L’home del sac (català)

Una de les coses que més m’està sorprenent del procés independentista és que els espanyols de bona fe acceptin l’odi visceral que una part de la classe política i dels mitjans de comunicació desprenen envers tot allò català.

De mostra un botó, com ha estat la reacció a les declaracions del futbolista Piqué sobre la mala influència de la llotja del Real Madrid en moltes de les decisions polítiques i econòmiques del país.

Resulten còmiques les declaracions dels afins al règim pel sol fet de que un català els hagi recordat el que abans havien dit molts altres: que si la llotja del Bernabeu es dediqués  sols al futbol, no sols l’esport hi sortiria guanyant, sinó que a més ens estalviaríem els 2000 milions del Castor i el túnel de Le Perthus.

El mateix passa amb el corredor mediterrani, que la classe política espanyola ha venut com un equipament per a Catalunya, oblidant la realitat del comerç mundial i menystenint els milers de milions que Espanya podria guanyar amb aquesta infraestructura.

Però no son només les reaccions airades a un futbolista o les pèssimes decisions a les que l’estat ens té acostumats, sinó al fet de que si és  contra Catalunya tot val: el menyspreu a la cultura i a la llengua, el tracte colonial, interferir en un parlament sobirà, inhabilitar càrrecs electes, usar la fiscalia i el Tribunal Constitucional en beneficio d’un partit, nombrar una policia que creï probes falses contra adversaris polítics o limitar la critica i el sentit de l’humor.

Tot això ho accepten els espanyols de bona fe creient que és sols contra Catalunya, sense adonar-se’n de que quan menys s’ho esperin el país sencer estarà a la gàbia del nacional-catolicisme més ranci i sense llibertats individuals, perquè ens les hauran robat amb l’excusa de l’home del sac català.