Saldos per tancament (català)

Veient com s’ha desenvolupat la política catalana i espanyola aquesta setmana, amb l’aprovació de la llei de transitorietat, crec que després de l’1 d’octubre, amb independència del que passi, ja res serà com abans.

No serà igual pel govern del PP, quan els espanyols descobreixin que els han mentit sobre el procés: mai va ser un invent de Mas o Puigdemont seguit per quatre radicals. I veuran que l’únic argument que ha donat l’Estat en contra del Referèndum, a saber, que votar equival a donar un cop d’estat, sols poden dir-lo a l’Espanya més obtusa dels Botejara ja que ofèn la intel·ligència.

Potser fins i tot entendran que el dret a l’autodeterminació dels pobles ve recollit per la Carta de les Nacions Unides (art. 1 i 55), i que a Europa hi ha hagut 14 casos de secessió (Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, països bàltics, etc.) des de 1900.

Tampoc serà igual per als poders fàctics i la caverna mediàtica quan es preguntin perquè tants catalans ja han desconnectat de l’Estat i analitzin com ha gestionat el PP tot el tema, des de la recollida de signatures contra l’Estatut, fins l’espanyolització dels nens catalans o enviar la Guardia Civil a buscar unes paperetes que qualsevol pot imprimir-se a casa.

I per suposat no serà igual per a l’esquerra i la intel·lectualitat espanyola, si el major pas cap a la república, anular les sentències franquistes o esmenar l’avortada transició, la fa un partit de dretes nacionalista i català mentre ells callen.

El règim de  1978 ha mort aquesta setmana (DEP) i el funeral serà l’1 d’octubre, i la solució que Espanya sempre va donar en aquests casos: un cop d’estat militar per part d’un salvador de la pàtria (l’últim el 1981), és  l’únic que no poden fer. A partir del 2 d’octubre començaran els saldos per tancament.