L'escàndol de la Justicia (català)

Que la Justícia d’aquest país deixa molt que desitjar no crec que puguin posar-ho en dubte ni els més acèrrims defensors d’una Espanya que cau a trossos, per més que intentin emprar el cartró pedra per simular que no passa res.

La independència judicial fa temps que ni hi és ni se l’espera, no sols perquè s’empresonen idees polítiques amb delictes inventats i relats ficticis; o perquè es canviïn les sentències del TS al dictat dels interessos de la gran banca.

Permetre que un partir exerceixi  d’acusació particular contra un govern triat democràticament, resulta una nimietat davant el fet de que el president del Tribunal Constitucional militi en el partit que l’ha nomenat a dit.

Ja no ens estranya que el Tribunal de Comptes segueixi essent una institució franquista, creada per col·locar familiars de polítics (més de 100 empleats) i no per revisar els comptes, per això no va dir res del malbaratament dels AVE, aeroports sense avions, el Castor o el rescat bancari.

Andrés Betancor, de la JEC, a sou de C's

A més, ara ens assabentem que al menys un jutge de la JEC està a sou d’un partit polític. Sí, la mateixa JEC que, sense tenir competències per fer-ho, ha dit qui pot o no presentar-se a les eleccions, ser president de la Generalitat o quins colors i paraules emprar.

La noticia, que a qualsevol país mitjanament seriós suposaria un escàndol immens, s’amaga aquí en defensa de la “unitat nacional”. Em pregunto qui pot creure que el país es defensa corrompent la justícia.

Però el pitjor és que qui ha posat jutges a sou no és qualsevol partit, sinó l’últim d’arribar, el que encara no ha governat enlloc. ¿Quants jutges més tenen a sou els altres partits, els que porten anys governant-nos?

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

El escándalo de la Justicia (castellano)

Que la Justicia de este país deja mucho que desear no creo que puedan ponerlo en duda ni los más acérrimos defensores de una España que se cae a pedazos, por más que traten de echar mano del cartón piedra para simular que no pasa nada.

La independencia judicial hace tiempo que ni está ni se la espera, no solo porque se encarcelen ideas políticas con delitos inventados y relatos ficticios; o porque se cambien las sentencias del TS al dictado de los intereses de la gran banca.

Permitir que un partido ejerza la acusación particular contra un gobierno elegido democráticamente, resulta una nimiedad frente al hecho de que el presidente del Tribunal Constitucional milite en el partido que le ha nombrado a dedo.

Ya no nos extraña que el Tribunal de Cuentas siga siendo una institución franquista, creada para colocar familiares de políticos (más de 100 empleados) y no para revisar las cuentas, por eso no dijo nada del despilfarro de los AVE, aeropuertos sin aviones, Castor o rescate bancario.

Andrés Betancor, de la JEC, a sueldo de C's

Además, ahora nos enteramos que al menos un juez de la JEC está a sueldo de un partido político. Sí, la misma JEC que, sin tener competencias en ello, ha dicho quien puede o no presentarse a las elecciones, ser presidente de la Generalitat o qué colores y palabras usar.

La noticia, que en cualquier país medianamente serio supondría un tremendo escándalo, se oculta aquí en defensa de la “unidad nacional”. Me pregunto quien puede creer que el país se defiende corrompiendo la justicia.

Pero lo peor es que quien ha puesto jueces a sueldo no es cualquier partido, sino el último que ha llegado, el que aún no ha gobernado en ninguna parte. ¿Cuántos jueces más tienen a sueldo los otros partidos, los que llevan años gobernándonos?

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Adeu doctors Jaurrieta i Gil-Vernet (català)

Dr. Jaurrieta

Quanta raó tenia Mecano en dir que “Els genis no haurien de morir”, a la seva cançó dedicada a Salvador Dalí. Ni els genis, ni els pares, ni les icones i referents de la societat, que són els que ens deixen més orfes i desemparats quan se’n van.

Casi de forma simultània han mort un parell de pioners de la medicina catalana i espanyola, deixant un buit tan immens a la comunitat sanitària que serà molt difícil emplenar.

Han mort els doctors Josep Maria Gil-Vernet, que el 1965 va fer el primer trasplantament de ronyó a Espanya, i el Dr. Eduard Jaurrieta, que el 1984 va fer el primer trasplantament hepàtic.

No vaig conèixer en Gil-Vernet però sí en Jaurrieta, quan vaig estar a l’Hospital de Bellvitge, com secretari tècnic de la Direcció Mèdica, i ell era cap del Servei de Cirurgia, perquè allà va fer la  major part de la seva brillant carrera professional.

Dr. Gil-Vernet

A nivell personal sempre es va mostrar amable i simpàtic, professionalment era admirat i respectat pels seus companys, que no és poca cosa, a més de ser estimat i venerat pels pacients als que va tractar.

Gil­-Vernet i Jaurrieta han marxat però ens deixen les seves obres, d’una part els milers de pacients que els deuen la vida perquè es van atrevir a explorar terrenys desconeguts quan tothom dubtava pensant que allò era impossible o una bogeria.

La seva altra obra són els metges i infermeres que van ajudar a formar i que constitueixen un excel·lent regal per a tota la societat ja que, seguint els seus passos i ensenyaments, podran seguir salvant malats que d’altra manera estarien condemnats irremeiablement.

Descansin en pau aquests dos companys cirurgians que sempre portarem al cor.

Adiós doctores Jaurrieta y Gil-Vernet

Dr. Jaurrieta

Cuánta razón tenía Mecano al decir que “Los genios no deben morir”, en su canción dedicada a Salvador Dalí. Ni los genios, ni los padres,  ni los iconos y referentes de la sociedad, que son los que nos dejan más huérfanos y desamparados cuando se van.

Casi de forma simultánea han muerto un par de pioneros de la medicina catalana y española, dejando un vacío tan inmenso en la comunidad sanitaria que será muy difícil rellenar.

Han fallecido los doctores Josep Maria Gil-Vernet, que en 1965 hizo el primer trasplante de riñón en España, y el Dr. Eduardo Jaurrieta, que en 1984 hizo el primer trasplante hepático.

No conocí a Gil-Vernet pero sí a Jaurrieta cuando estuve en el Hospital de Bellvitge, como secretario técnico de la Dirección Médica, y él era jefe del Servicio de Cirugía, porque allí realizó la mayor parte de su brillante carrera profesional.

A nivel personal siempre se mostró amable y simpática, profesionalmente era admirado y respetado por sus compañeros, lo cual no es poca cosa, además de ser querido y venerado por los pacientes a los que trató.

Dr. Gil-Vernet

Gil­-Vernet y Jaurrieta se han ido pero nos dejan sus obras, de una parte los miles de pacientes que les deben la vida porque se atrevieron a explorar terrenos desconocidos cuando todo el mundo dudaba pensando que aquello era imposible o una locura.

Su otra obra son los médicos y enfermeras que ayudaron a formar y que constituyen un excelente regalo para toda la sociedad puesto que, siguiendo sus pasos y enseñanzas, podrán seguir salvando enfermos que de otra manera estarían condenados irremediablemente.

Descansen en paz estos dos compañeros cirujanos que siempre llevaremos en el corazón.

Siguem seriosos (català)

Mike Hughes

Sé que al món hi ha gent per tot, alguns no creuen que haguem trepitjat la Lluna i el Sr. Mike Hughes va morir fa pocs dies intentant demostrar que la Terra era plana, però el que més em costa entendre és que hi hagi gent sensata que defensi a l’Estat espanyol.

Siguem seriosos. Si no s’és còmplice, ¿qui vol viure en un aquelarre feixista construït sobre quaranta anys d’extermini ideològic i dissenyat per un dictador mig analfabet, que donava títols nobiliaris a assassins i violadors?

¿Qui pot callar davant l’escarni que suposa regalar-li Espanya a una família a la que hem fet fora del país tres cops per lladres, i davant la indecència de buscar  al membre més submís als interessos del dictador, al que millor mantingués el seu llegat?

¿Es pot tenir dignitat i voler viure sotmès a una Constitució il·legítima, perquè es va fer sota l’amenaça de més dictadura, que equipara votar amb terrorisme i converteix al cap de l’Estat en un monarca absolutista medieval?

Al menys un jutge de la JEC estava comprat per Coidadanos
i si ho fa un partit nou ¿que fan els altres?  

Si no se viu de la política ¿qui es conforma amb tenir els polítics més mediocres del continent, els més corruptes i malbaratadors, els menys formats, els pitjors gestors, els que mai dimiteixen perquè no tenen altres alternatives professionals?

¿Qui accepta una justícia al servei dels partits polítics, que fins i tot paguen a jutges directament? ¿Qui confia en uns tribunals que canvien sentències al dictat de la banca i s’inventen delictes inexistents a Europa per empresonar als dissidents incòmodes?

¿Qui pot dir que estima Espanya de veritat i no indignar-se amb els que l’han devaluat fins el punt de que cada cop que es compara la nostra política, justícia o codi penal amb la resta d’Europa ens avisen que no donem la talla?

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

Seamos serios (castellano)

Mike Hughes

Sé que en el mundo hay gente para todo, algunos no creen que hayamos pisado la Luna y el Sr. Mike Hughes murió hace pocos días tratando de demostrar que la Tierra era plana, pero lo que más me cuesta entender es que haya gente sensata que defienda al Estado español.

Seamos serios. Si no se es cómplice, ¿quién quiere vivir en un aquelarre fascista construido sobre cuarenta años de extermino ideológico y diseñado por un dictador medio analfabeto, que daba títulos nobiliarios a asesinos y violadores?

¿Quién puede callar ante el escarnio que supone regalarle España a una familia a la que hemos echado tres veces del país por ladrones, y ante la indecencia de buscar al miembro más sumiso a los intereses del dictador, al que mejor mantuviera su legado?

¿Se puede tener dignidad y querer vivir sometido a una Constitución ilegítima, porque se hizo bajo la amenaza de más dictadura, que equipara votar con terrorismo y convierte al jefe del Estado en un monarca absolutista medieval?

Al menos un juez de la JEC comprado por Ciudadanos
y si lo hace un partido nuevo ¿que hacen los demás?

Si no se vive de la política ¿quién se conforma con tener los políticos más mediocres del continente, los más corruptos y derrochadores, los menos formados, los peores gestores, los que nunca dimiten porque no tienen otras alternativas profesionales?

¿Quién acepta una justicia al servicio de los partidos políticos, que incluso pagan a jueces directamente? ¿Quién confía en unos tribunales que cambian sentencias al dictado de la banca y se inventan delitos inexistentes en Europa para encarcelar a los disidentes incómodos?

¿Quién puede decir que ama a España de verdad y no indignarse con los que la han devaluado hasta el punto de que cada vez que se compara nuestra política, justicia o código penal con el resto de Europa nos avisan de que no damos la talla?

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Els somnis de riquesa xoquen amb la realitat (català)

Alguns dels meus amics asseguraven que a Anglaterra estaven bojos per votar Brexit i a més se’n reien quan jo els deia que amb la marxa dels britànics la més perjudicada seria la pròpia UE.

Ara les coses comencen a veure’s més clares. EEUU farà pinya amb Gran Bretanya, com va fer sempre, en temes econòmics i polítics, mentre que a la UE li faltaran uns 75.000 milions d’Euros per seguir com estava.

Els primers damnificats seran l’agricultura i els fons de cohesió, perquè el diner cal invertir-lo en noves tecnologies, canvi climàtic e Intel·ligència Artificial, no en fer obres innecessàries en  territoris més pendents de la subvenció que del seu desenvolupament.

Com ens afectarà això? España ha rebut, des de 1986, uns 260.000 M€ de la UE i ha tret de Catalunya 400.000 més, i malgrat tot ha generat un deute de més de 1 bilió d’Euros, és dir que cada any necessita uns 50.000 M€ extres.

Si deixa d’arribar la quota europea, què farà Espanya? Serà capaç d’estrènye’s el cinturó? Si ho fa s’enfadarà tot un país acostumat a viure per sobre de les seves possibilitats i les revoltes dels agricultors s’estendran a altres sectors.

¿Pot traure més diners als catalans, fins a emportar-se el 12 o el 15% del nostre PIB? ¿Per fer-ho tindrà d’ocupar-nos militarment, posarà la Fiscalia a afinar molt més que ara o ens acusaran a tots de terroristes sediciosos?

L’altra alternativa és treure-ho d’Euskadi, acabant amb el concert basc, però això impulsaria l’independentisme al País Basc i, si no en treuen suficient, a altres territoris a mesura que se’n adonin de que el veritable problema d’Espanya és Madrid i l’Altiplà.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ