Això no és capitalisme (català)

En el capitalisme real, els diners es guanyen com a resultat d’oferir bons productes o serveis, i com millor siguin, com més atractius i més contents quedin els clients, més diners es poden guanyar. Per això APPLE ven tant, perquè crea productes de qualitat, atractius i satisfactoris als consumidors.

En canvi aquells que volen enganyar tothom, acaben desapareixent. Per això ja no existeix ZETTA, que presumia de fabricar mòbils a Extremadura quan en realitat els comprava a la Xina i els doblava el preu, desprès de posar-hi una enganxina i canviar-hi l’embolcall.

El problema apareix quan es perverteix aquest principi, premiant precisament per enganyar al personal, perquè això no sols redueix la satisfacció dels clients, en haver de consumir uns productes i serveis pitjors; sinó que elimina l’estímul de l’empresa a millorar i impedeix que prosperin entitats amb veritable vocació de servir.

Dos exemples: Quin incentiu tenen els bancs a millorar, si hem donat 60.000 milions € a aquells que han estafat més als clients? Perquè hauria de fer un bon projecte el Sr. Florentino Pérez, si cobra 1.300 milions € de Castor i 450 milions € del Túnel de Le Pertús, per no haver planificat res?

Si haguéssim deixat caure Bankia, com als EEUU van fer amb Lehman Brothers, no sols ens hauríem estalviat molts diners, sinó que avui tots els bancs s’haurien sanejat, oferint confiança amb productes seriosos i competitius, en comptes d’estar en una carrera per veure qui és més immoral, com proclamen tantes sentències judicials.

I si recordéssim a tots els Florentinos Pérez del país que en el capitalisme s’han d’assumir riscos de veritat, farien una bona planificació dels seu

s projectes per assegurar-se l’èxit, evitant-nos preses de pel com les esmentades, les autopistes de Madrid i tantes altres.