Recorden la pel·lícula “Atrapa’l com puguis”, que era una successió de gags
sense sentit argumental? Doncs el Govern del PP me la recorda sovint , encara
que amb menys gràcia.
Si estàvem sorpresos per la mediocritat de nostra classe política, l’actual elenc de ministres
esperpèntics és tan nombrós que sembla un càsting per triar al més talòs de la
classe, i a més ni siquiera es preocupen
en dissimular que governen sols per a una minoria, conscients de que aquí tot s’hi
val, mai passa res, ni cal donar explicacions.
El Sr. Gallardón, no sols ha estat incapaç de millorar la justícia
pels ciutadans o d’impulsar les reformes que necessita, sinó que a més ha aconseguit
proeses que mai s’havien donat en aquest país com una vaga de jutges, fiscals i
advocats. Tampoc ha pogut impulsar cap de les propostes que portava sota el
braç, perquè fins i tot els del seu propi partit les veuen massa conservadores.
Això sí, ha malmès el prestigi de la nostra justícia, apartant als jutges que
investigaven allò que no li agradava i incomplint tots els requeriments
internacionals que se’ns fa des de qualsevol instancia mundial. La seva aportació
a la jurisprudència ha estat una llei que ha permès excarcerar directament a grans
narcotraficants, una vergonya per a tots.
La Sra. Mato està totalment desautoritzada des que van sortir
els papers del Sr. Barcenas i, en qualsevol
país civilitzat estaria dimitida o cessada. Esperem que això de portar l’Ebola
a Europa li surti bé o es farà un lloc lamentable en els llibres d’història. En
qualsevol cas, que el propi Govern no vulgui que parli sobre el trasllat de l’infectat
fins a l’Hospital Carlos III, indica la consideració que té entre els seus propis
col·legues del gabinet.
El Sr. Wert és sense dubte el pitjor ministre que ha tingut
Espanya en la seva recent democràcia. Convençut de que la majoria absoluta serveix
per esclafar i no per consensuar, s’ha entestat en tornar-nos al
nacionalcatolicisme dels anys 40, el que farà un mal terrible als nostres fills
durant dècades. Per acontentar al Sr. Rouco Varela, no ha dubtat en posar-se en
contra a tots els que tenen quelcom a veure amb l’educació: alumnes, pares i
mestres. El resultat és que ens ha fet perdre quatre anys, incapaç de millorar l’educació
i despolititzar-la, que és el primer que es necessita, a la vegada que ens ha
restat competència y credibilitat.
El Sr. Soria és l’únic espanyol que no accepta que el futur
energètic del país passa per les energies alternatives: sol, aire i marees.
Però no és que no ho vegi, sinó que sols pensa en el seu futur càrrec en el
consell d’administració d’una energètica. Em pregunto com pot presentar-se davant
els espanyols, assegurant que no vol que la factura de la llum pugi un 11%, per
després deixar-los que l’apugin un 18%, sense que li caigui la cara de vergonya.
La Sra. Báñez és la més càndida del Govern. Ni entén el
problema de l’atur ni sap què fer amb ell. La causa és ben senzilla: com que ella
ha aconseguit un càrrec de tanta responsabilitat sols per tenir el carnet del
PP, no s’explica que persones millor formades no facin el mateix que ella i
s’apuntin al partit, en comptes de fer-ho a l’INEM.
El Sr. Cañete, un polític
acostumat a fer les coses sense més arguments que els gonadals, es va mostrar públicament
com un masclista que menysté a les dones, sobre tot a les que són més intel·ligents
i educades que ell. A qualsevol país normal seria apartat de tot càrrec públic,
per pura dignitat nacional, en canvi aquí el PP el va enviar a Europa, on té la
oportunitat d’avergonyir-nos, no sols a nosaltres sinó a tot el continent.
El Sr. Montoro és el Harpo Marx del Govern. Amb actituds fatxendes
de barris alts, no dubta d’amenaçar a qualsevol sense prova alguna, perquè el cas
es espantar a la gent per mostrar galons. Les seves mesures impositives són les
que han acabat d’enfonsar el país a la misèria, en desplomar el consum i
arrasar la classe mitjana, que és la que hauria de treure’ns de la crisi. És un
desastre sense pal·liatius pel país, i les seves equivocacions faran que ens
costi varius anys més que als altres sortir del forat on ens ha ficat. Per si fos
poc, sense moure un dit contra el frau fiscal, no ha dubtat en afavorir als
defraudadors de grans fortunes amb una amnistia fiscal vergonyosa e indigna en
la situació actual.
El Sr. García Margallo intenta ser el Pepito Grillo de la consciencia
nacional, amb allò de la “marca Espanya”, malgrat encara no ha caigut en que el
respecte, tant intern com extern, cal guanyar-se’l abans d’exigir-lo i, en el
seu terreny, la manca d’una política exterior coherent no és una bona carta de
presentació. El seu intent d’entrar a la primera divisió de la diplomàcia
mundial enviant un funcionari espanyol a inspeccionar un avió bolivià, en un
aeroport austríac, a la recerca d’un ciutadà nord-americà, és un dels millors gags
del “Governa com puguis 5 y ⅓” del PP.
En tota pel·lícula de “Atrapa’l com puguis” no pot faltar una noia re
sultona i sense cervell, que aquí no és altra que la Sra. De Cospedal, algú tan irresponsable que no dubta en ficar-se
amb el malvat de la pel·lícula, el Sr. Barcenas, que l’arremanga, la bufeteja i
l’abandona a la seva sort, mentre els espectadors, malgrat ens caigui simpàtica,
no podem deixar de preguntar-nos allò de “si no vols pols per a què vas a l’era?”.
Però no ens enganyem, la seva proposta de que els parlamentaris de Castella La
Manxa no cobrin demostra tant el seu populisme (per més que critiqui a
Podemos), com la seva creença de que a la política sols hi ha d’anar els de la
seva classe, és a dir els que puguin permetre’s estar una temporada sense cobrar,
fins que comencin a rebre sobresous per a compensar-los.
Tot aquest elenc de contrasentits, està presidit pel Sr. Rajoy, el nostre Leslie Nielsen, que deixa actuar mentre
ell s’amaga darrera d’un plasma sense que es pugui assegurar mai si va o si ve.
Sorprèn que vulgui ser el president d’un país modern mentre reconeix que una
part dels papers de Barcenas, que impliquen a membres del seu Govern en el
cobrament de sobresous no declarats a Hisenda, son certs, sense prendre mesures
per fer dimitir als implicats en el disbarat. Però encara sorprèn més el seu
tancament i immobilisme, impropi d’un polític amb sentit comú, que li impedeix enfrontar-se amb
lògica i arguments a la petició d’exercir la democràcia d’una part del territori,
com passa amb Catalunya.
Per acabar, un es pregunta com és possible que la novena economia mundial tingui
al davant a aquesta colla esperpèntica, i
la resposta és que tot això passa per dos motius:
-
El primer és
l’existència d’un sistema electoral sense llistes obertes, ni límits en el
número de legislatures, que afavoreix l’ascens de la mediocritat per instaurar-la
en els càrrecs durant anys. I resulta que el poder, com passa amb l’aigua, quan
no es mou es podreix.
-
I segon, perquè
quan se permet als mediocres posar a dit als seu successors, no ho fan pensat en el bé del
partit, i encara menys del país, sinó en assegurar-se allò de que “qui et
substitueix et farà bo”, per la qual cosa anomena algú més mediocre que ell. Així
ens va.
Aquesta és la situació actual i, si no la canviem, el futur serà més negre doncs
els governants seran encara pitjors, però aquesta no és la pitjor noticia, el pitjor
és que fer-ho depèn de nosaltres. De res serveix descarregar la nostra
responsabilitat i queixar-nos pel que tenim, doncs nosaltres els vàrem posar en
els càrrecs. Per més important que sigui un president o un ministre, no deixen de ser els nostres empleats.
Ells són els gerents i directors d’aquesta empresa que en diem Espanya, però no
hem d’oblidar que nosaltres som els propietaris,
els membres del consell d’Administració, amb poder per a posar-los o treure’ls,
i un no té empleats per que li generin problemes sinó perquè els resolguin, en
cas contrari cal prendre mesures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario