ACCIONA investigada (català)

Sembla que aquesta vegada sí s’investigarà a ACCIONA per la corrupció de Santos Cerdán. Ja era hora perquè aquesta empresa ha participat en tots els casos de corrupció política dels últims anys.

¿Per què s’ha decidit ara el jutge? ¿Haurà entès que per que algú es corrompi, agafant uns diners que no li corresponen, cal que hi hagi un corruptor que els hi ofereixi?

¿O serà que ja n’estem farts de que sols s’imposi la pena del tele-diari al polític de torn, mentre als corruptors no se’ls molesta perquè els diners que avui li donen al partit A demà li donaran al partit B? 

En qualsevol cas, ¿anirà en serio o és sols per calmar l’opinió pública i desprès seguir tancant els ulls com sempre?

Cal recordar que, si ACCIONA ha aconseguit contractes públics de forma fraudulenta, també poden haver fet trampes en la qualitat dels materials, en la seguretat o la solidesa del producte final.

¿Qui ens assegura que les obres d’aquesta empresa no tenen defectes de construcció fruit dels seus pocs escrúpols? Sense comptar amb el mal que li fan a les empreses honestes que han estat descartades injustament.

Ho dic perquè, a part de la multa que se’ls imposi, se’ls hauria d’impedir presentar-se mai mes a cap contracte públic. ¿O no ens mereixem que les obres públiques siguin netes?

Això és el que es va fer amb la consultora Arthur Andersen, que havia fet trampes en auditar els números fraudulents de l’empresa ENROM. Se’ls va imposar una multa de 500.000 dòlars, que no era res per a la multinacional. 

Però la cua de la sentència deia que, si la consultora es basava en la credibilitat i havia mentit, no podia treballar per a cap de les empreses que cotitzaven a la Borsa dels EEUU. ¿Què menys?

ACCIONA investigada (castellano)

Parece que está vez sí se investigará a ACCIONA por la corrupción de Santos Cerdán. Ya era hora porque esta empresa ha participado en todos los casos de corrupción política de los últimos años.

¿Por qué se ha decidido ahora el juez? ¿Habrá entendido que para que alguien se corrompa, cogiendo un dinero que no le corresponde, debe haber un corruptor que se lo ofrezca?

¿O será que ya estamos hartos de que solo se imponga la pena del telediario al político de turno, mientras a los corruptores no se les molesta porque el dinero que hoy le dan al partido A mañana se lo darán al partido B? 

En cualquier caso, ¿irá esto en serio o es solo para calmar la opinión pública y luego seguir cerrando los ojos como siempre?

Hay que recordar que, si ACCIONA ha logrado contratos públicos de forma fraudulenta, también puede haber hecho trampas en la calidad del material, en la seguridad o en la solidez del producto final.

¿Quién nos asegura que las obras de esa empresa no tienen defectos de construcción fruto de sus pocos escrúpulos? Sin contar con el daño que hacen a las empresas honestas que han sido descartadas injustamente.

Lo digo porque, a parte de la multa que se les imponga, se les debería impedir presentarse nunca más a ningún contrato público. ¿O no nos merecemos que las obras públicas sean limpias?

Eso es lo que se hizo con la consultora Arthur Andersen, que había hecho trampas al auditar los números fraudulentos de la empresa ENROM. Se les impuso una multa de 500.000 dólares, que no era nada para la multinacional. 

Pero la coletilla de la sentencia decía que, si la consultora se basaba en la credibilidad y había mentido, no podía trabajar para ninguna de las empresas que cotizaban en la Bolsa de los EEUU. ¿Qué menos? 

Lliçons del cessament de Mazón (català)

Govern de Mazón, amb dos vicepresidents
que no els serveixen per substituir al president

La substitució del president Mazón pel Sr. Pérez Llorca a Valencia, és molt més  que un simple relleu o canvi de càrrecs, ja que és la mostra fefaent de que els polítics no creuen ni en el sistema ni en la democràcia.

M’explico. El Govern de Mazón tenia dues vicepresidències: La Sra. Susana Camarero i el Sr. F. J. Gan Pampols i, la paraula “vicepresident” indica que estan immediatament darrere del president.

Això significa que, si li passa res al president, el primer vicepresident pren el relleu, com va passar als EEUU després de l’assassinat de Kennedy, on va ser nomenat en el seu lloc el vicepresident, Sr. Lyndon B. Johnson.

El tema es molt simple i clar, després del 1 ve el 2, com saben tots els nens de pàrvuls o que han vist “Barrio Sésamo”, però els nostres polítics ho desconeixen per ignorància o mala fe.

¿Aquests dos individuos poden 
substituir la veu de tots els valencians?

Si han tingut de buscar a algú diferent, ¿per a què van nomenar dos vicepresidències si no era per substituir al president en cas de necessitat? Doncs perquè ni ells es creuen el sistema que han creat.

I no sols això, si cap de les dues alternatives a la presidència acceptava el càrrec, el més lògic era preguntar a la ciutadania valenciana convocant eleccions i que el poble decidís, però tampoc. 

En comptes d’això, els líders del PP i VOX, ambdós ubicats a Madrid, han triat, al marge dels valencians, el que demostra que tampoc creuen en la democràcia, i que possiblement sospiten de la sobirania popular.

Això ens hauria de fer reflexionar perquè fins que no tinguem als partits a gent que pensi més en la ciutadania i menys en els seus interessos, aquest país està condemnat a la mediocritat i a la irrellevància.

Lecciones del cese de Mazón (castellano)

Gobierno Mazón, con dos vicepresidentes
que no les sirven para sustituir al presidente

La sustitución del presidente Mazón por el Sr. Pérez Llorca en Valencia, es mucho más que un simple relevo o cambio de cargos, ya que es la muestra fehaciente de que los políticos no creen ni en el sistema ni en la democracia.

Me explico. El Gobierno de Mazón tenía dos vicepresidencias: La Sra. Susana Camarero y el Sr. F. J. Gan Pampols y, la palabra “vicepresidente” indica que están inmediatamente detrás del presidente.

Ello significa que, si le ocurre algo al presidente, el primer vicepresidente toma el relevo, como ocurrió en EEUU tras el asesinato de Kennedy, donde fue nombrado en su lugar el vicepresidente, Sr. Lyndon B. Johnson.

El tema es muy simple y claro, después del 1 viene el 2, como saben todos los niños de párvulos o que han visto “Barrio Sésamo”, pero nuestros políticos lo desconocen por ignorancia o mala fe.

¿Estos dos individuos pueden sustituir
la voz de todos los valencianos?

Si han tenido que buscar a alguien distinto, ¿para qué nombraron dos vicepresidencias si no era para substituir al presidente en caso de necesidad? Pues porque ni ellos se creen el sistema que han creado.

Y no solo eso, si ninguna de las dos alternativas a la presidencia aceptaba el cargo, lo lógico era preguntar a la ciudadanía valenciana convocando elecciones y que el pueblo decidiera, pero tampoco. 

En vez de eso, los líderes del PP y VOX, ambos ubicados en Madrid, han escogido, al margen de los valencianos, lo que demuestra que tampoco creen en la democracia, y que posiblemente sospechan de la soberanía popular.

Esto debería hacernos reflexionar porque hasta que no tengamos en los partidos a gente que piense más en la ciudadanía y menos en sus intereses, este país está condenado a la mediocridad y a la irrelevancia.

Societat i política cada cop més allunyades (català)

Ens esta passant el que passava a Itàlia: que la societat va per un cantó i la política per un altre diferent, i a més cada cop estan més allunyades. Sols cal sentir de què es parla al carrer i què diuen els polítics per entendre-ho.

Mentre la gent està preocupada per la inseguretat, els polítics els acusen de racistes; mentre les famílies veuen com els seus fills tenen de marxar a l’estranger, els polítics sols ajuden als que acaben d’arribar.

Cap partit parla dels problemes reals que viu el carrer. Ja sigui per mala fe o per incompetència, tot ho redueixen al “canvi climàtic”, al “racisme”, a la “violència de gènere” i al “i tu més”.

Cap te propostes serioses per a reduir la inseguretat, per a millorar les oportunitats dels joves, per a millorar els serveis, per aconseguir una educació d’excel·lència, per a reduir el preu de l’energia…

I, sobre tot, cap proposa resoldre el major problema del país: la llei electoral, aquesta que permet que, després de votar, els partits es passin mesos mercadejant per a saber qui te que governar, el que suposa una burla a la “sobirania popular” i una presa de pel a l’electorat.

La mateixa llei que fa que els polítics siguin cada copo més mediocres, rastrers i complaents, perquè no hi ha segona volta, ni llistes obertes, ni es limita el número de legislatures que es pot ostentar el càrrec.

El resultat és que hem creat polítics professionals, gent que no pot aportar res perquè sols ha treballat en el partit; que no es deu als seus electors, sinó a qui els ha posat a la llista; que no pensa, sinó que sols acata ordres.

Mentre no canviem aquesta llei nefasta, aquest país seguirà enfonsat sense remei en la mediocritat i la irrellevància.

Sociedad y política cada vez más alejadas (castellano)

Nos está pasando lo que ocurría en Italia: que la sociedad va por un lado y la política por otro distinto, y además cada vez están más alejadas. Solo hace falta oír de qué se habla en la calle y qué dicen los políticos para entenderlo.

Mientras la gente está preocupada por la inseguridad, los políticos les acusan de racistas; mientras las familias ven como sus hijos tienen que irse al extranjero, los políticos solo ayudan a los recién llegados.

Ningún partido habla de los problemas reales que vive la calle. Ya sea por mala fe o por incompetencia, todo lo reducen al “cambio climático”, al “racismo”, a la “violencia de género” y al “y tu más”.

Ninguno tiene propuestas serias para reducir la inseguridad, para mejorar las oportunidades de los jóvenes, para mejorar los servicios, para conseguir una educación de excelencia, para reducir el precio de la energía…

Y, sobre todo, ninguno propone resolver el mayor problema del país: la ley electoral, esa que permite que, después de votar, los partidos se pasen meses mercadeando para saber quién tiene que gobernar, lo que supone una burla a la “soberanía popular” y una tomadura de pelo al electorado.

La misma ley que hace que los políticos sean cada vez más mediocres, rastreros y complacientes, porque ni hay segunda vuelta, ni listas abiertas, ni se limita el número de legislaturas que se puede ostentar el cargo.

El resultado es que hemos creado políticos profesionales, gente que no puede aportar nada porque solo ha trabajado en el partido; que no se debe a sus electores, sino a quien les ha puesto en la lista; que no piensa, sino que solo acata órdenes.

Mientras no cambiemos esa ley nefasta, este país seguirá hundido sin remedio en la mediocridad y la irrelevancia.

Manresa vol ser gran (català)

Els manresans hem descobert que Manresa vol ser gran, un desig lloable, que també tenen tots els nens: créixer i fer-se gran.

I l’Ajuntament, amb la seva provada voluntat de servir-nos, no ho ha dubtat ni un segon: farà tot el possible per que cresquem.

¿Però perquè esperar a que passin lustres o dècades per a ser una ciutat gran, quan es pot créixer de cop? Amb aquesta idea és amb la que el nostre Consistori està treballant.

El primer que se’ls ha acudit és annexionar-se la urbanització de Les Brucardes, que pertany a Sant Fruitós de Bages. Una excel·lent idea, tot i que per ser grans haurien d’haver-se annexionat Terrassa, per exemple.

¿Hi ha una persona empadronada
a cada farola de Manresa?

Com la idea no els ha sortit bé, ja que Sant Fruitós es va posar una mica tiquis miquis (coses del seu alcalde, Sr. Batanés) ara els nostres il·lustres representants han passat al pla B.

I tal proposta consisteix en l’excel·lent idea d’empadronar a tot aquell que apareix per la ciutat, sense preguntar-li absolutament res, per això ens estem omplint de gent de lo més variat.

Una gent amb uns costums tan curiosos que estem sempre distrets, especialment amb la senyora que crema contenidors casi cada nit, el que surt con una pistola pel carrer o els qui exhibeixen els seus matxets sense manies. 

El que no sé és on els empadronen perquè Manresa no te tants habitatges per a tota la gent que està venint, suposo que, amb la imaginació que gasten els regidors, els deuen empadronar fins i tot a les faroles. 

Però, per si cas, m’acostaré al Consistori per veure quantes persones hi ha empadronades a casa meva, per si resulta que ja soc una família super nombrosa, sense saber-ho, que tot podria ser.