Hi ha motius pel desànim?

¿Te raó Aznar quan insinua que no cal preocupar-se pel procés català ja que els mateixos catalans el fotrem enlaire?

No comparteixo les crítiques que se’ls fan als líders del procés, basades en dos aspectes difícils de preveure: el primer, la violència que l’estat estava disposat a exercir a Europa el 2017 i el segon, que aquesta Europa ho permetés.

Respecte al primer, segons revela la revista Interviú aquesta setmana, l’estat pretenia ocupar el Parlament amb 300 efectius dels cossos especials de les FFSS, que “deixarien nets de possibles manifestants” el parc de la Ciutadella, és a dir que estaven disposats a fer un bany de sang si calia.

Retreure-li al President Puigdemont i al Govern que no volguessin posar en perill la vida de les persones, em sembla tan miserable i temerari que no es justifica ni siquiera en campanya electoral.

El tema d’Europa ha estat un amarg descobriment, que la majoria ens negàvem a acceptar, però que clarifica moltes coses, des del Brexit o el tracte als immigrants fins la greu crisis de credibilitat que pateix i que exigeix canvis importants.

Uns s’han escandalitzat en descobrir que proclamar la independència és quelcom més difícil que canviar-se de pantalons. Altres s’han horroritzat en comprovar que no es tenen totes les peces mil·límetricament dissenyades.

¿Volen més improvisació que proclamar la independència d’un rei i no saber si anomenar-ne un de nou o no? Doncs això va passar als Estats Units desprès de la guerra de la independència, quan van proposar a Georges Washington que assumís la corona. Havien fet una guerra que va matar a milers de persones i ni siquiera sabien la forma de govern que volien.

Haurem de tenir paciència, però sabem el que volem. 

LLIBERTAT PRESOS POLITICS!!!