Monàrquics post franquistes (català)

No entenc els arguments dels monàrquics post franquistes. Defineixo així al bloc del 155, perquè defensen la corona imposada pel dictador. No els dic unionistes perquè al segle XXI la violència i la repressió uniran poques coses.

Diuen que el referèndum del 1-O no era vàlid, però va ser l’Estat qui li va donar validesa en intentar impedir-lo a cops de porra.

Asseguren que la independència no té majoria, però l’1-O no va votar tothom perquè alguns va témer que els uniformats li trenquessin la closca. A més als 2’3 milions del SI cal sumar-li el 90% dels 700.000 vots que es va emportar la policia.

Afirmen que la Constitució no recull el dret d’auto determinació però Espanya va signar, a l’abril de 1977, abans d’aprovar la Carta Magna, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que sí el recull en el seu article 1.

Quan insisteixen en complir la llei haurien de referir-se també en aquests tractats que vam integrar al nostre ordenament jurídic, tot i que Espanya és especialista en incomplir normes, com ho acrediten les nombroses multes que ens imposen estaments internacionals.

Repeteixen que les decisions judicials s’han d’acatar, per això desitjo veure com acataran els bancs la doctrina del Suprem que els obliga a pagar les despeses de les hipoteques i que, en dos dies, han aconseguit aturar sense sortir en manifestació.

Insisteixen en que hi ha independència judicial, però fan fora als fiscals que no s’oposen a un referèndum a Catalunya, com Rodríguez Sol, i als jutges pro independència, com Santi Vidal: ¿es pot considerar una ingerència a la independència judicial?

Diuen que ningú al món ens dona suport, però han fet fora als consols de Grècia, Bèlgica, Finlàndia, Filipines, Bulgària, Letònia i Estònia, i seguiran fent fora a qui  gosi posicionar-se.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESSOS POLÍTICIS

Monárquicos postfranquistas (castellano)

No entiendo los argumentos de los monárquicos postfranquistas. Defino así al bloque del 155, porque defienden la corona impuesta por el dictador. No les llamo unionistas porque en el siglo XXI la violencia y la represión unirán pocas cosas.

Dicen que el referéndum del 1-O no era válido, pero fue el Estado quien le dio validez al tratar de impedirlo a golpe de porra.

Aseguran que la independencia no tiene mayoría, pero el 1-O no votó todo el mundo porque algunos temieron que los uniformados le rompieran la crisma. Además a los 2’3 millones del SI hay que sumarle el 90% de los 700.000 votos que se llevó la policía.

Afirman que la Constitución no recoge el derecho de autodeterminación pero España firmó, en abril de 1977, antes de aprobar la Carta Magna, el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, que sí lo recoge en su artículo 1.

Cuando insisten en cumplir la ley deberían referirse también a esos tratados que integramos a nuestro ordenamiento jurídico, aunque España es especialista en incumplir normas, como acreditan las numerosas multas que nos imponen estamentos internacionales.

Repiten que las decisiones judiciales hay que acatarlas, por eso deseo ver cómo acatarán los bancos la doctrina del Supremo que les obliga a pagar los gastos de las hipotecas y que, en dos días, han logrado parar sin salir en manifestación.

El juez Santi Vidal apartado de la carrera judicial

Insisten en que hay independencia judicial, pero echan a los fiscales que no se oponen a un referéndum en Cataluña, como Rodríguez Sol, y a los jueces pro independencia, como Santi Vidal: ¿se puede considerar una injerencia en la independencia judicial?

Dicen que nadie en el mundo nos apoya, pero han echado a los cónsules de Grecia, Bélgica, Finlandia, Filipinas, Bulgaria, Letonia y Estonia, y seguirán echando a quien se atreva a posicionarse.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Opcions de la Corona (català)

El Parlament ha condemnat “el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català”, en justificar les càrregues policials de l’1-O, i aposta per “l’abolició d’una institució caduca y antidemocràtica com la monarquia”.

En aquesta reprovació cal afegir la pretensió de Navarra de fer un referèndum per tal que els seus ciutadans triïn entre monarquia o república, i de segur no serà l’únic parlament autonòmic que ho proposi.

Aquestes iniciatives tensionaràn l’Estat però donaran la oportunitat de veure com es posiciona cadascú i quin compromís té amb el país.

Qui cregui que tot ha de descansar sobre la sobirania popular, no s’oposarà a tals consultes, i fins i tot pensarà que la Corona faria bé d’impulsar-ne una única a nivell estatal, en comptes de sotmetre’s a 10 o 12 territorials en els propers anys.

Però qui cregui que tot ha de residir a la Corona buscarà les prohibicions, els recursos al TC, la repressió, l’ús de les clavegueres de l’Estat contra els impulsors de les propostes i una repetició més o menys burda de la guerra bruta portada a terme a Catalunya.

Com em nego a pensar que el país sigui una propietat que es regala a una família, crec que s’acabarà fent un referèndum estatal, el resultat del qual també ens confrontarà amb dos models de país.

Un resultat clar a favor de la monarquia li tornaria a la Corona l’autoritat moral que va perdre quan Suárez va confessar que no es van atrevir a fer un referèndum similar en la seva època, i ens donaria motius per acceptar l’estatus actual.

Però una clara victòria a favor de la República posaria a prova el compromís de la Corona amb el país al que només podria mantenir unit, com sembla pretendre, deixant el càrrec i  re-instaurant la República que se’ns va arrabassar fa 80 anys.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA

Opciones de la Corona (castellano)

El Parlament ha condenado “el posicionamiento del Rey Felipe VI y su intervención en el conflicto catalán”, al justificar las cargas policiales del 1-O, y apuesta por “la abolición de una institución caduca y antidemocrática como la monarquía”.

A esta reprobación hay que añadir la pretensión de Navarra de hacer un referéndum para que sus ciudadanos escojan entre monarquía o república, y a buen seguro no será el único parlamento autonómico que lo proponga.

Esas iniciativas tensionaran el Estado pero darán la oportunidad de ver como se posiciona cada cual y qué compromiso tiene con el país.

Quien crea que todo debe descansar sobre la soberanía popular, no se opondrá a tales consultas, e incluso pensará que la Corona haría bien de impulsar una única a nivel estatal, en vez de someterse a 10 o 12 territoriales en los próximos años.

Pero quien crea que todo debe residir en la Corona buscará las prohibiciones, los recursos al TC, la represión, el uso de las cloacas del Estado contra los impulsores de las propuestas y una repetición más o menos burda de la guerra sucia llevada a cabo en Cataluña.

Como me niego a pensar que el país sea una propiedad que se regala a una familia, creo que se acabará haciendo un referéndum estatal, cuyo resultado también nos confrontará con dos modelos de país.

Un resultado claro a favor de la monarquía le devolvería a la Corona la autoridad moral que perdió cuando Suárez confesó que no se atrevieron a hacer un referéndum similar en su época, y nos daría motivos para aceptar el estatus actual.

Pero una clara victoria a favor de la República pondría a prueba el compromiso de la Corona con el país al que solo podría mantener unido, como parece pretender, dejando su puesto y reinstaurando la república que se nos arrebató hace 80 años.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Nivell polític minvant

L’avantatja de tenir polítics de veritat, homes d’estat, responsables i amb projectes importants, és que saben que la política pot millorar la vida de les persones, encara que per aconseguir-ho hagin d’adaptar-se als canvis o vorejar lleis obsoletes e injustes.

Adolfo Suárez era d’aquesta classe de polítics, per això no va dubtar a legalitzar el Partit Comunista i entrevistar-se amb Tarradellas, quan tant el PC com la Generalitat eren il·legals, i en contra de l’opinió de tots, per a consolidar una transició essencial en el nostre futur.

En canvi, el problema de tenir a mediocres que entren en un partit com sortida professional, però que no tenen formació, ni responsabilitat, ni projecte, ni lideratge, és que són incapaços d’entendre que la política és quelcom més que la seva pròpia forma de vida.

Per això alguns s’han enfadat per una entrevista que TVE li ha fet a la presó al Sr. Junqueras, perquè se surt de aquest guió que diu que als espanyols cal mentir-los o amagar-los les coses per que pensin poc, i així ells puguin aguantar millor.

El més curiós d’aquests individus ficats a polítics és que, com els riem les gracies i fins i tot els regalem màsters, per tal que dissimulin la seva manca de formació, arriben a creure’s que amb el carnet del partit els ve un plus de simpatia, intel·ligència i sentit d’estat, i d’això res.

Clar que la culpa no és d’ells sinó nostra, per posar el país en mans de gent cada dia més mediocre, amb menys formació i a qui a més no els exigi

m responsabilitats, per després queixar-nos de que no son capaços de tirar-lo endavant.

Si fins i tot per ensenyar als nens a esquiar busquem al millor entrenador, no entenc que per administrar el país i el nostre futur ens conformem amb qualsevol xerraire illetrat.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Nivel político menguante

La ventaja de tener políticos de verdad, hombres de estado, responsables y con proyectos importantes, es que saben que la política puede mejorar la vida de las personas, aunque para lograrlo deban adaptarse a los cambios o sortear leyes obsoletas e injustas.

  

Adolfo Suárez era de esa clase de políticos, por eso no dudó en legalizar el Partido Comunista y entrevistarse con Tarradellas, cuando tanto el PC como la Generalitat eran ilegales, y en contra de la opinión de todos, para consolidar una transición esencial en nuestro futuro.

En cambio, el problema de tener a mediocres que entran en un partido como salida profesional, pero que no tienen formación, ni responsabilidad, ni proyecto, ni liderazgo, es que son incapaces de entender que la política es algo más que su propia forma de vida.

Por eso algunos se han enfadado por una entrevista que TVE le ha hecho en prisión al Sr. Junqueras, porque se sale de ese guion que dice que a los españoles hay que mentirles u ocultarles las cosas para que piensen poco, y así ellos puedan aguantar mejor.

Lo curioso de esos sujetos metidos a políticos es que, como les reímos las gracias y hasta les regalamos masters para que disimulen su falta de formación, llegan a creerse que con el carnet del partido les viene un plus de simpatía, inteligencia y sentido de estado, y de eso nada.

Claro que la culpa no es de ellos sino nuestra, por poner el país en manos de gente cada día más mediocre, con menos formación y a quienes además no les exigimos responsabilidades, para luego quejarnos de que no son capaces de sacarlo adelante.

Si hasta para enseñarles a los niños a esquiar buscamos al mejor entrenador, no entiendo que para administrar el país y nuestro futuro nos conformemos con cualquier charlatán iletrado.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Prescripció de delictes

En aquests temps de corrupció, repressió i retallades de llibertats, pocs són els motius per a sentir-nos orgullosos de ser espanyols, i molts els que ens inviten a reflexionar sobre com hem arribat fins aquí i a buscar-hi solucions.

A més ara la sentencia sobre los nens robats ens ha fet sentir una profunda vergonya de que en aquest país passessin aquestes coses, i de que el Dr. Vela hagi estat posat en llibertat, malgrat quedar provat que va ser un dels autors de les mateixes.

Hi ha delictes que no haurien de prescriure, com els crims contra la humanitat i ¿potser hi ha quelcom menys humà que prendre-li un recent nascut a una mare que acaba de parir?

Un assassinat es pot cometre en un segon de perdre el cap, però una xarxa per robar nens als seus pares i donar-los a altres persones, suposa la implicació de molta gent: metges, infermeres, llevadores, administratius, monges, capellans, etc.

A més, per fer-ho durant dècades es necessita un bon suport institucional: registre d’ingressos a la maternitat, certificats falsos de defunció, registres falsos d’enterraments, partides falses de naixement, registre civil, a més del silenci de molta gent.

A Argentina, on també es va donar aquesta monstruositat durant la dictadura, les avies de la Plaça de Maig van poder donar-li visibilitat després de jutjar a les cúpules militars i enviar-les a la presó.

A Espanya, on el feixisme mai va demanar perdó ni va ser jutjat, i segueix ocupant els entrellats del poder, no ha estat possible aquesta visualització, i la sentència absolutòria del Dr. Vela, juntament amb la condemna de presó a la nena robada Ascensión López, deixa clar que no estan disposats a molestar a tantes “persones de bé”.

LLIBERTAT PRESOS POLITICS

VISCA LA REPÚBLICA