Condemnar la violència (català)

Lasa y Zabala

Amb la detenció dels CDR catalans acusats de terrorisme, malgrat no han comès cap acte terrorista, l’Estat vol que l’independentisme condemni la violència explícitament. Doncs, som-hi.

Com independentista deploro tota la violència, vingui d’on vingui, ja sigui d’ETA o Terra Lliure en el seu dia o la que suposadament podessin estar preparant aquests insensats, si fos el cas, perquè el camí mai pot ser el terrorisme.

No sé si amb això l’Estat es quedarà satisfet, jo no ho estic, perquè l’Estat espanyol mai és recíproc rebutjant la violència.

Hauria de condemnar també l’exercida per les FFSS l’1 d’octubre contra ancians que només volien posar una papereta en una urna. I reconèixer que aquell dispositiu no l’haurien d’haver liderat 6 acusats de tortures i un acusat de matar un manifestant per l’esquena.

Podria rebutjar la violència estatal al País Basc, les morts de Lasa, Zabala i tants altres, les tortures a Intxaurrondo i altres casernes, el terrorisme d’Estat que va suposar el GAL per vergonya nostra. I treure’ns la sufocació de tenir torturadors condecorats.

I la violència exercida per l’Estat durant la Gran Traïció de 1936 i la posterior dictadura, desenterrant e identificant els morts de les cunetes, com han fet tots els països que han tingut la desgracia de patir una dictadura assassina.

Mes la violència dels tribunals feixistes que van sentenciar i executar “legalment” a milers de patriotes que demanaven llibertat i democràcia. Per això podria declarar nul·les totes les sentències, començant per la del president Companys.

Fa 83 anys que aquest Estat il·legítim exerceix la violència contra el poble. Qui més anhela que se la condemni és qui l’ha patit en les seves carns, però les víctimes segueixen esperant.

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 

 A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS