Re-fundar l'esquerra (Català)

El divendres, 28 de març, vaig a una llibreria de Manresa i m’hi trobo al Sr. Joan Herrera que presenta el seu nou llibre. Em quedo perquè conec al seu amfitrió, un company d’escola que no veia des de feia anys i tinc ganes de saludar-lo, però no escolto tota la xerrada.    

L’acte suposa veure de prop la realitat dels nostres polítics actuals. Demagògia a dojo, mitges veritats, mentides descarades, molta teoria política i excessiva crítica dels contraris però ni una sola proposta per resoldre els greus problemes del país, començant per com canviar la llei electoral per renovar la classe política o com generar riquesa per apaivagar les dificultats que pateix la gent.  

L’orador destil·la aquella suposada superioritat de qui s’autoanomena “progressista”, tot i que no hi ha res més antic i ranci que hipotecar el país durant dècades, amb els diners que no tenim, com van fer les esquerres les dues últimes legislatures. Però no li sento ni una paraula d’autocrítica, ni un retret a la “casta”. El Sr. Herrera (podria haver estat qualsevol altre) és l’exemple perfecte dels polítics que ja no necessitem perquè no poden aportar res al país desprès d’haver-lo arruïnat.

A més sembla haver oblidat que en democràcia tots els partits surten a pescar al mateix mar electoral així que, si la dreta treu més vots a l’estat, pot ser per dos motius: o bé el seu discurs agrada més a la gent, o bé el discurs de l’esquerra agrada menys als electors, en qualsevol cas el que toca és canviar el discurs i fer-lo més atractiu, no queixar-se dels demès.

Com que no ho diu ningú, ho diré jo, que no tinc vincles amb cap partit polític: si el PP governa al País Valencià, malgrat els Zaplana, Camps, Barberà, Fabra, Gurtel, etc., és per la incompetència de l’esquerra valenciana, i el mateix passa a Madrid i a altres indrets. Per més que ens pesi, el que urgeix no és re-fundar el capitalisme, sinó re-fundar aquesta esquerra, que no ha sabut adaptar-se als temps, perquè segueix ancorada en el passat amb idees i propostes que, segons es desprèn dels resultats electorals, interessen cada dia a menys gent i que, per manca d’idees, no sap fer res millor que esperar que li arribi el torn pel desgast dels rivals.