En quin país vivim (català)

L’any 1967 es va estrenar una pel·lícula que es deia “Però…, en quin país vivim?”. Avui, el 2025, podem seguir exclamant el mateix ja que el país no hi ha per on agafar-lo.

Llavors teníem l’excusa de la dictadura, però ara, en aquesta suposada democràcia, on els polítics asseguren que les lleis cal complir-les, el mínim que se’ls ha d’exigir es que facin normes que tinguin sentit.

Quan un pare viola a la seva filla al mig del carrer i la llei el deixa anar, per tal que hi pugui tornar a intentar-ho les 24 hores, com ha passat a Lleida, es evident que cal canviar la llei el mes aviat possible.

Quan ocupen un habitatge, i la llei diu que no es pot fer res, perquè els okupes han presentat un tiquet d’haver comprat una pizza, i cal seguir pagant-los fins i tot la connexió a Netflix, es evident que cal canviar la llei.

Quan, aprofitant escletxes legals, pares estrangers porten els seus fills i els fan passar per menors no acompanyats, per fer després un re-agrupament familiar i aconseguir així ajudes i nacionalitat, com s’ha detectat a Tarragona, cal canviar la llei.

Quan, a l’era de l’ordinador, un funcionari empadrona a la persona núm. 20 al mateix domicili, digui el que digui la llei, cal acomiadar al funcionari, i al seu cap, per no posar una alarma al programa que avisi del frau.

I el mateix passa amb els delinquents reincidents, la justicia que tarda anys en resoldre, els politics més mediocres d’Europa o amb haver d’enviar els nostres joves mes formats a l’estrager per importar altres sense cap mena de formació. Un sense sentit rere un altre.

En fi, de moment, la única cosa que podem fer és exclamar: “Però…, en quin país vivim?”, i arribades les eleccions, penalitzar als partits que ens han portat fins aquí.

En que país vivimos (castellano)

En 1967 se estrenó una película llamada “Pero…, ¿en qué país vivimos?”. Hoy, en 2025, podemos seguir exclamando lo mismo ya que el país no hay por donde cogerlo.

Entonces teníamos la excusa de la dictadura, pero ahora, en esta supuesta democracia, donde los políticos nos aseguran que las leyes hay que cumplirlas, lo mínimo que se les debe exigir es que hagan normas que tengan sentido.

Cuando un padre viola a su hija en medio de la calle, y la ley le deja ir, para que pueda volver a intentarlo a las 24 horas, como ha ocurrido en Lleida, es evidente que hay que cambiar la ley lo antes posible.

Cuando ocupan una vivienda, y la ley dice que no se puede hacer nada, porque los okupas han presentado un tique de haber comprado una pizza, y hay que seguir pagándoles hasta la conexión a Netflix, es evidente que hay que cambiar la ley.

Cuando, aprovechando grietas legales, padres extranjeros traen a sus hijos y les hacen pasar por menores no acompañados, para hacer luego una reagrupación familiar y lograr así ayudas y nacionalidad, como se ha detectado en Tarragona, hay que cambiar la ley.

Cuando, en la era del ordenador, se empadrona a la persona núm. 20 en el mismo domicilio, diga lo que diga la ley, hay que despedir al funcionario, y a su superior, por no poner una alarma en el programa que avise del fraude.

Y lo mismo pasa con los delincuentes reincidentes, la justicia que tarda años en resolver, los políticos más mediocres de Europa o con tener que enviar a nuestros jóvenes más formados al extranjero para importar otros sin ninguna formación. Un sin sentido tras otro.

En fin, de momento lo único que podemos hacer es exclamar: “Pero…, ¿en qué país vivimos?”, y llegadas las elecciones, penalizar a los partidos que nos han traído hasta aquí.

Ascens de l’extrema dreta (català)

Em resulta sorprenent escoltar als tertulians de radio i TV suggerint que l’ascens de l’extrema dreta és sols per art de màgia o el resultat d’una ma negra que abdueix a l’electorat.

Pocs d’ells encerten a captar el cansament que hi ha al carrer per la inseguretat, l’incivisme, l’habitatge o unes lleis que protegeixen més al delinqüent que al ciutadà que, amb els seus impostos, sosté al sistema.

Un bon exemple el tenim en un barri de Girona, on s’ha incrementat la inseguretat i la violència al voltant d’una casa ocupada per persones de “perfil delinqüencial” segons informa TV3 i 3CAT.

La relació amb els veïns és pèssima, els robatoris i les agressions sexuals s’han disparat i, segurament, el tràfic de drogues, en canvi, no se’ls pot fer fora, per més il·legal que sigui la ocupació i tot el que comporta.

El Salvador, després d'empresonar als
"pandilleros", es ara un país més segur

¿Com podem estranyar-nos de que els veïns del barri, i de tots els barris en situacions similars, estiguin cansats i escoltin alleugerits a qui proposa ma dura contra aquests delinqüents i repatriar als reincidents?

L’alternativa políticament correcta, aquesta dels partits que volen acontentar tothom, creient que el progressisme és callar i deixar que ens prenguin el pel, encara que cada dia els carrers siguin més insegurs, ja no és acceptable.

La gent n’està farta i diu que ha arribat el moment de fer alguna cosa al respecte y, si els únics partits que parlen del tema i fan propostes son els d’extrema dreta, els escoltaran i els votaran. 

No hem d’oblidar que, per sobre de la política, la gent vol sortir al carrer tranquil·lament, saber que casa seva esta segura i que els seus fills poden anar de festa i tornar sans a casa. Si algú dubta, que pregunti als salvadorenys…

Ascenso de la extrema derecha (castellano)

Me resulta sorprendente escuchar a los tertulianos de radio y TV sugiriendo que el ascenso de la extrema derecha es solo por arte de magia o el resultado de una mano negra que abduce al electorado.

Pocos de ellos aciertan a captar el hartazgo que hay en la calle por la inseguridad, el incivismo, la vivienda o unas leyes que protegen más al delincuente que al ciudadano que, con sus impuestos, sostiene al sistema.

Un buen ejemplo lo tenemos en un barrio de Girona, donde se ha incrementado la inseguridad y la violencia alrededor de una casa ocupada por personas de “perfil delincuencial” según informa TV3 y 3CAT.

La relación con los vecinos es pésima, los robos y las agresiones sexuales se han disparado y, seguramente, el tráfico de drogas, sin embargo, no se les puede echar, por más ilegal que sea la ocupación y todo lo que ello comporta.

¿Cómo podemos extrañarnos de que los vecinos del barrio, y de todos los barrios en situaciones similares, estén hartos y escuchen con alivio a quien propone mano dura contra esos delincuentes y repatriar a los reincidentes?

El Salvador, tras encarcelas a los
"pandilleros", es ahora un país más seguro

La alternativa políticamente correcta, esa de los partidos que quieren contentar a todo el mundo, creyendo que el progresismo es callar y dejar que nos tomen el pelo, aunque cada día las calles sean más inseguras, ya no es aceptable.

La gente está harta y dice que ha llegado el momento de hacer algo al respecto y, si los únicos partidos que hablan del tema y hacen propuestas son los de extrema derecha, los escucharán y los votarán. 

No hay que olvidar que, por encima de la política, la gente quiere salir a la calle tranquilamente, saber que su vivienda está segura y que sus hijos pueden ir de fiesta y volver sanos casa. Si alguien duda, que pregunte a los salvadoreños…

Feministes negacionistes (català)

Em pregunto perquè les modernes feministes acusen de “negacionista” a qualsevol que s’atreveixi a dir que s’han passat tant que ja casi tothom comença a dubtar del seu discurs.

Com el tema és delicat, començaré per dir que no conec a ningú, home o dona, per més retrògrad que sigui, que no lamenti cada cas de violència contra les dones, i jo en soc el primer a fer-ho, naturalment.

Però, les modernes feministes ES VAN NEGAR a tenir un registre d’homes morts a mans de les seves esposes, per això van eliminar el que hi havia, que donava un resultat de 40 homes assassinats anualment per les seves dones.

També ES NEGUEN a que hi hagi un registre de mals tractes infantils, malgrat sigui la primera causa de mort entre nens de 2 a 5 anys.

Medea a punt d'assassinar
als seus fills (Delacroix)

Igualment ES NEGUEN a comptabilitzar com violència vicaria als menors morts  a mans de les seves mares (50% del total), el que implica que, per a elles hi ha nens morts de primera i de segona.

D’igual manera, ES NEGUEN a tenir un registre d’ancians maltractats, tot i que el prototip de dona maltractada sigui una anciana, de més de 75 anys, i qui la maltracta no és precisament la seva parella.

A més ES NEGUEN a comptabilitzar com a casos de violència de gènere a les lesbianes agredides o mortes por les seves parelles, també dones.

I es que les modernes feministes ES NEGUEN a acceptar que les dones puguin ser agressores i, fins i tot, assassines.

Per a elles no existeixen ni Medea, que va matar als seus fills per a fastiguejar a la seva parella, Jason; ni Clitemnestra, que va assassinar al seu marit, Agamenó, quan aquest va tornar de la guerra de Troia.

En fi, per més que els pesi, les úniques “negacionistes” en relació a la violència que es genera a l’entorn de la llar, son elles.

Feministas negacionistas (castellano)

Me pregunto porque las modernas feministas acusan de “negacionista” a cualquiera que se atreva a decir que se han pasado tanto que ya casi todo el mundo empieza a dudar de su discurso.

Como el tema es delicado, empezaré por decir que no conozco a nadie, hombre o mujer, por más retrógrado que sea, que no lamente cada caso de violencia contra las mujeres, y yo soy el primero en hacerlo, desde luego. 

Pero, las modernas feministas SE NEGARON a tener un registro de hombres muertos a manos de sus esposas, por eso eliminaron el que había, que daba un resultado de 40 hombres asesinados anualmente por sus mujeres.

También SE NIEGAN a que haya un registro de malos tratos infantiles, a pesar de que sea la primera causa de muerte entre niños de 2 a 5 años.

Medea, a punto de asesinar
a sus hijos (Delacroix)

Igualmente SE NIEGAN a contabilizar como violencia vicaria a los menores muertos a manos de sus madres (50% del total), lo que implica que, para ellas hay niños muertos de primera y de segunda.

De igual modo, SE NIEGAN a tener un registro de ancianos maltratados, aunque el prototipo de mujer maltratada sea una anciana, de más de 75 años, y quien la maltrata no es precisamente su pareja.

Además, SE NIEGAN a contabilizar como casos de violencia de género a las lesbianas agredidas o muertas por sus parejas, también mujeres.

Y es que las modernas feministas SE NIEGAN a aceptar que las mujeres puedan ser agresoras y hasta asesinas.

Para ellas no existen ni Medea, que mató a sus hijos para fastidiar a su pareja, Jasón; ni Clitemnestra, que asesinó a su esposo, Agamenón, cuando este regresó de la guerra de Troya.

En fin, por más que les pese, las únicas “negacionistas” en relación a la violencia que se genera en el entorno del hogar, son ellas.

Felicitats a l’alcalde de Manresa (català)

Manresa, com t'estan deixant?

Vull felicitar a l’alcalde de Manresa, Sr. Marc Aloy, perquè ha aconseguit la unanimitat de tots els manresans (els que no són del seu partit, s’entén) en creure que la ciutat està més bruta e insegura que mai.

Cal dir que Manresa mai ha estat un exemple de neteja, però tampoc abans s’havia convertit en un pipi-can ple d’excrements de gossos com ho és ara.

De gent barroera i busca bregues n’hi ha hagut sempre però el nivell d’incivisme, de mala educació i de poca vergonya que hi ha avui a la ciutat no s’havia vist mai.

El mateix passa amb la inseguretat i els robatoris. Sempre n’hi ha hagut, però que els dos últims dies que he anat a comprar a La Sirena, els hagin entrat a robar una estona abans, no és normal. Que a la meva parella li robessin el mòbil, que el localitzador digués en quina casa estava i que els MMEE diguessin que no es podia fer res, tampoc és normal.

Manresa, qui t'ha vist i qui et veu?

I sempre s’han obert i tancat botigues, però la velocitat vertiginosa a la que es tanquen els negocis tradicionals de Manresa és molt significativa. Baixar pel Carrer Sobrerroca i San Miguel és, senzillament, penós.    

Per últim, el nou sistema de recollida d’escombraries ha vingut a posar el colofó  al nivell de brutícia dels nostres carrers. Entenc que ens donin una targeta per a saber qui recicla y qui no, però que el rebuig sols es pugui llençar un dia a la setmana no te sentit. 

Fa dos mesos he tingut el meu primer net. Als seus pares els han donat tres dies per a llençar els bolquers però, quan els pares tornin a la feina i jo em quedi amb el nen, ¿a quin despatx de l’ajuntament he de portar es bolquers bruts els dies que no els pugui llençar al contenidor?