L’Estat enganya amb
les xifres del independentisme, en assegurar que només som la meitat dels
catalans. A qualsevol societat la majoria de la gent rebutja el canvi i prefereix
allò que coneix, així que, si la meitat diu que prefereix marxar, probablement
som molts més.
Per fer-nos una
millor idea del potencial de la independència podríem recordar que el
pressupost de tota la sanitat catalana, més la despesa en pensions, en educació
i en la llei de dependència no arriben als 40.000 M€.
Els 16.500 M€ que
se’n van cada any i no tornen ens donaria per incrementar més d'un 30% totes aquestes
partides i encara ens quedarien mes de 4.000 M€ per a millorar la
vida al 30% de nens catalans que viuen en risc de pobresa.
Que Sánchez
s’ofengui perquè no es van votar uns pressupostos que el PSOE qualifica de socials,
perquè sobre paper ens tracta millor que el PP, és una presa de pel.
El Consell
General d’Economistes va calcular, el 2017, que si se’ns apliqués el concert basc
Catalunya generaria més de 200.000 llocs de treball (reduint l’atur a la meitat),
el que rebaixaria la factura per desocupació, alliberant més recursos. El mateix
estudi assegurava que el PIB augmentaria un 5’2%. ¿La independència no podria aconseguir
al menys el mateix?
A més, Catalunya
ha mostrat el seu desig de millorar la vida dels seus ciutadans amb lleis com
la d’impostos a la banca, de pobresa energètica, la que grava els habitatges
buits, etc.
Si tots volem que
els nostres fills visquin millor que nosaltres, em costa creure que un 50% de
catalans encara creguin que els seus fills tindran un futur millor en una Espanya
improductiva, depenent de les ajudes, incapaç de baixar l’atur, d’evitar l’emigració
juvenil, de lluitar contra la corrupció o d’apostar per les renovables, per exemple.
ACUSO L'ESTAT PER LA FARSA DE JUDICI A L'INDEPENDENTISME
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
No hay comentarios:
Publicar un comentario