Patriotes de pa sucat amb oli (català)

Que el país està ple de patriotes de pa sucat amb oli, ja no lo dubta ningú. Són els que s’embolcallen en la bandera i en la Constitució i s’omplen la boca d’Espanya, mentre llencen bilis plenes d’odi cap als espanyols.

Mariano Rajoy insisteix en que la llei és la llei, que és inamovible i cal complir-la, encara que digui que els pobres tenen de passar fred a l’hivern; que cal desnonar a la gent de casa seva, en contra de les normatives europees; o que s’ha de torturar animals fins la mort, per més que el món sencer ho vegi com una salvatjada.

Soraya Sáenz  de Santamaría ens parla de millorar la qualitat de vida i l’educació, i ho fa mentre manté l’energia més cara de tota Europa, perquè les empreses energètiques segueixin contractant exministres quan acabin el mandat; i mentre està vigent la llei Wert que ens tornarà al nacionalcatolicisme i a un retràs immens del país.

Javier Fernández, cara visible de la Gestora del PSOE, els diu als pensionistes asturians que Catalunya té de quedar-se a Espanya per ajudar a pagar-los la pensió, i ens diu insolidaris per voler ajudar abans al 30% de nens catalans en risc de pobresa. Està clar que busca els vots dels seus pensionistes per seguir vivint a costa de l’Estat, mentre que els nens pobres tan els fa perquè no poden votar-lo. El que no diu el Sr. Fernández és quina gestió ha fet Astúries de la riquesa que van generar mentre eren treballadors com perquè aquella CCAA sigui incapaç de garantir-los una pensió amb els seus propis recursos.

Quin tipus de persona seriem si no ens reveléssim contra les lleis injustes? Quins pares seríem si permetéssim que l’estat formés als nostres fills amb doctrines feixistes? Quina classe de ciutadans seriem si no posem als nostres nens pobres per davant de qualsevol altre prioritat?