Mesquins

Hi ha moltes coses que cal canviar en aquest país: la constitució, la llei electoral, les institucions, limitar a dues les legislatures, tancar diputacions i Senat, transformar partits polítics, eliminar corrupció, complir els mandats de l’ONU, dissenyar una política internacional i moltes més, és a dir que tenim una feinada de por, si volem que algun dia ens prenguin seriosament al món. 

Per això em sorprèn que els nostres polítics, en comptes d’abordar aquests canvis, es dediquin a generar problemes allà on no n’hi ha, com si haguessin tirat la tovallola davant les decisions importants però volessin recordar-nos que segueixen essent els amos de la paradeta.

L’última bestiesa del govern del PP ha estat que els majors de 65 anys no puguin ingressar més de 9.900 Euros sota cap concepte (escriure un llibre, fer una obra d’art, donar classe o fer un assessorament), perquè llavors perdran la pensió que s’han guanyat al llarg de la seva vida laboral.

Si són capaços de fer una llengua per decret, com van fer amb el valencià, sense que els caigui la cara de vergonya, no ens hauria d’estranyar que ara pretenguin que, per la mateixa via, no necessitem per a res l’expertesa i el coneixement dels jubilats.

Una gent que aplica un 4% de l’IVA a la pornografia i un 21% a la cultura, tant els fa quedar-se sense Premis Nobel com Camilo José Cela (premiat als 73 anys), José Echegaray (als 72) o Juan Ramon Jiménez (als 75), perquè no els interessa que la gent pensi ni que tingui iniciatives.

Són com els cacics que ens van fer fora d’Andalusia, interessats únicament en que quan surten a cavall tots els demès vagin a peu. Es inútil explicar-los que amb una mica de flexibilitat tothom, fins i tot ells, poden viure millor, sempre s’hi oposaran per evitar que algú altre pugui anar també a cavall. Els ciutadans no ens mereixem uns dirigents tant mesquins.