Paraules (Català)

Ara que s’ha descobert el pastís de Valencia, amb la cirera de com rentaven bitllets de 500 euros, l’electorat faria bé de reflexionar sobre les opcions polítiques i no deixar-se entabanar pels cants de sirena que prometen prebendes a canvi del vot, perquè aquesta actitud infantil d’esperar els Reis Mags és terreny abonat per aquests aprofitats, apolítics i manipuladors.

Cal mirar més enllà de les paraules amb que cada formació es descriu per recordar que cadascú és allò que fa i no allò que diu. Jo puc dir que soc la persona més honrada del món però si els fico la ma a la butxaca i els prenc la cartera, soc un lladre, encara que asseguri el contrari.

Dic això perquè estic tip de sentit parlar de forces “progressistes“ i “conservadores” quan els fets demostren que no són ni una cosa ni l’altra. El progrés o no d’un govern no es pot establir abans de fer la gestió corresponent sinó que s’ha de valorar desprès de la legislatura, en funció del resultat aconseguit.

El conservadorisme no pot ser una colla d’aprofitats repartint-se càrrecs, rentant diners i despatxant als treballadors que no volen participar en delictes; com el progressisme no pot ser fer de Pare Noel repartint el que no tenim per comprar vots i voluntats.  

Caldria evitar el parany d’hipotecar-nos una altra vegada, a nosaltres i a les futures generacions, amb obres que no serveixen per a res i que no podem ni mantenir, però que curiosament tant agradaven als uns com als altres.

Hem de ser més seriosos amb els polítics, abans que acabin d’arruïnar el país: cal controlar-los millor, exigint auditories econòmiques de la seva gestió; treure poder als aparells dels partits amb una nova llei electoral (llistes obertes i doble volta); eliminar els ens de col·locació de polítics amortitzats i despolititzar en benefici de l’eficiència, el demés són paraules.