L’interès de l’Estat (català)

El Sahara era provincia espanyola 

La política espanyola no deixa de sorprendre per la facilitat que té d’aplicar les regles de joc d’una o altra manera en funció dels interessos d’Estat, i sempre en perjudici dels espanyols en general i dels catalans en particular. Alguns exemples.

Les lleis del franquisme i el Movimiento eren inamovibles, i en canvi les van eliminar quan l’Estat va voler que Espanya fos millor acceptada en el món. Ara ens diuen el mateix de la Constitució, però la reformen en 15 dies si ho demana la Sra. Merkel.

Ara que la Justícia està polititzada oblidem que no sempre va ser així. Quan se li va portar al Tribunal Suprem la decisió de legalitzar al Partit

Comunista, es va inhibir i li va tornar la proposta a la classe política, que era qui tenia que prendre-la.

Per resoldre el problema del Sàhara, que era una província més i els seus ciutadans tenien la nacionalitat espanyola, Espanya va proposar, el 1975, fer un referèndum d’autodeterminació supervisat per la ONU, quelcom que avui està prohibit.

L’article 1.2 de la Constitució diu que la sobirania nacional resideix en el poble, però en el cas de Catalunya aquesta sobirania va ser vulnerada per un TC polititzat i posat a dit pel partit més corrupte d’Europa, i a més ens en culpabilitzen.

Tots els governs de la democracia han parlat amb ETA

L’Estat és arbitrari fins i tot amb el terrorisme i la delinqüència. Van parlar amb els etarres però no amb l’independentisme. Els violadors de La Manada han estat condemnats i la condemna ratificada però estan al carrer, els líders civils catalans estan a la presó sense ser jutjats.

Malgrat hem avançat en aspectes tecnològics, no estic segur de que Espanya ho hagi fet en l’àmbit polític (llei mordassa, repressió, exiliats, presos polítics, etc.), sinó que més aviat sembla que retrocedeix cap a un passat fosc i llunyà.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

El interés del Estado (castellano)

El Sahara era provincia española

La política española no deja de sorprender por la facilidad que tiene de aplicar las reglas de juego de una u otra manera en función de los intereses del Estado, y siempre en perjuicio de los españoles en general y de los catalanes en particular. Algunos ejemplos.

Las leyes del franquismo y el Movimiento eran inamovibles, y sin embargo las eliminaron cuando el Estado quiso que España fuera mejor aceptada en el mundo. Ahora nos dicen lo mismo de la Constitución, pero la reforman en 15 días si lo pide la Sra. Merkel.

Ahora que la Justicia está politizada olvidamos que no siempre fue así. Cuando se le llevó al Tribunal Supremo la decisión de legalizar al Partido Comunista, se inhibió y le devolvió la propuesta a la clase política, que era quien tenía que tomarla.

Para resolver el problema del Sahara, que era una provincia más y sus ciudadanos tenían la nacionalidad española, España propuso, en 1975, hacer un referéndum de autodeterminación supervisado por la ONU, algo que hoy está prohibido.

El artículo 1.2 de la Constitución dice que la soberanía nacional reside en el pueblo, pero en el caso de Cataluña esa soberanía fue vulnerada por un TC politizado y puesto a dedo por el partido más corrupto de Europa, y encima nos culpabilizan de ello.

Todos los gobiernos de la democracia han hablado con ETA

El Estado es arbitrario incluso con el terrorismo y la delincuencia. Hablaron con los etarras pero no con el independentismo. Los violadores de La Manada han sido condenados y la condena ratificada pero están en la calle, los líderes civiles catalanes están en prisión sin ser juzgados..

Aunque hemos avanzado en aspectos tecnológicos, no estoy seguro de que España lo haya hecho en el ámbito político (ley mordaza, represión, exiliados, presos políticos, etc.), sino que más bien parece retroceder hacia un pasado oscuro y lejano.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Governar o imposar? (català)

Que el PSOE desmantelli  part de l’acció de govern del PP és el resultat d’haver governat a base de la imposició del decret llei, en comptes del diàleg i el consens, i ambdós partits ho han fet en excés.

Això passa perquè els polítics no han entès la democràcia ni que governen pel país i no per complir els seus capritxos ni per agradar a qui els pugui col·locar en un Consell d’Administració.

El resultat és que la política espanyola és erràtica e inútil. Erràtica ja que canvia completament cada vegada que canvia el partit que governa; e inútil en no tancar cap tema amb l’acord de tots en base a les necessitats dels ciutadans.

Per això repetim una i altra vegada les mateixes coses: la reforma educativa, les lleis de la memòria històrica, la de l’avortament, la reforma laboral, etc., etc.

No es que els nostres polítics no vegin el que necessitem:  referèndum sobre la monarquia, canviar la Constitució i la llei electoral, limitar els mandats a dues legislatures, tancar el Senat, reformar la Justícia i fer-la independent de veritat, etc.

El problema és que no tenen ni la formació, ni la capacitat, ni el lideratge per afrontar-ho, així que, per no fer la seva feina, s’emparen en que la Constitució no ho permet. Però les lleis franquistes també eren sagrades e inamovibles i es van canviar.

Si ens fixem en el conflicte de Catalunya, asseguren, sense morir-se de vergonya, que els referèndums estan prohibits, però si l’haguessin fet fa 4 anys hauria sortit el NO i el tema estaria oblidat, com Anglaterra ha oblidat ja el d’Escòcia.

Els partits polítics han incorporat a illetrats incendiaris, com el Sr. Casado, per substituir líders de la talla de Manuel Fraga. L’equivalent en futbol seria substituir a Messi per un pàrvul de P5. ¿I ens preguntem per què el país no avança?

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

¿Gobernar o imponer? (castellano)

Que el PSOE desmantele parte de la acción de gobierno del PP es el resultado de haber gobernado a base de la imposición del decreto ley, en vez del diálogo y el consenso, y ambos partidos lo han hecho en exceso.

Eso ocurre porque los políticos no han entendido la democracia ni que gobiernan para el país y no para cumplir sus caprichos ni para agradar a quienes les puedan colocar en un Consejo de Administración.

El resultado es que la política española es errática e inútil. Errática ya que cambia completamente cada vez que cambia el partido que gobierna; e inútil al no cerrar ningún tema con el acuerdo de todos en base a las necesidades de los ciudadanos.

Por eso repetimos una y otra vez las mismas cosas: la reforma educativa, las leyes de la memoria histórica, la del aborto, la reforma laboral, etc., etc.

No es que nuestros políticos no vean lo que necesitamos:  referéndum sobre la monarquía, cambiar la Constitución y la ley electoral, limitar los mandatos a dos legislaturas, cerrar el Senado, reformar la Justicia y hacerla independiente de verdad, etc.

El problema es que no tienen ni la formación, ni la capacidad, ni el liderazgo para afrontarlo, así que, para no hacer su trabajo, se amparan en que la Constitución no lo permite. Pero las leyes franquistas también eran sagrad

as e inamovibles y se cambiaron.

Si nos fijamos en el conflicto de Cataluña, aseguran, sin morirse de vergüenza, que los referéndums están prohibidos, pero si lo hubieran hecho hace 4 años habría salido el NO y el tema estaría olvidado, como Inglaterra ha olvidado ya el de Escocia.

Los partidos políticos han incorporado a iletrados incendiarios, como el Sr. Casado, para substituir a líderes de la talla de Manuel Fraga. El equivalente en fútbol seria substituir a Messi por un párvulo de P5. ¿Y nos preguntamos porque el país no avanza?

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Aznar i la dreta (català)

Crec que va ser Bertrand Russell qui va dir que quan algú et volgués convèncer d’alguna cosa, el millor era analitzar els fets purs, així que tractaré d’analitzar les darreres propostes del ex president Aznar a la llum dels fets.

El Sr. Aznar, que ara pretén ser el defensor de la Constitució, s’hi va oposar i va fer campanya pel NO el 1978. ¿Que pretenia amb això si l’única alternativa que hi havia era la involució o un altre cop d’estat?

Més del 80% dels ministres del Sr. Aznar han estat imputats per corrupció i la gestió de la seva esposa a Madrid va acabar amb bona part dels pisos socials en mans d’un fons voltor vinculat al seu fill.  ¿Per a que creuen que els interessa Espanya al matrimoni Aznar?

El Sr. Aznar porta anys donant-nos lliçons, creient que té alguna superioritat moral, llàstima que lo faci des de postures properes a una Fundació dedicada a qui va trair a Espanya, va assassinar als espanyols i va ser declarat feixista per la ONU (Resolució 39 de 1946).

El PP del Sr. Aznar ha robat tant que s’ha convertit en el partit més corrupte d’Europa, i la seva gestió va posar les bases per crear la bombolla immobiliària i la sentencia de l’Estatut, que han generat les majors crisis econòmiques i polítiques en dècades.

Ara el Sr. Aznar dona suport al Sr. Casado, que presumeix d’honradesa, quan tothom sap que apuntar-se a un partit per tal que li regalin mitja carrera i un màster és molt pitjor que agafar sobres amb diners, com va fer el M. Rajoy de Bárcenas, sigui qui sigui.

¿Què és més creïble, allò que el Sr. Aznar diu o el que realment fa?

¿El partit que ha causat els majors problemes polítics i econòmics en la nostra historia recent serà capaç de resoldre’ls?

¿El millor que té el PP és un manipulador illetrat e incendiari com el Sr. Casado?

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Aznar y la derecha (castellano)

Creo que fue Bertrand Russell quien dijo que cuando alguien quisiera convencerte de algo, lo mejor era analizar los hechos puros, así que trataré de analizar las últimas propuestas del ex presidente Aznar a la luz de los hechos.

El Sr. Aznar, que ahora pretende ser el defensor de la Constitución, se opuso a ella e hizo campaña por el NO en 1978. ¿Que pretendía con ello si la única alternativa que había era la involución u otro golpe de estado?

Más del 80% de los ministros del Sr. Aznar han sido imputados por corrupción y la gestión de su esposa en Madrid acabó con buena parte de los pisos sociales en manos de un fondo buitre vinculado a su hijo.  ¿Para que creen que les interesa España al matrimonio Aznar?

El Sr. Aznar lleva años dándonos lecciones, creyendo que tiene alguna superioridad moral, lástima que lo haga desde posturas cercanas a una Fundación dedicada a quien traicionó a España, asesinó a los españoles y fue declarado

fascista por la ONU (Resolución 39 de 1946).

El PP del Sr. Aznar ha robado tanto que se ha convertido en el partido más corrupto de Europa, y su gestión puso las bases para crear la burbuja inmobiliaria y la sentencia del Estatut, que han generado las mayores crisis económicas y políticas en décadas.

Ahora el Sr. Aznar apoya al Sr. Casado, que presume de honradez, cuando todo el mundo sabe que apuntarse a un partido para que le regalen media carrera y un máster es mucho peor que coger sobres con dinero, como hizo el M. Rajoy de Bárcenas, sea quien sea.

¿Qué es más creíble, lo que el Sr. Aznar dice o lo que realmente hace?

¿El partido que ha causado los mayores problemas políticos y económicos en nuestra historia reciente va a ser capaz de resolverlos?

¿Lo mejor que tiene el PP es un manipulador iletrado e incendiario como el Sr. Casado?

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

La cruïlla de la Justícia (català)

Des que Pedro Pacheco va ser condemnat per dir que “la Justícia es un cachondeo” e insinuar que hi havia connivència entre abocats i jutges, fins les recents manifestacions davant del TS han passat moltes coses.

Si el 1985 alguns ciutadans sospitaven que la Justícia no era un model de virtuts, després de les seves darreres actuacions, que molts han qualificat de tercermundistes, es estrany trobar algú que segueixi creient en ella.

¿A qui li pot estranyar, si han permès tots aquests anys que els nomenaments del CGPJ i del TC siguin mes per raons partidistes que jurídiques; i han acceptar fer-li la feina bruta a polítics incompetents en el tema català?

La subordinació al poder executiu és tal que no han dubtat en empresonar a polítics catalans electes, forçant les normes, encara que ara no tinguin delictes per imputar-los que siguin acceptats pels catedràtics de dret espanyols i europeus.

Això els ha posat en una complexa cruïlla. D’una banda, no s’atreveixen a fer marxa enrere, com sí van fer amb les hipoteques tan bon punt van trucar els bancs, i tornar-li al govern un problema que no té més solució que el diàleg i la negociació.

I per l’altra, són plenament conscients de que el cas català serà jutjat per Europa i pel món, que examinaran detingudament a la Justícia espanyola, i probablement concloguin que deixa molt que desitjar.

Si aquesta és la sentencia, el colossal descrèdit pel suspens mundial a un dels pilars fonamentals de l’Estat de Dret, obligarà a fer canvis profunds, que no es podran quedar en el pur maquillatge, com es va fer a la Transició.

Creure que el país es defensa saltant-se les regles per impedir el diàleg, no sols és un insult a la intel·ligència, sinó que suposa un immens error que pagarem car.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS