Societat i política cada cop més allunyades (català)

Ens esta passant el que passava a Itàlia: que la societat va per un cantó i la política per un altre diferent, i a més cada cop estan més allunyades. Sols cal sentir de què es parla al carrer i què diuen els polítics per entendre-ho.

Mentre la gent està preocupada per la inseguretat, els polítics els acusen de racistes; mentre les famílies veuen com els seus fills tenen de marxar a l’estranger, els polítics sols ajuden als que acaben d’arribar.

Cap partit parla dels problemes reals que viu el carrer. Ja sigui per mala fe o per incompetència, tot ho redueixen al “canvi climàtic”, al “racisme”, a la “violència de gènere” i al “i tu més”.

Cap te propostes serioses per a reduir la inseguretat, per a millorar les oportunitats dels joves, per a millorar els serveis, per aconseguir una educació d’excel·lència, per a reduir el preu de l’energia…

I, sobre tot, cap proposa resoldre el major problema del país: la llei electoral, aquesta que permet que, després de votar, els partits es passin mesos mercadejant per a saber qui te que governar, el que suposa una burla a la “sobirania popular” i una presa de pel a l’electorat.

La mateixa llei que fa que els polítics siguin cada copo més mediocres, rastrers i complaents, perquè no hi ha segona volta, ni llistes obertes, ni es limita el número de legislatures que es pot ostentar el càrrec.

El resultat és que hem creat polítics professionals, gent que no pot aportar res perquè sols ha treballat en el partit; que no es deu als seus electors, sinó a qui els ha posat a la llista; que no pensa, sinó que sols acata ordres.

Mentre no canviem aquesta llei nefasta, aquest país seguirà enfonsat sense remei en la mediocritat i la irrellevància.