Què triarien vostès? (català)

 Potser es preguntin perquè aquest meravellós país té una classe política tan mediocre. Els donaré un motiu, que no l’únic. Imaginin que són joves poc formats, amb escasses capacitats, decidint entre dues formes de guanyar-se la vida: quina triarien?

La primera és buscar una feina d’acord amb les seves limitacions, probablement amb un sou mileurista, que no els permetrà viure folgadament, ni comprar la casa dels seus somnis, però sí els garanteix un futur ple de privacions i frustració.

L’altra consisteix en pul·lular per un partit polític, acostar-se a una bona ombra i riure-li totes les gracies, a l’espera de que arribi el seu moment per fer llenya de l’arbre caigut (o empès per vostè) i intentar substituir-lo per viure de la política.

Aquesta alternativa els donarà un sou superior i altres prebendes com dietes, sobre sous, afalacs, respecte, les FFSS es quadraran al seu pas i potser fins i tot li arreglin el currículum, a més per una subvenció els mitjans amics només parlaran de les seves bondats.

Vist així és fàcil entendre per què la política espanyola està plena de gent sense ofici ni benefici (fora del partit), que no podrien ni servir el cafè en una empresa seriosa (els Rivera, Arrimadas, Casado, Pedro Sánchez, Susana Díaz, Cristina Cifuentes i un llarg etc.).

Amb aquesta realitat no és estrany que el país no millori perquè els que li haurien de donar impuls ni en saben ni poden desenvolupar una tasca que els supera.

Clar que ells no tenen la culpa d’haver triat la segona alternativa, els culpables som nosaltres per donar-los tantes facilitats i per posar el país en mans qualsevol, sense exigir-li res a canvi, ni siquiera responsabilitats quan malbaraten els nostres diners.

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 

A L'INDEPENDENTISME

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA

¿Qué escogerían ustedes? (castellano)

Quizá se pregunten porqué este maravilloso país tiene una clase política tan mediocre. Voy a darles un motivo, que no el único. Imaginen que son jóvenes poco formados, con escasas capacidades, decidiendo entre dos formas de ganarse la vida: ¿cuál escogerían?

La primera es buscar un trabajo acorde a sus limitaciones, probablemente con un sueldo mileurista, que no les permitirá vivir holgadamente, ni comprar la casa de sus sueños, pero sí les garantizará un futuro lleno de privaciones y frustración.

La otra consiste en medrar por un partido político, arrimarse a una buena sobra y reírle todas las gracias, a la espera de que llegue su momento para hacer leña del árbol caído (o empujado por usted) y tratar de sustituirle para vivir de la política.

Esta alternativa les dará un sueldo superior y otras prebendas como dietas, sobre sueldos, halagos, respeto, las FFSS se cuadrarán a su paso y quizá hasta le arreglen el currículum, además por una subvención los medios amigos solo contaran sus bondades.

Visto así es fácil entender por qué la política española está llena de gente sin oficio ni beneficio (fuera del partido), que no podrían ni servir el café en una empresa seria (los Rivera, Arrimadas, Casado, Pedro Sánchez, Susana Díaz, Cristina Cifuentes y un largo etc.).

Con esta realidad no es extraño que el país no mejore ya quienes deberían darle impulso ni saben ni pueden desarrollar una tarea que a todas luces les supera.

Claro que ellos no tienen la culpa de haber escogido la segunda alternativa, los culpables somos nosotros por darles tantas facilidades y por poner el país en manos cualquiera, sin exigirle nada a cambio, ni siquiera responsabilidades cuando malgastan nuestro dinero. 

ACUSO AL ESTADO POR LA PERSECUCIÓN 

AL INDEPENDENTISMO

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS 

VIVA LA REPÚBLICA

Aquest no és el país de les grans contribucions (català)

García Lorca

Els meus amics unionistes (perquè a diferència del que asseguren els mitjans estatals, a Catalunya no hi ha cap ruptura) m’han enviat un vídeo d’un senyor que es dedica a recordar les contribucions espanyoles a la humanitat.

Nomena a Cervantes, Calderón de la Barca, Lope de Vega i Fernando de Rojas; després a Velázquez i Goya; més endavant a Bartolomé de las Casas, pioner en drets humans, i a Francisco de Vitòria, pioner en dret internacional; i així segueix amb altres.

L’orador afirma que aquest és un país meravellós, cosa que comparteixo doncs també em sento molt orgullós de tots aquests pro-homes de la cultura i civilització occidental, però la seva conclusió és que no tenim motius per queixar-nos i en això discrepo.

El ponent oblida que l’Espanya que va donar tots aquests gegants no té res a veure amb l’actual, ja que aquesta prové d’un cop d’estat que va assassinar a García Lorca, va exiliar a Machado i Picasso, va violar els drets humans i es va saltar el dret internacional.

Picasso i el Guernica

L’actual Espanya va ser dissenyada per un colpista i els seus còmplices que, per mantenir-se en el poder després de la mort del dictador, van perpetrar una transició amb una constitució a mida sota amenaça d’un nou cop d’estat i més dictadura.

Ens van fer creure que era una democràcia, però només va ser la manera de perpetuar el règim il·legítim, perqué el dictador no tenia legitimitat per instaurar el seu règim en vida, com deia la ONU, i molt menys per imposar-nos el que li va donar la gana després de mort.

Tampoc el príncep Juan Carlos tenia legitimitat per ser rei, perquè aquesta era del seu pare. No hi ha dubte de que fins que recuperem el nostre país de les mans d’aquests usurpadors, tot aquell que estimi Espanya té motius per queixar-se.

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 

A L'INDEPENDENTISME

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 

VISCA LA REPÚBLICA

Este no es el país de las grandes contribuciones (castellano)

García Lorca

Mis amigos unionistas (porque a diferencia de lo que aseguran los medios estatales, en Cataluña no hay ninguna ruptura) me han mandado un video de un señor que se dedica a recordar las contribuciones españolas a la humanidad.

Nombra a Cervantes, Calderón de la Barca, Lope de Vega y Fernando de Rojas; luego a Velázquez y Goya; más adelante a Bartolomé de las Casas, pionero en derechos humanos, y a Francisco de Vitoria, pionero en derecho internacional; y así sigue con otros.

El orador afirma que este es un país maravilloso, cosa que comparto pues también me siento muy orgulloso de todos esos prohombres de la cultura y civilización occidental, pero su conclusión es que no tenemos motivos para quejarnos y ahí discrepo.

El ponente olvida que la España que dio todos esos gigantes no tiene nada que ver con la actual, ya que esta procede de un golpe de estado que asesinó a García Lorca, exilió a Machado y Picasso, violó los derechos humanos y se saltó el derecho internacional.

Picasso y su Guernica

La actual España fue diseñada por un golpista y sus cómplices que, para mantenerse en el poder tras la muerte del dictador, perpetraron una transición con una constitución a medida bajo amenaza de un nuevo golpe de estado y más dictadura.

Nos hicieron creer que era una democracia, pero solo fue la manera de perpetuar el régimen ilegítimo, porque el dictador no tenía legitimidad para instaurar su régimen en vida, como decía la ONU, y mucho menos para imponernos el que le vino en gana tras su muerte.

Tampoco el príncipe Juan Carlos tenía legitimidad para ser rey, porque esta era de su padre. No hay duda de que hasta que recuperemos nuestro país de las manos de esos usurpadores, todo aquel que ame a España tiene motivos para quejarse.

ACUSO AL ESTADO POR LA PERSECUCIÓN 

 AL INDEPENDENTISMO

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

VIVA LA REPÚBLICA

L’estat sempre ha estat el problema (català)

Es sorprenent la manera que té l’estat d’afrontar els problemes, tractant sempre d’ocultar-los, d’evitar buscar responsabilitats per si afecta a qui no toca, de manipular als espanyols per considerar-los menors d’edat als que pot enganyar impunement.

Em ve a la memòria aquell país de finals del XIX, adormit per deliris de grandesa, fins que l’estat ja no va poder ocultar més la decadència, perquè l’havia fet pública la pèrdua de Cuba i Filipines, despertant-lo dels seus somnis imperials.

O el desastre d’Annual, el 1921, que va investigar Juan Picasso, autor de l’expedient que porta el seu nom, posant en evidencia que el problema havia estat més la incompetència espanyola, que la perícia dels rifenys d’Abd el-Krim.

En aquella ocasió l’estat va anar més enllà perquè, per ocultar-li als espanyols la responsabilitat de l’alt comandament, inclòs el propi monarca, va imposar la dictadura de Primo de Rivera que ho va tapar tot.

Passo per alt el major engany de la nostra historia, el que assegura que el cop d’estat de 1936, l’assassinat d’espanyols durant 40 anys i l’aïllament del país va ser un acte de patriotisme, per respecte al lector, al que considero incapaç d’empassar-se tals bestieses.

Però ara, en ple segle XXI, en perdre Catalunya l’estat torna a ocultar, enganyar i manipular sobre l’atemptat de Les Rambles, amb la complicitat d’uns mitjans de comunicació que callen la relació del govern amb el cervell de l’atemptat, a sou del CNI.

Deia Ramiro de Maeztu, de la generació del 98, que “…Espanya se’ns apareix no com una afirmació ni com una negació, sinò com un problema”. Certament el problema dels espanyols sempre ha estat España, o millor dit aquest estat que ens manipula i menysté.

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUSIÓ 

 A L'INDEPENDENTISME

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA

El estado siempre ha sido el problema (castellano)

Es sorprendente la manera que tiene el estado de afrontar los problemas, tratando siempre de ocultarlos, de evitar buscar responsabilidades, por si afecta a quien no toca, de manipular a los españoles por considerarlos menores de edad a los que puede engañar impunemente.

Me viene a la memoria aquel país de finales del XIX, dormido por delirios de grandeza, hasta que el estado ya no pudo ocultar más la decadencia, porque la había hecho pública la pérdida de Cuba y Filipinas, despertándole de sus sueños imperiales.

O el desastre de Annual, en 1921, cuyo investigador, Juan Picasso, autor del expediente que lleva su nombre, evidenciaba que el problema había sido más la incompetencia española, que la pericia de los rifeños de Abd el-Krim.

En aquella ocasión el estado fue más allá porque, para ocultarle a los españoles la responsabilidad del alto mando, incluido el propio monarca, impuso la dictadura de Primo de Rivera que lo tapó todo.

Paso por alto el mayor engaño de nuestra historia, el que asegura que el golpe de estado de 1936, el asesinato de españoles durante 40 años y el aislamiento del país fue un acto de patriotismo, por respeto al lector, al que considero incapaz de tragarse tales patrañas.

Pero ahora, en pleno siglo XXI, al perder Cataluña el estado vuelve a ocultar, engañar y manipular sobre el atentado de Las Ramblas, con la complicidad de unos medios de comunicación que callan la relación del gobierno con el cerebro del atentado, a sueldo del CNI.

Decía Ramiro de Maeztu, de la generación del 98, que “…España se nos aparece no como una afirmación ni como una negación, sino como un problema”. Ciertamente el problema de los españoles siempre ha sido España, o mejor dicho este estado que nos manipula y desprecia.

ACUSO AL ESTADO POR LA PERSECUCIÓN 

AL INDEPENDENTISMO. 

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

VIVA LA REPÚBLICA

Els arguments de qui ens condemna (català)

¿Per què Espanya fa que ens odiem més del que ens respectem i que ens insultem més del que dialoguem, fruit de la ignorància, la intolerància i la por, com veiem contra l’independentisme?

Als catalans ens diuen excloents, però aquí vam tenir un president nascut fora de la comunitat i que quasi no parlava català, i ben orgullosos que n’estem. ¿En quantes CCAA més ha passat quelcom semblant?

Ens acusen de supremacistes, que odiem el que és espanyol, però aquí no es prohibeixen concerts de Luís Pastor per cantar als republicans espanyols, ni es posen multes de 200.000 € per dir-li “adeu” en castellà a un empleat públic.

Ens diuen agressius, però no van ser els votants del 1-O qui van colpejar a ningú, és més, on no es van presentar els uniformats, no hi va haver cap altercat d’ordre públic i només es va votar civilitzadament.

Ens titllen de feixistes i nazis, però on no s’ha pogut condemnar el franquisme, ni anular les condemnes dels seus tribunals feixistes, ha estat precisament en les instàncies de l’estat espanyol, fet que el segueix convertint en còmplice de tots aquells crims.

Diuen que ens han manipulat, però encara no els han explicat que es va rebutjar una comissió per investigar l’atemptat de Les Rambles (16 morts) per no explicar perquè l’imàn de Ripoll estava a sou del CNI.

Quan se’ls recorda que Escòcia, Quebec, Llombarda o Nueva Caledònia han fet referèndums d’autodeterminació sense muntar el circ de tres pistes que ha muntat Espanya, la seva resposta és que Catalunya no és Escòcia.

¿No serà que Espanya no és Anglaterra perquè allò és una democràcia històrica i això un règim il·legítim, basat en un cop d’estat i en els capricis d’un dictador que es va saltar fins i tot la legitimitat monàrquica?

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 

 A L'INDEPENDENTISME

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA