Em sorprèn la poca imaginació de l’estat respecte al procés
d’independència de Catalunya perquè, en comptes de fer propostes per enamorar a
un dels motors del país amb major potencial d’Europa, es limita a amenaçar amb intervenir
l’autonomia emprant l’article 155 de la Constitució.
És evident que poden fer-ho i que durant uns mesos fins i
tot podrien defensar-ho internacionalment, però durant quan temps? 1any, 5, 10?
I mentre tant seguiran com si no passés res? Continuaran subvencionant a les CCAA
per que comprin mobles i electrodomèstics amb els recursos trets d’un territori
sotmès?
Si és l’únic camí que proposa l’estat, és una llàstima, perquè
de tots els possibles aquest és el més contraproduent, i qui sap si fins i tot
el final d’Espanya com a nació, perquè els catalans només som els primers a dir
que n’estem farts.
Els unionistes i els independentistes no estem tant
allunyats, perquè tots busquen el mateix: que els nostres fills tinguin una
vida millor i més digna. El que ens separa és la manera d’aconseguir-ho.
Pels unionistes l’ideal és aquest estat, malgrat no hagi renunciat
al seu passat feixista, impedeixi esclarir els crims de la dictadura i ara
torni a posar noms franquistes als carrers d’Alacant. Nosaltres pensem que hi
ha d’haver un camí millor.
També ens diuen els unionistes que no podem aspirar a res
més que a tenir un 20% d’atur, però nosaltres pensem que alguna cosa devem
estar fent malament quan Alemanya necessita un milió de treballadors més. Volem
cercar alternatives també aquí per donar oportunitats al jovent millor preparat
de la nostra història i que l’estat ha oblidat.
Tant costa entendre que el problema no és Catalunya sinó una
manera de fer política que està morta, per més que falti enterrar-la?
No hay comentarios:
Publicar un comentario