Hi ha por al PP (català)

¿Recorden quan el PP deia que els anglesos estaven bojos per voler marxar d’Europa on, segons ells, tot eren avantatges? Doncs estem a punt d’assistir a una conversió massiva d’aquell partit a  l’euro-escepticisme.

La causa és que al PP hi ha por en comprovar que els jutges europeus son seriosos i es dediquen a impartir justícia, no a tapar-li les vergonyes al partit en el poder, ni a protegir corruptes i molt menys a fer-li la feina bruta als polítics incompetents.

Tenen motiu per tenir por perquè ara comencen a veure que tant els líders del PP, com els comandaments dels escamots de castic de l’1-O, acabaran davant la Justícia europea, per això tots ells van tenir una amnèsia vergonyosa durant les vistes del judici.

Si el PP es presenta davant un  jutge imparcial dient que no sap qui pot ser el  M.Rajoy que cobrava en negre del tresorer del partit, les rialles se sentiran des de Calcuta.

Si a més diuen que no saben qui va donar l’ordre d’obstaculitzar una investigació judicial, esborrant el disc dur de l’ordinador de Barcenas 38 vegades i amb un martell, qualsevol  jutge seriós empresonarà al cap d’informàtica i al de seguretat com a mínim.

I si el Sr. Rajoy afegeix que no recorda res, però sí ha recordat suficient per escriure les seves memòries, el jutge pot pensar, com fem tots, que li està prenent el pel y potser no s’ho pren massa bé.

Tot el que faci el PP serà pel seu propi interès, encara que ho vendrà com patriotisme i ofenses a la 

bandera. Un país es defensa amb decència, honradesa i respectant les regles del joc democràtic, no mentint, robant i podrint les seves institucions.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Hay miedo en el PP (castellano)

¿Recuerdan cuando el PP decía que los ingleses estaban locos por querer macharse de Europa donde, según ellos, todo eran ventajas? Pues estamos a punto de asistir a una conversión masiva de aquel partido al euro-

escepticismo.

La causa es que en el PP hay miedo al comprobar que los jueces europeos son serios y se dedican a impartir justicia, no a taparle las vergüenzas al partido en el poder, ni a proteger corruptos y mucho menos a hacerle el trabajo sucio a los políticos incompetentes.

Tienen motivo para tener miedo porque ahora empiezan a ver que tanto los líderes del PP, como los mandos de los escuadrones de castigo del 1-O, acabaran ante la Justicia europea, por eso todos ellos tuvieron una amnesia vergonzosa durante las vistas del juicio.

Si el PP se presenta ante un juez imparcial diciendo que no sabe quien puede ser el M.Rajoy que cobraba en negro del tesorero del partido, las carcajadas de oirán desde Calcuta.

Si además dicen que no saben quién dio la orden de que se obstaculizara una investigación judicial, borrando el disco duro del ordenador de Bárcenas 38 veces y con un martillo, cualquier juez serio encarcelará al jefe de informática y al de seguridad, como mínimo.

Y si el Sr. Rajoy añade que no se acuerda de nada, pero sí ha recordado suficiente para escribir sus memorias, el juez puede pensar, como hacemos todos, que le está tomando el pelo y a lo mejor no se lo toma demasiado bien.

Todo lo que haga el PP será por su propio interés, aunque lo venderán como patriotismo y ofensas a la bandera. Un país se defiende con decencia, honradez y respetando las reglas del juego democrático, no mintiendo, robando y pudriendo sus instituciones.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

FELIZ NAVIDAD

Pobres nacionalistes espanyols (català)

Signat per Espanya el 1977

Em fan pena els nacionalistes espanyols que ara descobreixen que en entrar a la UE no sols adquirien el dret a repartir-se subvencions, sinó també certes obligacions, incloses algunes en qüestió de justícia.

Es el que té signar les coses a la babalà sense llegir-les, que després diuen que el dret d’autodeterminació no existeix a la Carta Magna, però sí a l’article 1 d’un tractat internacional, signat el 1977, que forma part del marc constitucional.

A ningú hauria d’estranyar-li aquestes relliscades pròpies de la mediocritat d’un país dissenyat per un dictador assassí, mig analfabet, que mai va llegir un llibre en sa vida i que només va veure el món a través de casernes colonials.

Temorós de la intel·ligència, malgrat mai va ser tan clar com Millán Astray, va cessar o afusellar a tota persona sabia i honesta, incapaç d’acceptar la traïció colpista, substituint-la per segons o tercers, aduladors servils, disposats a aplaudir-lo a canvi de concessions.

Aquests, que eren els pares i avis dels actuals líders del PP i bona part del PSOE, el van mantenir durant els 40 anys de dictadura, a canvi de protecció per que els deixessin robar a mans plenes.

D’ells van aprendre els seus fills i nets que és millor la conxorxa que l’esforç, que s’arriba més lluny 

robant que essent honrat, per això el PP és el partit més corrupte d’Europa, té imputats al 85% dels ministres d’Aznar i a tots els seus membres electes a Valencia.

Ara veuen que la UE valora el que els seus mestres mai van esmentar: l’excel·lència, l’educació, l’honestedat, la justícia, la democràcia, la llibertat, el que suposa que allò que els van ensenyar i l’Estat que els van deixar ja no serveix. Es normal que estiguin decebuts i enfadats.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Pobres nacionalistas españoles (castellano)

Firmado por España en 1977

Me dan pena los nacionalistas españoles que ahora descubren que al entrar en la UE no solo adquirían el derecho a repartirse subvenciones, sino también ciertas obligaciones, incluidas algunas en cuestión de justicia.

Es lo que tiene firmar las cosas al tuntún sin leerlas, que luego dicen que el derecho de autodeterminación no existe en la Carta Magna, pero sí en el artículo 1 de un tratado internacional, firmado en 1977, que forma parte del marco constitucional.

A nadie debería extrañarle estos deslices propios de la mediocridad de un país diseñado por un dictador asesino, medio analfabeto, que nunca leyó un libro en su vida y que solo vio el mundo a través de cuarteles coloniales.

Temeroso de la inteligencia, aunque nunca fue tan claro como Millán Astray, cesó o fusiló a toda persona sabia y honesta, incapaz de aceptar la traición golpista, sustituyéndola por segundos o terceros, aduladores serviles, dispuestos a aplaudirle a cambio de concesiones.

Esos, que eran los padres y abuelos de los actuales líderes del PP y buena parte del PSOE, le mantuvieron durante los 40 años de dictadura, a cambio de protección para que les dejara robar a manos llenas.

De ellos aprendieron sus hijos y nietos que es mejor el compadreo que el esfuerzo, que se llega más lejos robando que siendo honrado, por eso el PP es el partido más corrupto de Europa, tiene imputados al 85% de los ministros de Aznar y a todos sus miembros electos en Valencia.

Hoy ven que la UE valora lo que sus maestros nunca mencionaron: la excelencia, la educación, la honestidad, la justicia, la democracia, la libertad, lo cual supone que lo que les enseñaron y el Estado que les dejaron ya no sirve. Es normal que estén decepcionados y enfadados.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Més salva pàtries? No, gracies (català)

Estem patint un altre sobresalt vergonyós per culpa d’una Judicatura barroera, venjativa, injusta i al servei del partit en el poder. Si abans només ens donaven arguments per marxar els  polítics corruptes, ara també ho fan els jutges polititzats.

Tot plegat per canviar el seu paper d’impartir justícia al de salvadors de la “unitat nacional”, aquella idea de Franco que, per unir alguna cosa va tenir d’assassinar a més de mig milió de compatriotes i empresonar a tot el que gosés pensar o parlar, inclosos els seus propis companys en el cop, com el general Kindelán al que va empresonar per monàrquic, i no el va afusellar perquè la resta de colpistes van veure remullar les seves pròpies barbes.

Per acomplir aquest nou paper, que ningú els ha demanat, han trencat la separació de poders, han fet la feina bruta als polítics incompetents, han deixat en llibertat delinqüents condemnats i s’han oblidat dels desapareguts a les cunetes, dels nens robats i dels abusos de la classe dirigent.

A més, han impedit votar, inventat delictes inexistents a Europa, creat relats de violència, fet barroeries en el judici de l’1-O en impedir contrastar les declaracions amb els vídeos, vulnerat drets civils e ignorat Europa i el món.

Ara ens expliquen que posar les urnes és més perillós que sortir al carrer amb tancs i metralletes per donar un cop d’Estat. Un despropòsit que sona a acudit si no fos el mateix Estat que va perpetrar el GAL amb 30 morts a les seves esquenes.

Em pregunto quin pecat hem comés els espanyols per ser castigats amb tants “salva pàtries” disposats a imposar-nos la seva particular idea de país adquirida a les casernes, les catedrals o en els palaus de justícia.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

¿Más salva patrias? No, gracias (castellano)

General Kindelán

Estamos sufriendo otro sobresalto vergonzoso por culpa de una Judicatura chapucera, vengativa, injusta y al servicio del partido en el poder. Si antes solo nos daban argumentos para irnos los políticos corruptos, ahora también lo hacen los jueces politizados.

Todo ello por cambiar su papel de impartir justicia al de salvadores de la “unidad nacional”, aquella idea de Franco que, para unir algo tuvo que asesinar a más de medio millón de compatriotas y encarcelar a todo el que osara pensar o hablar, incluidos sus propios compañeros en el golpe, como el general Kindelán al que encarceló por monárquico, y no le fusiló porque el resto de golpistas vieron remojar sus propias barbas.

Para cumplir ese nuevo papel, que nadie les ha pedido, han roto la separación de poderes, han hecho el trabajo sucio a los políticos incompetentes, han dejado en libertad delincuentes condenados y se han olvidado de los desaparecido

s en las cunetas, de los niños robados y de los abusos de la clase dirigente.

Además, han impedido votar, inventado delitos inexistentes en Europa, creado relatos de violencia, hecho chapuzas en el juicio del 1-O al impedir contrastar las declaraciones con los videos, vulnerado derechos civiles e ignorado a Europa y al mundo.

Ahora nos explican que poner las urnas es más peligroso que echarse a la calle con tanques y metralletas para dar un golpe de Estado. Un despropósito que suena a chiste si no fuera el mismo Estado que perpetró el GAL con 30 muertos a sus espaldas.

Me pregunto qué pecado hemos cometimos los españoles para ser castigados con tantos “salva patrias” dispuestos a imponernos su particular idea de país adquirida en los cuarteles, en las catedrales o en los palacios de justicia.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Qui és l’excloent? (català)

Emigrants espanyols anys 50

Els polítics juguen con volen amb els conceptes i les paraules, unes vegades en contra de l’ús habitual que els donem la resta dels mortals, i altres fins i tot en contra del mateix sentit comú, sense que el que diguin resisteixi una mínima crítica.

Un bon exemple és la paraula “irresponsable” que de vegades fan servir per insultar a un adversari però que no van dubtar en posar-la a la Constitució, referida al cap de l’Estat, i es van quedar tan amples, assegurant fer-li un favor.

Una de les paraules que s’han posat de moda és “excloent”, per acusar-nos als catalans pel nostre desig de deixar el que alguns consideren el Jardí de l’Edèn i nosaltres un abocador indecent fruit de la tirania de Franco i de la corrupció dels seus còmplices.

Farien bé de reflexionar abans de parlar, per allò de que “per la boca mor el peix”. La paraula “excloent” significa, segons la Real Acadèmia de la Llengua: que exclou, deixa fora o rebutja.

Els recordo que hi ha 1’7 milions d’andalusos emigrats als que la seva terra va “excloure”; que Galicia “deixa fora” a milions de gallecs que va tenir de marxar; que el 40% dels extremenys són “rebutjats” per la terra on van nàixer.

 I podríem afegir els més de 150.000 asturians que viuen fora d’Astúries, les comarques d’Aragó que han perdut fins el 50% de la seva població, els milions de castellans emigrats, els 130.000 canaris o els més de 500.000 exiliats por la Guerra Civil.

En canvi més del 60% de la població catalana és fruit dels fluxos immigratoris d’aquest segle, per tant jutgin vostès mateixos qui són els “excloents”.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

¿Quién es el excluyente? (castellano)

Emigrantes españoles años 50

Los políticos juegan a su antojo con los conceptos y las palabras, unas veces en contra del uso habitual que les damos el resto de los mortales, y otras incluso en contra del mismo sentido común, sin que lo que digan resista una mínima crítica.

Un buen ejemplo es la palabra “irresponsable” que a veces usan para insultar a un adversario pero que no dudaron en ponerla en la Constitución, referida al jefe del Estado, y se quedaron tan anchos, asegurando hacerle un favor.

Una de las palabras que se ha puesto de moda es “excluyente”, para acusarnos a los catalanes por nuestro deseo de dejar lo que algunos consideran el Jardín del Edén y nosotros un basurero indecente fruto de la tiranía de Franco y de la corrupción de sus cómplices.

Harían bien en reflexionar antes de hablar, por aquello de que “por al boca muere el pez”. La palabra “excluyente” significa, según la Real Academia de la Lengua: que excluye, deja fuera o rechaza.

Les recuerdo que hay 1’7 millones de andaluces emigrados a los que su tierra “excluyó”; que Galicia “deja fuera” a millones de gallegos que tuvieron que marcharse; que el 40% de los extremeños son “rechazados” por la tierra donde nacieron.

Y podríamos añadir los más de 150.000 asturianos que viven fuera de Asturias, las comarcas e Aragón que han perdido hasta el 50% de su población, los millones de castellanos emigrados, los 130.000 canarios o los más de 500.000 exiliados por la Guerra Civil.

Sin embargo más del 60% de la población catalana es fruto de los flujos inmigratorios de este siglo, por tanto juzguen ustedes mismos quienes son los “excluyentes”.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Independitzar-se d’Espanya (català)

La primavera d'Extremadura (març 1936)

El nacionalisme espanyol vol fer-nos creure que l’independentisme català és una anomalia de la modernitat, fruit de que som uns insolidaris supremacistes i no sé quants adjectius despectius més.

Obliden que al segle XVII, en temps de Felip IV, ja hi havia intents de separar-se d’Espanya: uns amb èxit, com el cas de Portugal; i altres frustrats, com Catalunya, País Basc, Aragó i, fins i tot el duc de Medina Sidonia va intentar la independència d’Andalusia.

I més recentment ho va fer Murcia, amb el cantó de Cartagena, el 1873; Galicia el 1931; Extremadura el març de 1936 o Astúries en plena Guerra Civil, per exemple. 

¿Els sembla casualitat que a Espanya se li hagin independitzat ja uns 30 països i que la majoria dels territoris que comparteixen les seves fronteres hagin volgut marxar o estiguin decidits a anar-se’n el més aviat possible?

El nacionalisme castellà, més que espanyol pel que estem veient, és lliure de seguir pensant que tots aquests processos separatistes son només el producte de malvats anti espanyols o d’heretges sense Déu.

Però si fossin seriosos y volguessin buscar algun altre motiu, els aniria bé fer una mica d’autocrítica, partint de la premissa de que ningú abandona el seu país per poc que li permetin viure dignament i el tractin amb un mínim de respecte.  

Si necessiten alguna pista poden fixar-se en els milers d’emigrants que venen a Europa, fugint de la misèria i la repressió africana, o preguntar-nos als andalusos que vam tenir de deixar la nostra terra per culpa de la fam i dels cacics.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Independizarse de España (castellano)

La primavera de Extremadura (marzo 1936)

El nacionalismo español quiere hacernos creer que el independentismo catalán es una anomalía de la modernidad, fruto de que somos unos insolidarios supremacistas y no sé cuantos adjetivos despectivos más.

Olvidan que en el siglo XVII, en tiempo de Felip IV, ya había intentos de separarse de España: unos con éxito, como el caso de Portugal; y otros frustrados, como Cataluña, País Vasco, Aragón y, incluso el duque de Medina Sidonia intentó la independencia de Andalucía.

Y más recientemente lo hizo Murcia, con el cantón de Cartagena, en 1873; Galicia en 1931; Extremadura en marzo de 1936 o Asturias en plena Guerra Civil, por ejemplo. 

¿Les parece casualidad que a España se le hayan independizado ya unos 30 países y que la mayoría de los territorios que comparten sus fronteras hayan querido marcharse o estén decididos a irse lo antes posible?

El nacionalismo castellano, más que español por lo que estamos viendo, el libre se seguir pensando que todos esos procesos separatistas son solo el producto de malvados antiespañoles o de herejes sin Dios.

Pero si fueran serios y quisieran buscar algún otro motivo, les vendría bien hacer algo de autocrítica, partiendo de la premisa de que nadie abandona su país por poco que le permitan vivir dignamente y le traten con un mínimo de respeto.

Si necesitan alguna pista pueden fijarse en los miles de emigrantes que vienen a Europa, huyendo de la miseria y la represión africana, o preguntarnos a los andaluces que tuvimos que dejar nuestra tierra por culpa del hambre y de los caciques.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Guanyar-se el respecte (català)

¿Estan d’acord amb que el respecte cal guanyar-se’l? ¿Fins i tot en el cas dels pares amb els fills? Llavors, ¿podrien aclarir-me què ha fet la Justícia per guanyar-se el respecte dels espanyols des de fa 83 anys?

Perquè en els primers 40 només va ser una tapadora per donar-li un vernís legal als crims de la dictadura feixista.

Mai van renegar d’aquella època, ni van anular les sentències sumaríssimes, ni van demanar disculpes a les víctimes i als seus familiars, ni siquiera van investigar els més de 30.000 nens robats, als que van oblidar vergonyosament.

El govern fa servir la Justícia en el seu propi benefici, ja sigui saltant-se la sobirania popular per aconseguir alguns vots, com va fer el PP amb la sentència del TC sobre l’Estatut, o ara endarrerint la sentencia dels ERE per no perjudicar la campanya del PSOE.

Però la Justícia no ha estat una víctima passiva, perquè s’ha prestat a perjudicar als adversaris del partit en el poder, ja sigui amb detencions en directe per TV, amb filtracions de sumaris secrets, airejant mentides com van fer amb Trias o prevaricant com van fer amb Atutxa.

Fins i tot el president Sánchez ha confirmat sense embuts que la Fiscalia es un instrument del govern, com abans ho va reconèixer el ministre Fernández Díaz, per això els nomenaments del CGPJ els fan per afinitat política i no per capacitat jurídica.

Així s’expliquen els nyaps constants, ja sigui les euro ordres, les sentències que Europa ens anul·la per judicis sense garanties, apartar a qui no veu problema en fer referèndums o que es canviïn sentencies del TS en 24h si perjudiquen a la banca.

Per tot això insisteixo, ¿què ha fet la Justícia per guanyar-se el respecte dels espanyols en els últims 83 anys?

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Ganarse el respeto (castellano)

¿Están de acuerdo con que el respeto hay que ganárselo? ¿Incluso en el caso de los padres con los hijos? Entonces, ¿podrían aclararme qué ha hecho la Justicia para ganarse el respeto de los españoles desde hace 83 años?

Porque en los primeros 40 no fue más que una tapadera para darle un barniz legal a los crímenes de la dictadura fascista.

Nunca han renegado de aquella época, ni anularon las sentencias sumarísimas, ni pidieron disculpas a

las víctimas y a sus familiares, ni siquiera investigaron los más de 30.000 casos de niños robados, a los que olvidaron vergonzosamente.

El gobierno usa la Justicia en su propio beneficio, ya sea saltándose la soberanía popular para lograr algunos votos, como hizo el PP con la sentencia del TC sobre el Estatut, o ahora retrasando la sentencia de los ERE para no perjudicar la campaña del PSOE.

Pero la Justicia no ha sido una víctima pasiva, porque se ha prestado a perjudicar a adversarios del partido en el poder, ya sea con detenciones en directo por TV, con filtraciones de sumarios secretos, aireando mentiras como hicieron con Trias o prevaricando como hicieron con Atutxa.

Incluso el presidente Sánchez ha confirmado sin ningún reparo que la Fiscalía es un instrumento del gobierno, como antes lo reconoció el ministro Fernández Díaz, por eso los nombramientos del CGPJ los hacen por afinidad política y no por capacidad jurídica.

Así se explican las chapuzas constantes, ya sean las euro ordenes, las sentencias que Europa nos anula por juicios sin garantías, apartar a quien no ve problemas en hacer referéndums o que se cambien sentencias del TS en 24h si perjudican a la banca.

Por todo ello insisto, ¿qué ha hecho la Justicia para ganarse el respeto de los españoles en los últimos 83 años?

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN