I no em refereixo sols al numeret d’ERC per evitar perdre sous, cadires i el finançament que suposa pel partit el fet de que tots els càrrecs nomenats a dit “donin” agraïts part de la seva nòmina al mateix.
Em refereixo als perdedors de les eleccions, concretament als Comuns de Jèssica Albiach, que va obtenir un 5’82% de vots el 12 de maig, un percentatge que els hauria de portar o be al recó de pensar o be a la paperera de la historia.
Perquè quan un vol dedicar-se a la política i les seves propostes no arriben a la ciutadania, el que toca és anar-se’n amb dignitat o bé retirar-se a fer autocrítica e idear com arribar millor als electors.
Això és el que passa en un país normal, que cregui en la democràcia, però no en aquest, on la política està cada cop més plena de xerraires de fira oferint-nos el pito o la pilota perquè si els votem sempre ens toca.
¿Cóm pot la Sra. Albiach fer autocrítica del seu fracàs, si els altres partits polítics se la rifen com si fos una estrella del rock i els periodistes la criden per entrevistar-la com si hagués descobert la cura del càncer?
Sense fer cap mena d’autocrítica, ¿què podem esperar de la Sra. Albiach i de la seva formació per a les properes eleccions?
Doncs que tornin amb les mateixes propostes, suposadament progres, centrades en el benestar del cranc i en que es pinti un edifici de l’Eixample de color pistatxo, perquè creuen que això és el que més preocupa a tots els catalans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario