Asalariats incomplidors (Català)

Què farien vostès si tinguessin un treballador que, en comptes de fer la feina i resoldre les tasques per a les quals l’han contractat, abandonés el seu lloc de treball, fugint de les seves responsabilitats i sols els ocasionés problema rere problema? El seguirien pagant o el despatxarien?

Doncs això és el que va passar el dijous, 9 d’abril, quan els nostres assalariats, els parlamentaris d’ICV, CUP, PSC, C’s i PP, van abandonar la comissió de salut del Parlament de Catalunya, fugint de la seva responsabilitat, per la que els paguem el sou. Es a dir que, en comptes de fer la seva feina i vetllat perquè la salut del país millori, la gent estigui ben atesa i les llistes d’espera no s’enfilin més enllà del que és raonable, van abandonar el lloc de treball, es van saltar el nostre encàrrec a la torera i, lluny de fer-nos confiar en la política, ens van crear una tremenda inseguretat sobre la qualitat i la capacitat dels nostres representants.

Puc entendre que algunes coses de les que porten implícites dins del sou no els agradin, com ens passa a tots els assalariats, però els ciutadans n’estem tips d’aquesta classe de polítics, de tots els colors, que posen els seus interessos personals o de partit per davant dels del país o del poble que és qui els paga.

Aquest és un moment molt delicat de la nostra historia perquè ens ho juguem tot a una aposta valenta i decidida per ser europeus de veritat, fer les coses millor i que ens admetin al concert de les nacions com un petit gran país, exemple de democràcia i pioner en molts aspectes dels que podem sentir-nos orgullosos, però això sols ho aconseguirem amb uns lideratges potents, generosos, honestos, dialogant i amb una gran visió de futur, quelcom que no veig ni en aquests parlamentaris ni en els líders dels seus partits, que els ho van permetre sense demanar-los responsabilitats.