En l’informe sobre els drets humans 2013, del Departament
d’Estat dels EEUU, diu que a Espanya s’ha “creat la impressió d’impunitat”
davant la corrupció. Ara, que ho han dit els americans, suposo que ja és
oficial, tot i que als del país ja ens ho semblava.
Que el Sr. Félix Millet, confés d’espoliar el Palau de la
Música durant dècades, segueixi al carrer ja era un senyal. Que l’únic imputat per la trama Gurtel sigui
el jutge Baltasar Garzón i que l’únic malparat pel cas Bankia, i per l’engany de
les preferents a milers de pensionistes, sigui el jutge Elpidio Silva tampoc presagiaven
res de bo.
Que el mateix president Rajoy reconegui que, al menys, part
dels papers de Bárcenas són certs o que la UGT d’Andalusia es pagués la festa
amb els diners destinats a la formació dels aturats, també els deu haver
servit, perquè els americans són molt perspicaços.
Però ben mirat no entenc de què ens escandalitzem. Aquest país
ha institucionalitzat la subvenció com a model econòmic, amb el “cafè per a
tots”. Hem pervertit el valor de l’esforç penalitzant als més productius en
benefici dels que no ho són. Mai premiem l’eficàcia, ni la excel·lència, ni la
transparència i molt menys la rendició de comptes. Així, què podem esperar?
Hem creat un país que no demana responsabilitats a qui gasta
els diners de tots, que posa als polítics per sobre del bé i del mal, els
permetem que se saltin el programa electoral, que incompleixin compromisos
elementals i li donem la majoria absoluta a qui ens compra el vot. En aquestes
condicions, qui els pot culpar de que es pensin que el país és el pati de casa
seva?
Quan vàrem dissenyar el model per gestionar la nova democràcia
vam ser tant barroers e irresponsables que el vam deixar a mitges i ara ens
queixem de que no funciona. Nosaltres en som els culpables per no ser més
exigents. Què farem ara per esmenar-ho?
No hay comentarios:
Publicar un comentario