A més el país no es va aturar, ni hi va haver cap hecatombe, demostrant
així que no hi ha ningú imprescindible i que no depenien de cap salvador de la
pàtria ja que la democràcia i les lleis són l’única garantía veritable del bon
funcionament de les institucions.
Cal ser molt humil, i estimar i respectar profundament a un país i als
seus ciutadans, per tractar-los amb la maduresa i el respecte que suposa, oferir-los
un sistema que no perpetuï a ningú en el poder i on ningú sigui imprescindible
per tal que tot segueixi funcionant.
¡Què diferent de nosaltres desprès de la dictadura! Amb l’arrogància i
prepotència els polítics es van erigir en salvadors d’un poble al que sempre
han menystingut per considerar-lo immadur e incapaç d’entendre el país i el món,
per això van crear un sistema que els perpetués en el poder (una sola volta electoral,
llistes tancades, sense límit en el número de legislatures que es pot ocupar un
càrrec de màxima responsabilitat) fent-nos creure que sense ells estaríem perduts
i desemparats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario