Sr. José
Bono
Ex - ministre
de Defensa
Acabo de llegir el seu llibre “Diari d’un ministre: de la tragèdia del
11-M al desafiament independentista
català” i li confesso que m’ho he passat bé perquè mai havia vist a ningú
traient tantes coses de context amb un únic objectiu: el de donar-se autobombo
per satisfer la seva pròpia complaença, malgrat que per fer-ho tingui de revelar
algunes giragonses de l’estat o denigrar tant a companys com a adversaris
polítics. Però el motiu de la meva carta és per una cosa que no m’ha quedat
clara y una puntualització que voldria fer-li. 
El que no m’ha quedat clar és a
quin país es refereix quan parla de les grans bondats i aportacions de les Forces
Armades (FFAA). És evident que no pensa en Espanya perquè vostè sap que aquí les
FFAA no han deixat de donar cops d’estat en els darrers dos segles i mig, l’últim el 1981, del penúltim prefereixo no
recordar me’n i, si és cert el que explica en el llibre, vam estar a punt de
tenir-ne un altre el 2006, quan es debatia l’Estatut de Catalunya al Congres dels
diputats.
La puntualització té a veure amb la
suposada insolidaritat dels catalans. Ningú a Catalunya dubta de la bondat i la
necessitat de la solidaritat, per això la practiquem sempre que és necessari.
Un bon exemple és la Marató de TV3, que recull quantitats que altres iniciatives
similars, a nivell de tot l’estat, no arriben ni a somiar. Malgrat tot permeti’m
que li digui que un estat que fa que aquells que s’aixequen d’hora per treballar
tot el dia acabin essent més pobres que els que s’aixequen tard i se’n van al
bar, no és ni solidari ni just. No reconèixer ni recompensar l’esforç i la
productivitat dista molt de ser progressista i a més acabarà enfonsant el país encara
més en la mediocritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario