Mims de la política (Català)

¿Han vist alguna vegada un mim fent el número d’estar tancat al darrera d’una imaginària paret de cristall? En aquests darrers dies els polítics m’han recordat a aquests mims, estenent les mans i amb cara d’impotència. Ara és la corrupció, però fan el mateix cada vegada que hi ha un problema, gesticulen, es lamenten i asseguren que necessiten una altra llei per afrontar-lo, i que Déu agafi confessat al proper… 

Però no és cert que no puguin fer res, podrien actuar amb el que tenen perquè com va dir Lao Tse, un viatge de mil kilòmetres comença amb un primer pas. Hi ha alternatives per no perdre la poca credibilitat que els queda.

Podrien començar per ficar a la presó als corruptes i defraudadors confessos com el Sr. Felix Millet. Per això no cal esperar. Si el problema és que les presons no estan pensades per als rics, com li van dir a Jordi Evole al “Salvados”, que habilitin una o dues de les noves presons per a ells.

Si no saben què fer, una solució senzilla és copiar el que fan els nostres socis més avançats. Copiar tampoc és complicat. A la Gran Bretanya fa poc va dimitir un ministre per mentir en una multa de tràfic i a Alemanya la ministra de Educació acaba de dimitir per sospites de plagi a la seva tesi doctoral.

També ajudaria no indultar a condemnats per delictes de corruoció o tortura.  

Caldria endurir les penes a qui difamin a càrrecs públics sense proves, ja que no pot sortir tan barat calumniar a la gent, però en compensació, s’hauria d’apartar als imputats de les primeres línies de responsabilitat, simplement per respecte a la ciutadania. Quan el Sr. Bustos torna a l’alcaldia de Sabadell per no perdre-la ¿es que els habitants de Sabadell no tenen dret a tenir un alcalde lliure de sospita?, ¿o és que l’alcaldia és propietat del Sr. Bustos?

 
Si volen recuperar una mica de credibilitat i dignitat democràtica han de deixar de gesticular y començar a actuar