prefereixen seguir ancorats en el passat, per això volen la mort del pontífex que s’ha atrevit a obrir les finestres del Vaticà.

Es revelen les forces de seguretat, que creuen que la pàtria es defensa mentint, per això segueixen creant dossiers falsos per carregar amb delictes inexistents a qui sols demana que España torni a ser un país normal.

Es revela l’Exèrcit, que creu que els únics dignes de ser espanyols son els escollits pel dictador, per això proclamen el seu desig d’afusellar 26 milions de ciutadans que els semblem poc patriotes.

No tinc cap dubte de que, quan per fi siguem independents, ens preguntarem estorats: Com hem pogut viure amb aquesta gent?

El estado profundo se rebela (castellano)

El estado profundo, ese que se cree en la obligación de preservar el país que el general Franco les creó en premio a su colaboración en la Gran Traición de 1936, se rebela y se niega a entrar en el siglo XXI. 

Se rebelan los jueces, que creen que todo sirve para defender a la patria, por eso retuercen las leyes con acusaciones que ya no se cree nadie en Europa, lo que les convierte en el hazmerreír de toda la judicatura occidental.

Se rebela la derecha rancia, que cree que solo ellos tienen derecho a gobernar, por eso están rabiosos, porque la ley de amnistía no la han podido hacer ellos.

Se rebelan los medios de comunicación, vendidos a quienes creen que cuanto más desinformada está la ciudadanía, más fácilmente se la puede manipular, por eso siempre nos tratan como a menores de edad.

Se rebela la Conferencia Episcopal, que cree que España se defiende olvidando, por eso nos piden que no miremos atrás, para que no veamos ni su complicidad con la dictadura, ni los crímenes, ni la pederastia en la Iglesia.

Se rebelan los curas, que prefieren seguir anclados en el pasado, por eso quieren la muerte del pontífice que se ha atrevido a abrir las ventanas del Vaticano.

Se rebelan las fuerzas de seguridad, que creen que la patria se defiende mintiendo, por eso siguen creando dosieres falsos para cargar con delitos inexistentes a quien solo pide que España vuelva a ser un país normal.

Se rebela el Ejército, que creen que los únicos dignos de ser españoles son los escogidos por el dictador, por eso proclaman su deseo de fusilar a 26 millones de ciudadanos que les parecemos poco patriotas.

No me cabe duda de que, cuando por fin seamos independientes, nos preguntaremos asombrados: ¿Cómo hemos podido vivir con esta gente?

No tot és tan complicat (català)

Ja sé que liderar un país te de ser difícil i que ha de costar molt solucionar els problemes que tenim, però algunes coses no em semblen tan complicades com per que no es pugui fer res per millorar-les. Veiem alguns exemples.

Si presumim de ser una democràcia plena i volem acabar amb el mercadeig post-electoral, que fa que governin aliances de perdedors, ¿per què no posem les dues voltes electorals i limitem el número de legislatures a dues?

Si paguem l’energia més cara d’Europa perquè el lobby de les energètiques està liderat per ex-presidents i ex-ministres, ¿què ens impedeix fer una llei que prohibeixi que aquestes empreses els contractin?

Si falten professionals en totes les branques i seguim amb més de tres milions d’aturats, ¿per què no millorem la formació i la vinculem a les empreses?, ¿i per què no exigim als aturats que busquin feina?

Si la major part de la societat creu que la immigració il·legal és un problema, ¿no es podria exigir als immigrants que tinguin un contracte de treball abans d’empadronar-los, com passa a bona part d’Europa?

Si veiem normal que la gent tingui de tornar els diners que li ha prestat un banc, ¿per què els perdonem als bancs els 200.000 milions que els vam donar per a rescatar-los, desprès que enganyessin als clients?

Si volem sortir sense por a que ens ocupin la casa, ¿ajudaria el fet de que no es tardés més de 2 anys en que l’autoritat es decideixi a fer fora als okupes?

Si volem uns carrers més segurs, ¿no es pot fer res amb els delinqüents reincidents després d’haver-los detingut 10 o 15 vegades?

Serà que jo ho veig fàcil perquè penso en el bé del país i dels ciutadans, no en partits polítics.