
Spielberg explica els tripijocs que va tenir de fer aquell
president per aprovar la tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units,
que suposava abolir l’esclavatge per sempre més.
Hi surten provocadors i manipuladors que fan joc brut, corruptes
que es deixen comprar, trànsfugues que canvien de partit per un plat de
llenties, extorsionadors, espies, espavilats, perdedors desesperats per haver
de tornar a treballar, és a dir més o menys com a la política espanyola, i molt
em temo que la d’arreu del món.
Però una cosa sí queda clara: el Sr. Lincoln ha de fer tots
els pactes abans de votar, per això les setmanes o mesos anteriors es dedica a
assegurar-se tots els sufragis necessaris per tenir èxit en la seva proposta.
Com a bon demòcrata sap que si perd la votació no podrà anar
als despatxos a esmenar el que no ha aconseguit a la cambra, perquè això no seria
seriós ni democràtic sinó més aviat un basar oriental, que és una cosa força diferent.
Es canvi és curiós que els polítics espanyols sols vegin la necessitat
de pactar desprès d’haver votat, mentre que ara que comença la campanya
electoral, fins i tot els que tenen un 3% dels sufragis, creuen que no cal
fer-ho, perquè desprès de les eleccions ja esmenaran el que no han estat
capaços d’aconseguir a les urnes.
Ja sé que és legal, perquè així ho hem decidit, però em
recorda tant als basar orientals...
No hay comentarios:
Publicar un comentario