Pobres nacionalistes espanyols (català)

Signat per Espanya el 1977

Em fan pena els nacionalistes espanyols que ara descobreixen que en entrar a la UE no sols adquirien el dret a repartir-se subvencions, sinó també certes obligacions, incloses algunes en qüestió de justícia.

Es el que té signar les coses a la babalà sense llegir-les, que després diuen que el dret d’autodeterminació no existeix a la Carta Magna, però sí a l’article 1 d’un tractat internacional, signat el 1977, que forma part del marc constitucional.

A ningú hauria d’estranyar-li aquestes relliscades pròpies de la mediocritat d’un país dissenyat per un dictador assassí, mig analfabet, que mai va llegir un llibre en sa vida i que només va veure el món a través de casernes colonials.

Temorós de la intel·ligència, malgrat mai va ser tan clar com Millán Astray, va cessar o afusellar a tota persona sabia i honesta, incapaç d’acceptar la traïció colpista, substituint-la per segons o tercers, aduladors servils, disposats a aplaudir-lo a canvi de concessions.

Aquests, que eren els pares i avis dels actuals líders del PP i bona part del PSOE, el van mantenir durant els 40 anys de dictadura, a canvi de protecció per que els deixessin robar a mans plenes.

D’ells van aprendre els seus fills i nets que és millor la conxorxa que l’esforç, que s’arriba més lluny 

robant que essent honrat, per això el PP és el partit més corrupte d’Europa, té imputats al 85% dels ministres d’Aznar i a tots els seus membres electes a Valencia.

Ara veuen que la UE valora el que els seus mestres mai van esmentar: l’excel·lència, l’educació, l’honestedat, la justícia, la democràcia, la llibertat, el que suposa que allò que els van ensenyar i l’Estat que els van deixar ja no serveix. Es normal que estiguin decebuts i enfadats.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ