Estimar Espanya

Repressió a Badajoz: per amor a Espanya?

Caram amb la dreta espanyola i el seu amor a Espanya. Resulta que si van donar un cop d’estat el 1936, matant a més de 500.000 compatriotes va ser per amor a la pàtria, i per amor van mantenir la repressió durant dècades, eliminant a qui es va oposar al règim.

Per amor ens van imposar un monarca d’una família que els espanyols ja hem fet fora dues vegades del país i ens van donar la constitució que els militars van pensar que era millor. Però quan no els va agradar el rumb que premia el país, per amor van donar el cop de timó del 23F.

Ara el PP diu que tot lo ha fet per amor a Espanya: la corrupció, arruïnar la Seguretat Social, regalar-li 50.000 milions als bancs i 5.000 per rescatar autopistes, l’impost al sol per mantenir l’energia més cara d’Europa, incomplir les normes europees...

Actuació de 'estat el 1-O: Per amor a Espanya?

I per amor van venir a Catalunya a picar-nos per voler votar en un referèndum que intentava  saber quin futur i quin país volem, cosa que en aquests patriotes de pa sucat amb oli que van donar suport al 155 els sembla malament. 

Es normal estimar al país, com l’estimo jo, ¿però seria molt demanar-li en aquesta dreta que l’estimin una mica menys i el respectin una mica més?, sobre tot perquè no es pot estimar Espanya mentre s’odia als espanyols com ells porten fent des de fa segles.

Jo també estimo a Espanya, per això no puc estimar allò en el que l’han convertit, primer el feixisme de Franco i després la monarquia que se’n ha apropiat sense preguntar-nos la nostra opinió.

VISCA LA REPÚBLICA 

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Amar España

Represión en Badajoz: ¿por amor a España?

Caramba con la derecha española y su amor a España. Resulta que si dieron un golpe de estado en 1936, matando a más de 500.000 compatriotas fue por amor a la patria, y por amor mantuvieron la represión durante décadas, eliminando a quien se opuso al régimen.

Por amor nos impusieron un monarca de una familia que los españoles ya hemos echado dos veces del país y nos dieron la constitución que los militares pensaron que era mejor. Pero cuando no les gustó el rumbo que tomaba el país, por amor dieron el golpe de timón del 23F.

Ahora el PP dice que todo lo ha hecho por amor a España: la corrupción, arruinar la Seguridad Social, regalarles 50.000 millones a los bancos y 5.000 para rescatar autopistas, el impuesto al sol para mantener la energía más cara de Europa, incumplir las normas europeas…

Actuación del estado el 1-O: ¿por amor a España?

Y por amor vinieron a Cataluña a pegarnos por querer votar en un referéndum que trataba de saber qué futuro y qué país queremos, cosa que a esos  patriotas de pacotilla que apoyaron el 155 les parece mal. 

Es normal que se quiera al país, como lo quiero yo, ¿pero sería mucho pedirles a  la derecha que lo quieran un poco menos y lo respeten un poco más?, sobre todo porque no se puede amar a España mientras se odia a los españoles como ellos llevan haciendo desde hace siglos.

Yo también quiero a España, por eso no puedo amar aquello en lo que la han convertido, primero el fascismo de Franco y luego la monarquía que se la ha apropiado sin preguntarnos nuestra opinión.

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

VIVA LA REPÚBLICA

Qüestió de dignitat

Luci Corneli Sila va ser un general romà que va donar un cop d’estat fent entrar les seves pròpies legions a Roma, el que li va valdre la condemna eterna del seu nom.  Des de llavors els dictadors són perseguits tant bon punt els pobles desperten dels seus malsons:

• La dictadura argentina (25.000 morts) va acabar amb la Comissió “Nunca Más”, que va investigar els crims d’estat, i amb els generales colpistes empresonats.
• A Xile, Pinochet es va resistir però no va poder evitar ser perseguit pels seus crims (40.000 morts) i la setmana passada encara van condemnar 18 militars per l’assassinat de Víctor Jara.
• La dictadura dels coronels de Grècia va acabar amb l’empresonament i condemna dels seus promotors.
• El règim d’Stalin, a l’antiga URSS, va ser denunciat en el XX Congres del PCUS per Nikita Kruschev, el que va suposar el final de la barbàrie estalinista.
• Alemanya s’avergonyeix avui de Hitler, Itàlia de Mussolini, Cambotja de Pol Pot i tots els que han tingut la desgracia de viure un d’aquests episodis vergonyosos.

I és que els països mai perdonen a qui els humilien per la força, a qui mata a la seva gent i violen la seva sobirania nacional…. Tots menys Espanya, que segueix orgullosa d’un colpista com Franco (més de 500.000 morts), per què?

¿Per què els altres pobles es mostren tan gelosos de la seva dignitat i nosaltres som tan condescendents amb qui ens ha massacrat? Per què els altres pobles són inflexibles perseguint dictadors i nosaltres tan tolerants amb ells, fins i tot després de morts?

Què ens diferencia dels demès pobles del món? És que el sol ens fa menys dignes, més conformistes o menys orgullosos? O és simplement que encara no hem superat aquella infame dictadura per por o per mandra?

Per dignitat, no és hora ja de superar-la i condemnar-la?

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Cuestión de dignidad

Los golpistas argentinos

Lucio Cornelio Sila fue un general romano que dio un golpe de estado haciendo entrar a sus propias legiones en Roma, lo que le valió la condena eterna de su nombre.  Desde entonces los dictadores son perseguidos en cuanto los pueblos despiertan de sus pesadillas:

•  La dictadura argentina (25.000 muertos) acabó con la Comisión Nunca Más, que investigó los crímenes de estado, y con los generales golpistas encarcelados.
• En Chile, Pinochet se resistió pero no pudo evitar ser perseguido por sus crímenes (40.000 muertos) y la semana pasada aún condenaron 18 militares por el asesinato de Víctor Jara.
• La dictadura de los coroneles de Grecia acabó con el encarcelamiento y condena de sus promotores.
• El régimen de Stalin, en la antigua URSS, fue denunciado en el XX Congreso del PCUS por Nikita Kruschev, lo que supuso el final de la barbarie estalinista.
• Alemania se avergüenza hoy de Hitler, Italia de Mussolini, Camboya de Pol Pot y todos los que han tenido la desgracia de vivir uno de esos episodios vergonzosos. 

Y es que los países nunca perdonan a quienes les humillan por la fuerza, a quienes matan a su gente y violan su soberanía nacional…. Todos menos España, que sigue orgullosa de un golpista como Franco (más de 500.000 muertos), ¿por qué?

¿Por qué los otros pueblos se muestran tan celosos de su dignidad y nosotros somos tan condescendientes con quienes nos ha masacrado? ¿Por qué los otros pueblos son inflexibles persiguiendo dictadores y nosotros tan tolerantes con ellos, incluso después de muertos? 

¿Qué nos diferencia de los demás pueblos del mundo? ¿Es que el sol nos hace menos dignos, más conformistas o menos orgullosos? ¿O es simplemente que aún no hemos superado aquella infame dictadura por miedo o por pereza?

Por dignidad, ¿no es hora ya de superarla y condenarla?

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Les coses pel seu nom (català)

¿Creurien vostès a un metge que s’anunciés com “l’especialista en els més moderns tractaments“ si veiessin que segueix usant sangries, cataplasmes i sangoneres, i enviant a millor vida al 95% dels seus pacients?

¿Llavors per què creiem en els polítics quan qualifiquen d’excel·lent i exemplar una legislatura que ells han liderat, en comptes de qualificar-la nosaltres segons els resultats de la mateixa?

Vam permetre que Zapatero i els socialistes anomenessin les seves legislatures “de progrés”, ¿però quin progrés hi ha en deixar el país hipotecat durant varies generacions per gastar-se el que no teníem en obres que no necessitàvem?

¿Per què vam acceptar que els colpistes de 1936, que es van aixecar en armes contra la constitució i la bandera, per matar a més de mig milió de compatriotes, es proclamessin “nacionals” en comptes de dir-los traïdors a Espanya i als espanyols?

I ara Soraya Sáenz de Santamaría diu que tot el que ha fet el PP en aquestes nefastes legislatures ha estat per patriotisme. És a dir que han robat, acabat amb la independència judicial, comprat als mitjans de comunicació, sembrat odi contra Catalunya, arruïnat la Seguretat Social, reprimit i censurat a la gent per patriotisme.

¿Quan aprendrem que la política cal valorar-la, com totes les activitats humanes, pels fets i els resultats i no pels eslògans, més o menys enganxosos, de les campanyes electorals? ¿Quan començarem a ser més exigents amb uns polítics als que paguem?

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA

Las cosas por su nombre (castellano)

¿Creerían ustedes a un médico que se anunciara como “el especialista en los más modernos tratamientos“ si vieran que sigue usando sangrías, cataplasmas y sanguijuelas, y enviando a mejor vida al 95% de sus pacientes?

¿Entonces por qué creemos en los políticos cuando califican de excelente y ejemplar una legislatura que ellos han liderado, en vez de calificarla nosotros a tenor de los resultados de la misma?

Permitimos que Zapatero y los socialistas llamaran a sus legislaturas “de progreso”, ¿pero qué progreso hay en dejar al país hipotecado durante varias generaciones por gastarse lo que no teníamos en obras que no necesitábamos?

¿Por qué aceptamos que los golpistas de 1936, que se levantaron en armas contra la constitución y la bandera, para matar a más de medio millón de compatriotas, se proclamaran “nacionales” en vez de llamarles traidores a España y a los españoles?

Y ahora Soraya Sáenz de Santamaría dice que todo lo que ha hecho el PP en estas nefastas legislaturas ha sido por patriotismo. Es decir que han robado, acabado con la independencia judicial, comprado a los medios de comunicación, sembrado odio contra Cataluña, arruinado la Seguridad Social, reprimido y censurado a la gente por patriotismo.

¿Cuándo aprenderemos que la política hay que valorarla, como todas las actividades humanas, por hechos y resultados y no por los eslóganes, más o menos pegadizos, de las campañas electorales? ¿Cuándo empezaremos a ser más exigentes con unos políticos a los que pagamos?

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

VIVA LA REPÚBLICA

Oportunitats perdudes (català)

7.000 Km de costa per fer-hi piscifactories

Que Rajoy és el president més mediocre de l’Espanya democràtica ja no ho pot posar en dubte ningú, per això hi ha sentencia de la Gürtel, que mostra en què ha convertit al PP o el seu trist paper com a testimoni a la mateixa, dient que no sabia res, malgrat estar a la cúpula des de l’època d’Aznar.

Essent així no és estrany que no hagi vist ni una sola oportunitat en aquest meravellós país que és Espanya o que les hagi deixat escapar per la seva incompetència, per això m’agradaria esmentar-ne algunes.

Començant per les bàsiques, som una potencia en energia barata  gracies al sol, al vent i a les marees, pel que podria haver-se plantejat ser energèticament independent en els propers 20 anys, augmentant així la productivitat de les nostres empreses.

El mateix podria haver proposat en agricultura, ramaderia i pesca, per exemple abastir Europa de productes de la terra, de bona carn i de peix en les piscifactories que podríem construir en els nostres 7.000 Km de costa.

El Corredor mediterrani hauria de ser el nostre Canal de Suéz

Tenim una industria potent, que encara pot créixer, i disposem d’excel·lent ma d’obra gracies a la generació millor preparada de la nostra historia, una oportunitat que no hauríem de desaprofitar.

Estem a les portes del Mediterrani el que ens ofereix l’oportunitat de participar del mercat mundial amb el corredor mediterrani, que Europa demana des de fa dècades, i podria convertir-se en una de les nostres primeres 10 indústries, con ingressos colossals.

La nostra posició geo-estratègica, en el sud, ens permet facilitar a les empreses globalitzades que s’instal·lin aquí, on tindran qualitat de vida y professionalitat. Això sense esmentar el turisme ni els serveis sanitaris i socials, que podríem potenciar.

Si Rajoy hagués posat sobre la taula alguna cosa així, en comptes de buscar enemics a Catalunya per guanyar les eleccions, avui tots remaríem en la mateixa direcció.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA