sábado, 5 de octubre de 2019

La metamorfosis socialista (castellano)

La metamorfosis de las ranas es un proceso interesante ya que nacen, como renacuajos, con cola pero sin patas, y acaban con cuatro patas y ni rastro de cola.

Lo mismo le ha pasado al PSC-PSOE, que nació de izquierdas, marxista, ecologista, defensor de los trabajadores y del derecho a la autodeterminación, es decir, con una magnífica cola, pero sin brazos mientras no tuvo nada que coger.

Pero en cuanto tuvo oportunidad de agarrar algo (ministerios, ayuntamientos, consejos de administración y otras prebendas) le salieron unos espléndidos brazos mientras perdían la fabulosa cola.

A diferencia de la rana, esta transformación no está en su ADN, por eso desconcierta a cuantos le ha visto antes y le ve ahora, incluida mucha gente de izquierdas de verdad que se siente huérfana o traicionada.

El cambio tiene una explicación muy simple. Antes de 1975 los militantes eran luchadores por la libertad, demócratas convencidos, porque había que estar muy seguro para jugarse el tipo ante los Grises y exponerse a las torturas de un Billy el Niño cualquiera.

Con la muerte del dictador, los cómplices de la dictadura se repartieron entre los dos partidos con más posibilidades de ocupar cargos, así que la mitad fueron al PP y la otra mitad al PSOE, por eso ambos coinciden en el modelo de Estado.

Así se explica que no se condene el franquismo, que se proteja a la banca y las grandes corporaciones en contra de los ciudadanos, que se apoye una monarquía ilegítima o que se renuncie al derecho a la autodeterminación.

Incluso presumen de sus raíces fascistas: ¿recuerdan lo orgulloso que estaba José Bono de que su padre era falangista? Busquen un ministro alemán que diga en público estar orgullos de que su padre era de las SS. 




ACUSO AL ESTADO POR LA PERSECUCIÓN 
AL INDEPENDENTISMO
LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS 
VIVA LA REPÚBLICA


miércoles, 2 de octubre de 2019

El gran enigma de l’1-O (català)


De seguir així, saber qui dva donar l’ordre de carregar l’1-O serà un misteri més gran que el de la Santíssima Trinitat, i només serà superat per altres ocorreguts en aquestes terres com identificar al Sr. X del GAL o al M. Rajoy dels papers de Bárcenas.

Si alguna vegada han sentit parlar de decisions col·legiades, és a dir les que es prenen col·lectivament per part de qualsevol comitè de direcció, oblidin-se d’elles, només son aplicables a l’estranger o en les ments malaltisses dels guionistes de Hollywood.

Això és Espanya i aquí als càrrecs no se’ls paga per assumir responsabilitats, sinó per figurar, fugir d’estudi tant bon punt la cosa es posi lletja i amagar aviat la ma si s’ha tirat la pedra.

Per això ara resulta que ningú va donar l’ordre de carregar l’1-O i tots li passen el mort (és un dir) als pobres antidisturbis. És normal que ningú vulgui ser qui va creure que Espanya es defensava atonyinant avis en sabatilles.

Que a Moncloa no donessis l’ordre pot ser, perquè se suposa que estan per altres coses, però que el ministre Zoido, el Sr. “no ho sé”, no aporti llum sobre quelcom que havia de conèixer al detall, només indica que la seva incompetència està a l’alçada de la seva mala memòria.

16 guardies civils imputats per la mort
de 15 persones a la platja de El Tarajal
Però la major decepció és quan el gran home, en el que l’Estat havia dipositat la seva confiança per controlar als pèrfids catalanes, el Sr. Pérez de los Cobos, tampoc aporta res davant el jutge. Sorprèn fins i tot que li deixin portar uniforme.

Davant d’aquesta situació els jutges estan cridant a declarar als agents, tot i que si son com els de El Tarajal, als que se’ls van morir 15 persones davant dels seus nassos i ni se’n van adonar, no podem esperar que sàpiguen diferenciar entre el que està bé del que està malament.


ACUSO L'ESTAT PER LA SEVA PERSECUCIÓ 

A L'INDEPENDENTISME
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
VISCA LA REPÚBLICA

El gran enigma del 1-O (castellano)


De seguir así, saber quien dio la orden de cargar el 1-O va a ser un misterio mayor que el de la Santísima Trinidad, y solo será superado por otros acaecidos en estas tierras como identificar al Sr. X del GAL o al M. Rajoy de los papeles de Bárcenas.

Si alguna vez han oído hablar de decisiones colegiadas, es decir las que se toman colectivamente por parte de cualquier comité de dirección, olvídense de ellas, solo son aplicables en el extranjero o en las mentes enfermizas de los guionistas de Hollywood.

Esto es España y aquí a los cargos no se les paga por asumir responsabilidades, sino por figurar, escurrir el bulto en cuanto la cosa se ponga fea y esconder pronto la mano si se ha tirado la piedra.

Por eso ahora resulta que nadie dio la orden de cargar el 1-O y todos le pasan el muerto (es un decir) a los pobres antidisturbios. Es normal que nadie quiera ser quien creyó que España se defendía aporreando ancianos en pantuflas.

Que en Moncloa no dieran la orden tiene un pase, porque se supone que están para otras cosas, pero que el ministro Zoido, don “no lo sé”, no aporte luz sobre algo que tenía que conocer al dedillo, solo indica que su incompetencia está a la altura de su mala memoria.

16 guardias civiles imputados por la muerte de 15
personas en la playa de El Tarajal
Pero la mayor decepción es cuando el gran hombre, en el que el Estado había depositado la confianza para controlar a los pérfidos catalanes, el Sr. Pérez de los Cobos, tampoco aporta nada ante el juez. Sorprende hasta que le dejen llevar uniforme.

Ante esa situación los jueces están llamando a declarar a los agentes, aunque si son como los de El Tarajal, a los que se les murieron 15 personas en sus narices y ni se dieron cuenta, no podemos esperar que sepan diferenciar entre lo que está bien y lo que está mal.


ACUSO AL ESTADO POR SU PERSECUCIÓN 
AL INDEPENDENTISMO 
LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS
VIVA LA REPÚBLICA

De què parla el Sr. Sanchez Català)


Pedro Sanchez no es cansa de dir que el tema català cal resoldre’l  en el marc de la Constitució, l’Estatut i les lleis. Però no convenç ningú perquè el problema no és una norma sinó el marc jurídic sencer.

A la Constitució la va la abolí el Tribunal Constitucional amb la sentència de l’Estatut de 2010, en  declarar inconstitucional el que havia estat aprovat pel Parlament, las Cortes espanyoles i ratificat per la sobirania popular.

Aquella sentència, no sols abolia l’Estatut i feia fora als catalans del marc constitucional, sinó que dinamitava la pròpia Constitució en demostrar que la nostra Carta Magna val menys que la voluntat interessada de dotze magistrats posats a dit pel partit de torn.

Pel que fa a les lleis, el president hauria de recordar, per exemple, que tots els que van invertir en energies renovables, amb l’aval de l’Estat i del BOE, s’han arruïnat perquè els van canviar la norma per defensar els interessos de les grans elèctriques.

A més,  totes les demandes d’inversors espanyols que han denunciat l’Estat dins del territori nacional les han perdut, mentre que els estrangers que han denunciat a Espanya davant tribunals estrangers les han guanyat.

Amb aquesta credibilitat, ¿de quines lleis parla el Sr. Sánchez? ¿De les que estan fetes a mida dels grans interessos i que a més l’Estat canvia al seu gust, per poder col·locar ex ministres en els consells d’administració?

I sobre els tribunals, només dir que això no és Alemanya, on un tribunal comarcal multa a VW amb 1000 milions €. Aquí, si el Tribunal Suprem (no el de Villa Camunyas de Baix) diu que les despeses de les hipoteques les han de pagar els bancs, després té d’abaixar-se els pantalons.

¿De què parla el Sr. Sanchez, exactament?

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 
A L'INDEPENDENTISME
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
VISCA LA REPÚBLICA 

De qué habla el Sr. Sanchez (castellano)


Pedro Sanchez no se cansa de decir que el tema catalán debe dirimirse en el marco de la Constitución, el Estatut y las leyes. Pero no convence a nadie porque el problema no es una norma sino el marco jurídico entero.

A la Constitución la abolió el Tribunal Constitucional con la sentencia del Estatut de 2010, al declarar inconstitucional lo que había sido aprobado por el Parlament, las Cortes españolas y ratificado por la soberanía popular.

Aquella sentencia, no solo abolía el Estatut y echaba a los catalanes del marco constitucional, sino que dinamitaba la propia Constitución al demostrar que nuestra Carta Magna vale menos que la voluntad interesada de doce magistrados puestos a dedo por el partido de turno.

En cuanto a las leyes, el presidente debería recordar, por ejemplo, que todos los que invirtieron en energías renovables, con el aval del Estado y del BOE, se han arruinado porque les cambiaron la norma para defender los intereses de las grandes eléctricas.

Además, todas las demandas de inversores españoles que han denunciado al Estado dentro del territorio nacional las han perdido, mientras que los extranjeros que han denunciado a España ante tribunales extranjeros las han ganado.

Con esa credibilidad, ¿de qué leyes habla el Sr. Sánchez? ¿De las que están hechas a medida de los grandes intereses y que además el Estado cambia a su gusto, para poder colocar ex ministros en los consejos de administración?

Y sobre los tribunales, solo decir que esto no es Alemania, donde un tribunal comarcal multa a VW con 1000 millones €. Aquí, si el Tribunal Supremo (no el de Villa Camuñas de Abajo) dice que los gastos de las hipotecas deben pagarlas los bancos, luego tiene que bajarse los pantalones.

¿De qué habla el Sr. Sanchez, exactamente?

ACUSO AL ESTADO POR SU PERSECUCIÓN 
AL INDEPENDENTISMO
LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS 
VIVA LA REPÚBLICA


martes, 1 de octubre de 2019

Necessitem un diccionari Estat–llengua normal (català)


En una entrevista a una TV de parla hispana, el president Pedro Sánchez ha assegurat, sense posar-se vermell ni que se li escapi el riure, que Felip VI representa a la II República.

Potser el que necessitem és un Diccionari que tradueixi el que diu l’Estat al llenguatge normal, perquè aquest Estat porta dècades inventant-se termes.

Per començar, li segueixen dient “Moviment Nacional” al que va ser la major traïció a Espanya de la nostra història. I li van dir “Creuada d’Alliberament” a l’assassinat de més de mig milió de compatriotes.

Els colpistes i es seus còmplices segueixen auto-proclamant-se “nacionals” convertint als demés espanyols en enemics o com al menys en sospitosos fins que no es demostrés el contrari.

Al major colpista el van batejar com a “Cabdill per la gracia de Déu”. A la repressió li van dir “anys de pau”, i als milions de pobres, víctimes de la guerra i de la seva pèssima gestió, “vagos y maleantes”.

Als tribunals polítics, presons i afusellaments contra qui demanava pa, treball i llibertat, en van dir “justícia”. I a la incultura, la fam i la misèria, li van dir “unitat nacional” i “destino en lo universal”.

Per assegurar-se de mantenir els privilegis i seguir robant, a la mort del dictador, li van regalar el país a una família que viu de privilegis i que hem fet fora d’Espanya tres cops per lladres. “Transició” en van dir.

Fa dècades que sentim conceptes als quals els colpistes i els seus còmplices li donen significats grandiloqüents perquè oblidem les seves malifetes, i quan crèiem que allò estava acabant, surt Sánchez i ens deixa anar la frase.

Vull creure que ha estat una relliscada, perquè és millor que pensar que ens està prenent el pel, com han fet sempre.



ACUSO A L'ESTAT PER LA SEVA PERSECUCIÓ 
A L'INDEPENDENTISME
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
VISCA LA REPÚBLICA


Necesitamos un diccionario Estado–lengua normal (castellano)


En una entrevista a una TV de habla hispana, el presidente Pedro Sánchez ha asegurado, sin sonrojarse ni que se le escape la risa, que Felipe VI representa a la II República.

Quizá lo que necesitamos es un Diccionario que traduzca lo que dice el Estado al lenguaje normal, porque este Estado lleva décadas inventándose términos.

Para empezar, le siguen llamando “Movimiento Nacional” a lo que fue la mayor traición a España de nuestra historia. Y le siguen llamando “Cruzada de Liberación” al asesinato de más de medo millón de compatriotas.

Los golpistas y sus cómplices siguen autoproclamándose “nacionales” convirtiendo a los demás españoles en enemigos o al menos en sospechosos hasta que no se demuestre lo contrario.

Al mayor golpista le bautizaron como “Caudillo por la gracia de Dios”. A la represión le llamaron “años de paz”, y a los millones de pobres, víctimas de la guerra y de su pésima gestión, “vagos y maleantes”.

A los tribunales políticos, cárceles y fusilamientos contra quien pedía pan, trabajo y libertad, le llamaron “justicia”. Y a la incultura, el hambre y la miseria, la llamaron “unidad nacional” y “destino en lo universal”.


Para asegurarse de mantener los privilegios y seguir robando, a la muerte del dictador, le regalaron el país a una familia que vive de privilegios y que hemos echado de España tres veces por ladrones. “Transición” la llamaron.



Hace décadas que oímos conceptos a los cuales los golpistas y sus cómplices le dan significados grandilocuentes para que olvidemos sus fechorías, y cuando creíamos que aquello estaba acabando, sale Sánchez y nos suelta la frasecita.

Quiero creer que ha sido un despiste, porque es mejor que pensar que nos está tomando el pelo, como hicieron siempre.


ACUSO AL ESTADO POR SU PERSECUCIÓN 
AL INDEPENDENTISMO
LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS
VIVA LA REPÚBLICA