Monàrquics post franquistes (català)

No entenc els arguments dels monàrquics post franquistes. Defineixo així al bloc del 155, perquè defensen la corona imposada pel dictador. No els dic unionistes perquè al segle XXI la violència i la repressió uniran poques coses.

Diuen que el referèndum del 1-O no era vàlid, però va ser l’Estat qui li va donar validesa en intentar impedir-lo a cops de porra.

Asseguren que la independència no té majoria, però l’1-O no va votar tothom perquè alguns va témer que els uniformats li trenquessin la closca. A més als 2’3 milions del SI cal sumar-li el 90% dels 700.000 vots que es va emportar la policia.

Afirmen que la Constitució no recull el dret d’auto determinació però Espanya va signar, a l’abril de 1977, abans d’aprovar la Carta Magna, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que sí el recull en el seu article 1.

Quan insisteixen en complir la llei haurien de referir-se també en aquests tractats que vam integrar al nostre ordenament jurídic, tot i que Espanya és especialista en incomplir normes, com ho acrediten les nombroses multes que ens imposen estaments internacionals.

Repeteixen que les decisions judicials s’han d’acatar, per això desitjo veure com acataran els bancs la doctrina del Suprem que els obliga a pagar les despeses de les hipoteques i que, en dos dies, han aconseguit aturar sense sortir en manifestació.

Insisteixen en que hi ha independència judicial, però fan fora als fiscals que no s’oposen a un referèndum a Catalunya, com Rodríguez Sol, i als jutges pro independència, com Santi Vidal: ¿es pot considerar una ingerència a la independència judicial?

Diuen que ningú al món ens dona suport, però han fet fora als consols de Grècia, Bèlgica, Finlàndia, Filipines, Bulgària, Letònia i Estònia, i seguiran fent fora a qui  gosi posicionar-se.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESSOS POLÍTICIS