Corporativisme polític (català)

Alejandro Nieto té un llibre titulat “La organización el desgobierno” que és una d’aquestes joies que ajuden a entendre el món que ens envolta, en concret els motius pels que res sembla funcionar a la política espanyola.

El seu argument és que tot el que passa no és per casualitat, incompetència o mala sort, sinó perquè en realitat el sistema està dissenyat per a que les coses no funcionin i, en conseqüència, compleix perfectament amb l’objectiu real per al que va ser creat, malgrat no sigui el que els ciutadans pensem

Dic això perquè, veient com es presenta la nova legislatura (si algun dia endega), he arribat a la conclusió de que l’esmena constant de lleis no és per diferencia de projectes de país sinó per corporativisme polític: elaboren lleis dolentes per tenir quelcom a fer a la següent legislatura.

Si no és així, ¿com s’explica que al nou Congres tingui en cartera canviar normes com: la de l’avortament, la d’educació, la de seguretat ciutadana, el Pla Hidrològic, la reforma laboral, les energies renovables, l’equiparació de gèneres o la conciliació de la vida personal i laboral?  

Que algú amb sentit comú faci una llei d’avortament que permeti a una nena de 16 anys, que no pot prendre’s una cervesa al bar, avortar sense que ho sàpiguen els seus pares, no es una relliscada, sinó pur corporativisme polític perquè saben que qui vingui al darrera l’haurà d’esmenar.

Fer una llei d’educació per adoctrinar als nens i ensenyar-los el mateix que fa 70 anys, sense tenir en compta que més del 60% de les actuals professions no existien llavors, no es incompetència sinó corporativisme polític perquè saben que caldrà adequar-la a la realitat.

¿El país amb més sol d’Europa sanciona les energies renovables perquè Soria no sap que ho derogaran tant bon punt surti del ministeri? No, es pur corporativisme polític.